Dia de la colla 2007

Aquest passat cap de setmana, com ja és habitual, s’ha celebrat el “Dia de la Colla” dels Castellers de Barcelona, festa de final de temporada amb diferents activitats.

Un, com a veterà de la colla, ja n’ha viscut unes quantes i com sempre hi han coses en comú, però també alguna que altra novetat.

Primer de tot, crec que és de justícia, felicitar a l’equip d’activitats (els LAMA), per l’organització d’aquest cap de setmana, feina molt dura, intensa i visible durant un cap de setmana, però que comença molt abans i que s’intensifica en el mes de desembre. Pel qui no us enrecordeu d’ells, són el “Litus”, l’Alvaro, la Marina i l’Afra; aquesta última com a cap visible de l’equip.

Segurament, la gran novetat per a molts castellers haurà estat la meva “transformació” durant aquest cap de setmana, tant el divendres com el diumenge.

Normalment durant el dia de la colla em dedicava a tota la qüestió organitzativa pel que fa al so i vídeo, per tant, era un protagonista passiu, però aquest any he passat a ser actiu per partida doble, una prevista d’antuvi i l’altra de forma més improvisada.

Bé, us faré un resum d’aquest trepidant cap de setmana.

Tot comença el divendres amb el pregó, però abans d’aquest, intento solucionar uns problemes que tinc amb el vídeo que vull ofereix el dia després, i ajudo a baixar l’equip de so pels concerts. Abans d’això, em passo mitja hora barallant-me amb la megafonia de la pista que no hi ha manera que rutilli, finalment, com passa sovint, un problema amb el cable de connexió entre la taula i l’amplificador que no funciona.

Bé, toca el pregó, aquest any per part de mares de la canalla, a ritme de rap, i amb unes disfresses molt aconseguides. Pregó per a quatre gats a la pista, i força gent més a dalt al bar. A continuació, les eliminatòries dels diferents concursos, d’aquells que n’hi ha prou gent com per a fer-ne, i sopar a càrrec de cadascú, i la segona edició del concurs de còctels. Tot seguit, concert a càrrec de “Marujita“, grup de rumba, flamenc que comença amb poca acollida però poc a poc la gent es va animant, i acaba el concert amb força ambient, i amb una música que sonava força bé. Per cert, deu-n’hi do com estava la cantant!!

Tot seguit, la nit del vici, una de les activitats més tradicionals, però amb alguna novetat. Abans del joc, una nit de vici sexual, començant amb el primer concurs de descordar sostens. Aquí es quan comença el meu protagonisme, quan cinc minuts abans l’Afra em convenç per a ser “una” de les “voluntàries” a qui li descordin el sostenidor, i m’ofereix un de seu de color vermell. A corre cuita cap a l’escenari sense tenir temps de posar-me’l, i ja a dalt em quedo amb samarreta i amb el sostenidor a sota. Comença el concurs amenitzat per la Vanessa (vaja cridòria, no li calia micro) i un darrera l’altre van passant els participants, i cada vegada més animats, jo també m’animo i segueixo el joc als participants més agosarts, els quals es frenen amb les noies. Acaba el concurs amb el Carlos Renne com a guanyador, i tot just quan baixo de l’escenari tothom em comenta que el millor, les cares i poses que feia jo (com si fos actor, i m’hagués dedicat a això sempre!). Tot seguit, l’estriptease doble (un home i una dona), que anima la gent que comença al final de la pista però que acaba davant de l’escenari veient l’espectacle, espectacle que no es completa del tot (no hi ha despelote complet) per un problema determinat que molts ja coneixeu.

Tot seguit el vici del joc, amb les diferents variants, i amb els croupiers habituals.

Aquí s’acaba el divendres, i ja ens trobem amb el dissabte. Des de fa anys, aquest dia comença amb diferents activitats esportives, les quals en els darrers anys ha anat minvant la participació, de forma que aquest anys sols es va poder jugar el torneig de futbol de la canalla, amb les colles dels Bordegassos de Vilanova i dels Minyons de Terrassa com a convidades. Vist “l’èxit” d’aquestes activitats, cal fer un replantejament: és necessari fer totes aquestes activitats?, primer es decideix fer-ho i després es busquen les persones? potser a les 10 del matí és massa d’hora?

Bé, després d’aquesta reflexió, continuo amb la crònica. La canalla dina al local amb les altres colles, i ja a la tarda continuen els campionats del dia abans, i en comencen de nous, com el de “menjar plans” o el de “paripoplexia”. Tot seguit, infables als Jardins del Clot de la Mel, i al local jocs amb la PS2 i la PS3. A continuació la segona edició del concurs de tapes i pintxos, aquesta vegada amb el subtítol de “Fes-me un mos”, i a la sala d’actes presento un seguit de vídeos amb presència de la colla, acte que he de deixar a mitjes per problemes amb el DVD. A continuació sopar, veure el Barça (bé, això no era dins del programa), i el gran concert de l’Orquestra Sidral, amb el inconfusible Paco Igual al baix, amb aquella “pose” seva tant característica. Concert que està força animat, tot i el fred, fins a la mitja part, després l’ambient baixa una mica, però els fidels que queden s’ho passen de conya. Per cert, aquesta vegada el grup va actuar amb dues noies de bon veure…

Ja estem a diumenge, i els cuiners del dinar començant el dia agafant forces amb un gran esmorzar, per tot seguit preparar el dinar, mentre els organitzadors

i col·laboradors preparen les taules, plats, coberts, begudes, … Un cop el dinar ja està llest tohom a la pista a assaborir-ho, primer un consomè “rico, rico” fet per la gent d’activitats, i per a continuació unes delicioses mandonguilles amb sepia que ens van ofererir en aquesta ocasió els cuiners capitanejats per la Roser. Per acabar pastís amb el quatre de nou amb folre carregat a Terrassa, i brindis amb cava. En aquesta ocasió vaig trobar a faltar la tradicional entrada del pastís a càrrec de la canalla amb l’acompanyent dels grallers de la colla, i algun discurs de la cap de colla. Després del dinar, és l’hora de l’entrega de diferents premis, i entre d’altres el que porta el meu nom, el “Joc del Tete”. Els que no sou de la colla, aquest ha estat un joc de tota la temporada, on es tractava de contestar preguntes sobre la història de la colla, i aquest diumenge s’ha celebrat la final en viu i directe amb els tres primers classificats. Després d’una final renyida, el gran guanyador el German Simon que es va emportar una caixa de fusta amb la fotografia de celebració del dos de vuit amb folre de la Mercè d’aquest any, i també (tot i que ahir encara no les tenia disponibles) galetes amb la fotografia del quatre de nou amb folre carregat.

Deprés dels premis, passi de vídeos, aquest any més curt que en altres ocasions, es va poder veure un amb anuncis fets per la canalla, un sobre el quatre de nou amb folre carregat, i l’himne de la canalla.

Tot seguit, tornava a ser el meu torn de protagonisme, com un dels participats del “Fame” casteller, ja que m’havien enredat la tarda de l’actuació de Terrassa.

El resultat crec que va ser prou satisfactori, tenint en compte que sols en una ocasió havíem pogut assajar tot el grup, encara que va haver-hi algun petit error, com jo mateix avançant-me un segon al salt del primer “Fame”. El gran triunfador va ser el Teddy, i l’escenari va aguantar estoic tot i que com es movia… (L’Edu 51 empenyent l’escenari va ser molt bo). Després el típic espectable ofer per la Nati, i ja no hi ha res més, es reparteix l’URC i es comença a recollir.

Com a conclusió, un gran dia de la colla, amb un diumenge més fred que en altres ocasions, però crec que s’ha de reflexionar sobre el format, potser amb dos dies n’hi hauria prou i intentar fer menys activitats però amb més participació dels membres de la colla i sense que es solapin. Crec que seria millor per la gent que participa i pels “sofridors” organtizadors.

Com veieu, ja hi han les fotografies, si les voleu veure totes, cliqueu aquí.