Castells a la clinica Quirón (14/7/2008)

Aquest dilluns 14 de juliol de 2008, després del dur cap de setmana casteller de la colla dels Castellers de Barcelona, encara restava una darrera actuació com a “propina” del cap de setmana, i aquesta es celebrava a la Clínica Quirón de Barcelona, una d’aquestes actuacions que anomenen de “congrés”, que en aquesta ocasió no sé quin era el motiu exacte d’aquesta, i amb la qual al tresorer de la colla se li il·luminen els ulls.

Potser no era el millor dia escollit per fer una actuació d’aquestes, però aquestes propostes venen quan venen i per una que aquest any hem pogut acordar (la segona de congrés d’aquest any), doncs la junta va creure oportú acceptar l’actuació. I no sols perquè vam tenir un cap de setmana en què la colla ha quedat tocada, sinó segurament si hagués estat al revés, un cap de setmana d’èxit, potser el resultat de l’actuació d’aquest dilluns hagués estat el mateix o molt semblant.

Veient el panorama el diumenge a la tarda, després de la caiguda del quatre de vuit, en la qual va rebre força gent, la cap de colla ja va preveure la falta d’assistència de castellers a l’actuació, i es va avisar a l’organització de l’actuació que no podíem garantir cap castell.

Arribo força puntual i la primera impressió és que veritablement la cosa estarà molt difícil, poc a poc va arribant gent però falta de tot, tronc, canalla, mans altes… Ja es l’hora de començar i entrem a la clínica, amb el so de les gralles i el timbal, on farem els castells envoltat de públic enmig d’un pati interior. Despatxem sense problemes un pilar de quatre, un tres de cinc net (amb un pom de dalt de circumstàncies), un pilar de quatre per sota i un pilar de quatre en el qual girem la pinya 360 graus.

Tots els castells són aplaudits de forma intensa per part del públic assistent, i l’enxaneta del pilar per sota, la Maria, és obsequiada amb un peluix per part de la “jefa” del grup Quirón. Despés, cercavila cap a la sortida, però si no és la sortida, arribem a una cuina/bar on ens espera un refrigeri de qualitat, el qual dura força estona degut al fet de ser poques camises.

Fins aquí la crònica de l’actuació, ara passo a fer la valoració personal. Aquesta actuació va demostrar una vegada més que la nostra colla no és una colla gran, no pot ser que una colla que fa castells de vuit de forma regular, i castells de set sense despentinar-se, no és pugui ni plantejar castells de sis en una actuació d’aquests tipus. I ja que he dit que potser no era el millor dia, sobretot per com va acabar molta gent el diumenge a la tarda, però és que més de cent castellers es van lesionar o estan tocats del diumenge?

I alguns em direu que el públic d’aquestes actuacions no entén de castells, que tant els si veuen un castell de cinc (bé, això no és un castell), de sis o de set. Però que voleu que us digui, a mi m’agrada mantenir un nivell casteller mínim, i per mi és una baixada de pantalons fer un tres de cinc net (ja veieu que no l’anomeno ni castell). I que arribarà un moment que els organitzadors d’aquest tipus d’actuacions veuran les diferències de castells entre unes colles i unes altres en aquest tipus d’actuacions, i la diferència de diners entre una colla i una altra, i sempre aniran a la que cobri una quantitat més baixa, i això no ens ho podem permetre ja que disminuir els ingressos d’aquest tipus d’actuacions afecta a l’economia de la colla.

Una actuació molt important a nivell econòmic ja que la colla no passa pel seu millor moment econòmic, i les despeses en els darreres anys han augmentat amb la hipoteca del local, i per tant, aquestes actuacions s’han de fer de forma regular i si no es fan, doncs s’hauran de buscar altres mètodes per finançar la colla, els quals potser van més directament a la butxaca dels castellers, fet molt normal en altres colles castelleres, però que com en la nostra sempre tot (o quasi tot) ha estat gratuït doncs quan hem de pagar una petita quantitat per alguna activitat o acte ens portem les mans al cap.

Doncs bé, per avui he quedat descansat.