La Bisbal: un clàssic de l’estiu

Un dels mesos més animats pel que fa a l’activitat castellera és el mes d’agost, ja que és un mes que concentra moltes festes majors, principalment de les comarques de la zona tradicional d’influència del món casteller.

Tot i que ja fa anys que els Castellers de Barcelona ens dediquem el mes d’agost a descansar, (reprenem l’activitat la darrera setmana) fins a finals dels anys vuitanta la colla actuava al mes d’agost, principalment en poblacions del Maresme o del Vallès, o per la Festa Major de Gràcia, tot i que en aquesta encara vam actuar per darrera vegada l’any 1992.

Una de les diades clàssiques del mes d’agost és la que es celebra cada 15 d’agost per la Mare de Déu d’Agost a la població penedesenca de la Bisbal del Penedès, la qual pot presumir de ser la plaça més castellera sense comptar-hi amb colla pròpia a la població.

Aquesta població té un encant especial a l’hora de veure castells, ja que la plaça on s’hi fan no és una plaça en si, no hi és present l’ajuntament de la vila, és un carrer en el qual s’hi troba el bar en el qual es troba la “Societat Cultural i Recreativa”, veritable motor de la vida social i cultural d’aquesta població.

Després de dos anys de no passar-me per aquesta plaça a veure castells (si que he anat a les xerrades que organitza la mateixa societat cada any a principi del mateix), em va agafar el “mono” de veure castells i em vaig presentar a la plaça ben d’hora, cap a les 12 ja hi era, una hora abans de l’hora prevista per a començar l’exhibició castellera.

Una actuació castellera, que tot i sols comptar amb la participació de dues colles, els Castellers de Vilafranca i la Colla Joves Xiquets de Valls, presentava forces al·licients, com veure si els verds havien aconseguit solucionar els problemes amb l’estructura del tres, i si es veia l’anunciat pilar de vuit amb folre i manilles. Pel que fa als vallencs, era interessant veure si tornaven a descarregar el tres de nou amb folre i si presentaven alguna novetat pel que fa als castells assolits fins ara.

Abans de la mateixa, trobada amb la gent de la Bisbal (el Salvador Ferré, i el Joan Anton), coneguts de la colla (els bisbalencs germans Cornellà) i altra fauna castellera Durant el transcurs de la mateixa més trobades amb cares conegudes  i altres no tan conegudes: periodistes castellers, castellers d’altres colles … i me n’adono que en alguns cercles castellers sóc més conegut del que m’imaginava.

Però bé, anem al tema, als castells que es van veure.

Començaré pels que van iniciar l’actuació, o sigui, els Castellers de Vilafranca. El castell de sortida va ser el tres de nou amb folre, castell que presentava un tronc molt lleuger amb el debut de dues components al pis de quints, i que havia donat molt bones sensacions a l’assaig, però en el moment de la veritat el castell tot i que ha pujat a la primera, s’ha anat obrint en excés i això ha fet que el pis de quints i sisens treballes amb dificultats, tot i això el castell l’han pogut carregat però no han pogut resistir la baixada de la canalla i el castell s’ha acabat trencat. Per tant, tornen els dubtes sobre si aquest any veurem el tres de deu amb folre i manilles per Sant Fèlxi, però potser aquest és l’any bo, l’any que el castell presenta més problemes potser és el moment en que el descarreguen, per tant, jo no descartaria res.

Per serenar ànims un quatre de vuit amb el pilar, que tal com el basteixien ells és un castell de tràmit. Això dóna les ganes necessàries per tornar al combat amb un castell de nou, en aquest cas amb el quatre de nou amb folre, castell que fins a carregar-se va presentar molt bones sensacions, però que a la descarregada se’ls va desfigurar i van haver de lluitar per a salvar el castell.

Aquest castell dóna els ànims i la força suficient per a intentar el pilar de vuit amb folre i manilles. La soca es comença a formar amb l’ajut inestimable d’afeccionats i castellers d’altres colles presents a plaça, els quals són reclutats de forma més o menys voluntària per les hostes dirigides pel David Miret. A tall d’exemple, un que estava a prop meu, amb l’excusa de què tenia un got de cervesa a la ma, doncs el got és arreplegat pel mateix David Miret, el qual se’l veu d’un trago. Tot aquest treball requereix un temps força llarg, i quan passa aquest ja es forma la soca, el folre i les manilles d’aquesta estructura tant magnífica. El castell es carrega bé, però la motxilla d’entrada deixa el castell tocat, i la motxilla de sortida el mata definitivament, per tant, amb el resultat de primer gamma extra de la temporada sols carregat.

Actuació dels verds amb la qual no acaben de deixar enrere els dubtes, principalment amb l’estructura del tres. Tot i això encara no descarten el tres de deu amb folre i manilles per Sant Fèlix, actuació on els únics castells que estan clars són el de sortida i final, els quals seran el quatre de nou amb el pilar i el pilar de vuit amb folre i manilles. Els altres dos castells segurament un serà el dos de nou amb folre i manilles, i l’altre el tres, o de nou o de deu.

L’altra colla present a plaça tampoc ha sortit de la mateix amb tots els deures fets. Per a començar també han triat el tres de nou amb folre, del qual aquest any n’havien descarregat un per Sant Joan i havien carregat un altre per l’actuació de la Firagost. En aquesta ocasió el castell, el qual té una alineació molt reduïda de pes, ha pujat amb una mida molt correcte i el castell fins a carregar-se ha presentat un aspecte força bo, però potser els nervis els han traït i no han pogut aguantar la sortida de la canalla i el castell s’ha acabat trencant.

A la segona ronda, el castell referència durant molts anys, i sembla ser que també aquest any, o sigui el cinc de vuit. Castell amb uns pisos amb unes mides molt correctes, força lleuger de pes, i que executen amb molta facilitat, i que si tota la colla s’anima és un cinc molt viable de cara a posar-lo damunt un folre.

Per acabar les rondes de castells, un cop descartat el quatre de vuit amb el pilar després del darrer assaig, i descartat el quatre de nou amb folre, potser per una soca massa justa o per la caiguda del tres, sorprenen amb el primer dos de vuit amb folre de l’any, sembla ser que per callar les veus de tot el món casteller que els hi reclamava, ja que encara no han trobat la parella de dosos lleugera per aquesta construcció, i el dos que van bastir va presentar una alineació força pesada en tots els pisos, excepte pel que fa a l’aixecador i l’enxaneta. Però això no va representar cap dificultat per a què la colla vallenca resolgues el castell sense cap mena de problema. Per a acomiadar-se, demostren un cop més la gran qualitat tècnica dels components de la colla alçant tres pilars de cinc simultanis.

De cara a Sant Fèlix, la colla Joves ha d’acabar de solucionar els problemes que els hi està comportant el tres de nou amb folre, ja que sols han descarregat un i en canvi n’han carregat dos. Afegir a l’actuació el quatre de nou amb folre, castell que aquest sols van fer una “prova” el dia de Sant Joan muntant el peu fins al pis de quarts però que no han tornat a portar a plaça, i veure si són capaços d’assajar amb garanties el cinc de nou amb folre, si són capaços d’arreplegar gent a l’assaig (principalment) i a plaça per tal de dur amb un cert marge aquest castell a plaça, la via més directa que tenen actualment cap a la gamma extra, si no és que ens sorprenen amb algun castell net.