La calçotada de la colla: que fuerte, que fuerte!!

Un any més, i van… es va celebrar la ja tradicional “calçotada” de la colla dels Castellers de Barcelona, aquest any organitzat pel que abans era conegut com a “àrea d’activitats”, i ara s’anomena “dimanització i vida social”, però per abreviar més coneguts com “Els dinamita”. En aquesta ocasió, després d’estudiar diferents alternatives, es va decidir canviar el lloc de celebració, concretament al Restaurant El Xeremell de Vallgorguina.

La concentració per sortir en autocar de Barcelona cap a Vallgorguina era a les 11h, però la gent de l’organització va matinar una mica més de cara a poder començar tota la preparació de la “calçotada”.

Un cop l’organització arribem al lloc on celebrarem la calçotada, comencen els preparatius de tot el muntage necessari, i de passada, esmorzem una mica per agafar forces, quan ja acabem veiem que arriba l’autocar amb el gruix de la colla, i de les dificultats del conductor d’aquest per poder girar i finalment ho aconsegueix, però movent un container de vidre.
Doncs ja hi som i es formen diferents grups: els que van coent els 2000 calçots que posteriorment serien engullits amb diferents salses que es trobaven a disposició dels comensals, els que juguen a pilota, alguns que preparen ali-oli (la nostra “portuguesa” ja en sap fer), els concursos de salses, diversos jocs, preparació de les patates i de la carn, …

Mentrestant salta la notícia del dia, la gran exclusiva tomatera d’aquest principi de temporada de la colla: una parella de la colla seran pares; alguns ja ho presentien quan la protagonista es va marejar al cinc de set de l’actuació a Calldetenes. A continuació les primeres mostres de felicitació de la colla als protagonistes de la notícia.

Bé, deixem les notícies tomateres ( a veure si n’hi han més al llarg de l’any), i continuem amb la calçotada. Un cop ja estan fets tots els calçots i les patates, cada grup pot començar a preparar la carn i les butifarres (en aquest), i tot seguit comença la tasca de menjar tot el disponible: alguns més calçots (un servidor entre ells), alguns més patates, altres més carn, … però crec que tothom va quedar prou tip, amanit amb el vinacho (qui no havia de conduir, és clar). De postres galetes i taronja, i a continuació l’entrega dels premis als guanyadors dels concursos.

Després d’aquesta, comença a ploure (ja pel matí havien caigut en dos moments dos gotes) i a correcuita recollim tot el material cap als vehicles de transport, però un cop finalitzada la recollida deixa de ploure, i per tant, la colla surt dels amagatalls i comença la festa, primer amb algun toc dels grallers, a continuació el “hit” dels grallers la polca d’ors, i un cop l’organització ja ha abandonat el lloc dels fets per tal de tornar el material al local, el ball del Tio Pep i per acabar un pilar de quatre (que seria d’una colla castellera sense acabar fent un pilar?).

Bé, crec que en general la calçotada va anar bé: una bona representació de la colla, un bon ambient, el temps més o menys va aguantar, i com sempre va ser una bona ocasió per gaudir d’una activitat tots plegats. Com sempre, potser va haver-hi alguna cosa que no va acabar de funcionar del tot bé, però sempre és difícil planificar-ho tot bé: o un any sobra una barbaritat de menjar o el següent en falta una mica.

El lloc no estava del tot malament, la gran avantatge és que ens ho reservaven però a diferència de l’altre lloc, en aquest les taules quedaven disperses al ser una darrera l’altra (no acabava d’haver-hi una sensació de grup) i poca zona d’esbarjo.

Per finalitzar, primer acte de “Els dinamita”, i fins l’any que ve.

PD: Fotografies del Pep, pare de la Laia.