Els castells durant el franquisme

Durant el franquisme els castells van perdurar, i fins i tot va haver-hi una petita revifalla del fet casteller, respecte al període de la decadència, durant els primers anys del segle XX.

Un resum històric d’aquest període us el cito a continuació, extret de La Fura:

La recuperació, però, era imparable, i al mateix 1939 es tornen a formar la colla de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, aquest cop reagrupades. I va ser novament Torredembarra el poble que va tenir el privilegi de viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que van aconseguir els Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939. Els Nens el van descarregar per primer cop el 1946 i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d’aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat. Un altre fet destacable d’aquell temps va ser l’aparició el 1948 d’una colla castellera pròpia a Vilafranca, que de fet no agafaria cos plenament fins al 1957, després d’haver superat dos anys de desaparició.

El 1951 els Nens del Vendrell van descarregar el primer tres de vuit del segle (el 15 d’octubre) i la Vella de Valls va carregar-lo vuit dies després. Era un moment en què a Valls hi havia dues colles (igual com a Tarragona) però la lluita per la supremacia la protagonitzarien a partir d’ara els Nens del Vendrell i la Vella de Valls. Aquesta rivalitat va tenir els seus alts i baixos en qualitat de castells: la torre de set s’anà aconseguint força sovint, el quatre de vuit gairebé cada any i el tres de vuit amb molta menys freqüència; el tres no es tornà a descarregar fins el 1969, en què ho feren els Nens i també la Vella de Valls.

Després d’uns primers anys seixanta una mica ensopits, el concurs de castells que la marca Jorba-Preciados va patrocinar a Barcelona, els anys 1964, 1965 i 1966 va fer agafar interès pel fet casteller a molta gent, ja que els mitjans de comunicació se’n van fer ressò i moltes persones s’hi van apuntar. Això va coincidir amb el moment de màxima rivalitat entre Vella i Nens. El 1967 els Nens carregaren un pilar de sis que portà molta polèmica. La fita la tornaren a aconseguir un any després, però l’any culminant va ser el 1969, sobretot amb un final d’any d’estira-i-arronsa entre Valls i el Vendrell: el 21 de setembre els Nens completaren el primer pilar de sis del segle XX; en resposta, el 12 d’octubre la Vella carregava el primer cinc de vuit del segle; tres dies més tard, els Nens feien una actuació en què descarregaven quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, una actuació mai vista per ningú amb vida; el 26 d’octubre, la Vella tornava a carregar el cinc de vuit, descarregava el seu primer tres de vuit i feia el primer intent de torre de vuit amb folre del segle; l’apoteosi arribà el 23 de novembre quan els Nens descarregaren en pròpia plaça, el pilar de set amb folre. Els Nens havien començat l’era dels pilars, una modalitat de castells que no va tenir rival: en quatre anys van descarregar un pilar de set i en van carregar dos, van completar vuit pilars de sis i en van carregar deu més.

Al Concurs del 1970, la Vella carrega la primera torre de vuit i els Nens la descarreguen. El 1971 es forma la Joves de Valls, que al seu primer any ja fa el quatre de vuit. Els Castellers de Vilafranca també apunten alt i van aconseguint un darrera l’altre quatre de vuit, tres de vuit, torre de vuit i pilar de sis. Els Nens van començar la seva decadència el 1975 i a partir de llavors les dues colles de Valls van passar a encapçalar el panorama casteller, seguits de prop pels vilafranquins.

El vídeo que us ofereixo és curiós i històric, ja que es poden veure imatges de castells d’aquells anys, entre d’altres podreu veure un quatre de vuit. Esperem que aquests anys no tornin mai més, ni pel que fa al franquisme ni pel que fa al nivell de castells que s’assolia en aquells anys.