Aquest cap de setmana, el qual ja era de poca activitat castellera pel que fa als Castellers de Barcelona, finalment ho ha estat encara més. Això ha estat egut a que l’activitat que la colla havia organitzat pel dia d’avui, diumenge 1 de juny del 2008, el concurs de castells de sorra, s’ha hagut de suspendre degut al temps, ja que quan havíem de traslladar tot el material necessari des del local cap a la platja de la Nova Icària estava plovent i així ha estat fins passades les 10 del matí que era l’hora d’inici del concurs. Aquesta és la primera vegada que s’ha de suspendre el concurs de castells de sorra, després de vuit edicions consecutives celebrant-se.
Però l’altra activitat no castellera que es celebrava aquest cap de setmana, va ser la segona edició del sopar de nucli, que va tenir lloc la nit del dissabte 31 de maig del 2008, i aquesta si que va tenir lloc. Recordar-vos que la gent del nucli, són aquells castellers que formen part de l’estructura inicial del castell, o sigui, els baixos, els contraforts, les crosses, i les agulles.
Després de l’experiència pionera de l’any passat, aquest any es va decidir repetir l’experiència però en comptes de fer el sopar un dissabte després de l’assaig i, per tant, previ a una actuació castellera, es va decidir passar a un dissabte sense assaig, per tant sense actuació el dia posterior, però si amb una activitat com és el concurs de castells de sorra, on part dels assistents al sopar hi estàvem involucrats en l’organització del mateix.
Tot i que en un principi el sopar s’havia de celebrar al bar del local, finalment es va celebrat al “Xino” que està a pocs metres del local, i on ja ho varem fer l’any passat. Amb una assistència semblant a la de l’any passat es va celebrar el sopar, i mentre anàvem menjant, els diferents bàndols de la llarga taula on estàvem asseguts anàvem xerrant pels descosits, alguns més de castells (a vegades sols s’escoltava una veu!!), i altres d’una mica de tot, també castells però principalment tafaneries, algunes de certes i altres de no. Aquesta edició especial de l’”Aqui hay tomate” es va dur a terme principalment on m’hi trobava jo amb les grans “tomateres” de la colla.
Alguns dels presents van voler demostrar la seva habilitat amb els “palillos xinos”, però va ser el Xavi Vila qui va demostrar quina utilitat tenen, com podeu veure a la fotografia.
Després d’acabar de sopar, tants els que s’ho van menjar tot, com els que es van deixar alguna cosa, els cafes i ens conviden a “xupitos”, i aquí entra en joc la Daniela, la qual se’n veu més d’un, i de dos, i de tres, i de… En aquest moment és quan vaig trobar a faltar el discurs del Moya, després de que l’any passat ens deixes bocabadats.
Un cop fora, ens fem la fotografia de grup de rigor, i segurament degut al fet de què uns quants ens havíem de llevar d’hora, fa que la nit acabi d’hora, i que quasi tothom se’n vagi cap a casa.
Com a conclusió, crec que l’experiència ha tornat a ser positiva, que mai està malament tenir una velada distesa amb els companys de la colla els quals tens més a prop als castells, i que potser en d’altres ocasions aquesta conversa no pot ser tant distesa. Espero que el proper any es pugui repetir i a veure si l’any que ve fem una nova samarreta. Per cert, parlant de samarreta, sols van complir posant-se l’actual l’Afra i el German, els altres vam quedar molt malament, principalment jo, que en canvi avui la porta, en comptes de portar la dels “Dinamita”.




Holaquètal!
Totalment d’acord però et perdono perquè t’ho has currat tot.
Cuida’m la càmara i no revenguis depèn de quines fotos…
I l’any que samarreta doble (ja la podeu anar pensant perquè serà també el 40è de la Colla i ha de fer història)
Ja podem anar buscant data per al sopar perquè crec que tindrem un calendari molt estressant.
Llàstima del CCS, ho teníem tot molt ben muntat, oi?
Ens veiem dimarts (què soparàs amb mi?)
Nanit mosso
Al Cèsar el que és del Cèsar. El plat amb els “palillos” era meu, però la idea primigènia i original va ser d’en German. Per cert, els “xupitos” no sé de que coi eren, però jo me’n vaig beure quatre (no sé si empato amb la Daniela) i tan ample. I això que no puc beure.
Una encaixada.