La primera “clàssica” de l’any, premi menor (15/6/2008)

Com us vaig prometre, després de descansar una mica, ja us puc oferir la crònica de l’actuació que es va celebrar aquest diumenge 15 de juny del 2008 a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, l’acte principal del 39è Aniversari dels Castellers de Barcelona, la qual és la quarta colla més veterana de tot el món casteller. En aquesta ocasió, l’actuació ha estat de gran nivell, amb dues colles convidades de luxe: els Minyons de Terrassa i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. I per això, la plaça estava força plena, tant de públic casteller, com de no casteller, com de procedència estrangera, i com no, d’un grapat de mitjans de comunicació, destacant com no la presència de la “gran” Elisabeth Carnicé, la presentadora del “Quarts de Nou“.

Aquesta és una de les actuacions més importants de la temporada, ja que tots som conscients que és una de les que sempre arrepleguem més camises, i per tant, quasi sempre hi hem estrenat algun castell, i aquesta vegada no ha estat l’excepció però no ha estat el que tots volíem i/o desitjàvem, o sigui, el dos de vuit amb folre, castell que altres temporades estrenàvem en aquesta actuació.

Però tot i que la intenció era portar a plaça aquest castell no fou possible, no per no ser prou gent, no per no tenir un dos de set ben maco, sinó solament pel fet de què la soca i el folre s’ha assajat poc i en males condicions, i les darreres proves que es van fer en l’assaig del divendres no van ser tot lo bones que haguéssim esperat, i que haguessin fet que la colla portes a plaça amb totes les garanties de descarregar el dos de vuit amb folre. Però quan l’assaig no va bé, doncs no te la pots jugar, tot i que amb tota la gent que erem una bona soca s’hagués format i potser el folre hagués sigut més estable del què ho està sent a l’assaig.

Bé, després de concentrar-nos a la Plaça Nova encarem la Plaça de Sant Jaume pel carrer del Bisbe, i entrem a plaça amb el pilar de quatre caminant de rigor on hi destaca la petita Nit com enxaneta. Cauen algunes gotes d’un cel que no acaba de ser molt negre però que un no es pot refiar, tot i això el temps aguanta i, fins i tot, en el moment dels pilars es deixa entreveure el sol.

Tot seguit encarem el dos de set, castell que vaig tenir el “marron” de fer la pinya, ja que és una d’aquelles ocasions on “sobra” gent per tots llocs, i castellers que en d’altres ocasions farien de primeres mans, o de primer vent o de primer lateral, ocupen posicions de tercer o fins i tot de quart. Bé, el castell puja a la primera amb la parella d’aixecador i enxaneta una mica més “pesada” que en d’altres ocasions, però el castell no perilla en cap moment i es descarrega amb solvència. Quina llàstima no fer-la de vuit!! Per cert, després de l’actuació de vigília que deixa tocats a alguns baixos, apostem per una nova parella que manté la mida necessària.

A continuació el tres de vuit, on de nou hem de fer canvis al pis de baixos respecte als dos que havíem fins aleshores. El castell també puja a la primera i es carrega a la perfecció però de nou a la descarregada apareixien els problemes al pis de terços, sobretot a l’esquerra, la qual s’obre una mica, però controlats en tot moment. A la pinya també hi han problemes ja que la pinya compacta i nombrosa i la forma de treballar d’algun segon fa que la Marina es quedi quasi sense aire, tot i que jo creia que es devia als problemes, en forma d’esguinç, que tenia ja en un peu.

Això fa que no podem comptar amb ella pel quatre de vuit, i que haguem d’improvisar un pis de baixos força alt. Aquesta vegada el castell puja a la segona, i dono gràcies ja que a la primera està fatal de posició. El castell puja molt bé i sols perd una mica la mida a la descarregada però sense problemes, en canvi a la pinya jo si que en tinc, bé, més aviat la crossa de l’esquerra la qual té poc espai per respirar degut a la posició del peu del segon. Sort en va tenir que quasi tot el castell el pes el tenia més aviat a la dreta, i quan ja estava quasi descarregat i va haver-hi un moment que el segon va carregar l’esquerra, jo mateix li vaig demanar que carregués la dreta per a no castigar més la crossa.

A la ronda de pilars, primer en fem dos de simultanis, amb uns terços molt lleugers, i a continuació l’estrena del dia: el pilar de cinc al balcó, però no com el fem sempre en els darrers anys (o sigui rebentabalcons) sinó com toca tradicionalment, o sigui, fer el pilar i després caminar-lo cap al balcó. Degut a les diferents baixes, finalment em toca a mi parar-lo a baixos i agafo la posició, la qual la cap de colla em convenç d’avançar-la en dues ocasions. El pilar puja molt bé i un cop carregat cap endavant, com a l’assaig hi ha un moment que les mans de darrere van més ràpid que jo i els d’aturar, quan sento el senyal de parar m’aturo i poca més, jo esperava que pugés tot el pilar al balcó, inclòs el baix (per a recordar vells temps) però no va haver-hi manera.

Pel que fa a les altres colles gran actuació de totes dues, la millor seva de la temporada però en tots dos casos gràcies a la col·laboració de diferents membres de la colla, ja que els Minyons no eren prous ni pel dos de vuit amb folre ni pel cinc de vuit, per tant, ja no cal dir res del tres de nou amb folre. Castells dels de Terrassa que van haver de treballar en excés, excepte en el cas del tres de nou amb folre el qual va sortir força parat tot i que el folre va haver de treballar. Per acabar, després de tot un any sense fer-ne, van carregar un renovat pilar de sis.

Pel que fa a la Vella, que en l’última ocasió que van venir a l’aniversari (1999) van descarregar el quatre de nou amb folre, van complir amb el dos de vuit amb folre (el primer de l’any), el tres de vuit i el quatre de vuit. Molts sabeu que tinc devoció per aquesta colla però hi han coses que a vegades fan que no m’agraden i ahir va ser una d’aquestes ocasions. Cada colla sap quin és el seu lloc d’actuació, i està ben clar, però la Vella es va posar quasi al mig de l’Ajuntament, lloc que ens pertoca. Que ho feien, per a què els hi fessim pinya, ja que no eren suficients? Si s’anaven uns metres més enllà també els hi haguéssim fet. No ho vaig entendre.

Després de l’actuació cap al local on ens “dinamita” havien organitzar el dinar, el qual (i no ho dic per ser un de l’organització) va estar molt bé, i menjant millor i molt més barato (ta barato, gimme to) que per exemple fa unes setmanes quan la colla va actuar a Tarragona. Després recollir, vídeo de les actuacions, Singstar (això últim tinc espais buits a la memòria), Quarts de Nou i més Singstar.