El dijous vaig marxar acompanyat d’una amiga cap a Requena, població que es troba situada a la província de València, però cap al interior, de camí cap a Madrid anant per l’autovia A3. Per cert, no m’estranya que la gent de Madrid vagi molt sovint cap a València ja que aquesta autovia és de luxe.
Bé, reprenc el tema, l’excusa del viatge a Requena era presenciar en directe un nou concert del grup “Mägo de Oz”, després de què també anéssim a principi d’agost al d’Ascó, i ella també anés a un d’anterior a El Vendrell. Però ja que hi érem allà aprofitaríem per passar no sols el dijous, sinó també el divendres i el dissabte cap al matí, quan ja emprendríem el camí de tornada cap a Barcelona, ja que el concert d’aquest grup es celebrava dins de les Festes de la població, concretament la “Feria y Fiestas de la Vendímia”.
El viatge ha estat molt positiu, vam tenir molta sort a l’hora de triar l’allotjament ja que ha estat molt bé de tracte i de condicions, el barri de la Villa de Requena té molt d’encant, i té una particularitat: tot el barri té coves per sota de les cases, les quals algunes es podien visitar, tant les de la “Plaza de la Villa” com la casa de la mestressa d’on hem dormit. L’únic petit però del viatge va ser el mateix concert ja que va durar menys del previst degut a la lesió que es va fer el cantant, el qual s’ha trencat el peu i va estar tot el concert amb la cama sostinguda.
Després de l’estada a Requena marxem de tornada cap a Barcelona però ja que ve de camí decidim que és una bona idea anar a veure l’actuació castellera de la Festa Major d’El Catllar, una actuació on normalment es veuen bons castells tot i que no és una diada amb el nom de les de la Bisbal, Sant Magí a Tarragona o l’Arboç, però que comptava amb un bon cartell amb l’actuació de les colles: Castellers de Vilafranca, Colla Jove Xiquets de Tarragona i Colla Vella dels Xiquets de Valls. Però l’actuació, que en principi era un tràmit com a prèvia de l’actuació d’aquest diumenge a l’Arboç, es converteix en una gran actuació de les dues colles que segurament lluitaran pel concurs d’aquest any.
Arribem amb temps de sobra a El Catllar i anem a refrescar la gola, i poc a poc van arribant els castellers, marxem cap a la plaça i aquesta es va omplint poc a poc amb la gent de les tres colles i el públic que vol presenciar aquesta actuació, sobretot destacar molta presència de gent dels Xiquets de Tarragona, gent d’altres colles, periodistes castellers, …
Després dels pilars de quatre caminant de cada colla per a entrar a plaça, l’actuació l’enceta la Colla Vella, i ho fa portant a plaça el tres de nou amb folre. Després de trigar una bona estona a muntar el peu, el primer el desmunten i a la segona és la bona, el castell puja de forma correcta però el folre ha de treballar força des d’un bon inici però el castell el carreguen bé i la descarregada la salven molt bé.
Per la seva part, Vilafranca comença amb el quatre de vuit amb el pilar, castell del qual sense pot dir molt poca cosa, executat amb mestria des de l’inici fins al final, i per tant un nou quatre de vuit amb el pilar al sac i amb les ganes de veure’l amb un pis més per Sant Fèlix.
La segona ronda comença amb un dos de vuit amb folre de la Vella amb una execució molt solvent, i ja està bé que sigui així ja que sembla ser que una de les opcions de gamma extra d’aquesta colla per Sant Fèlix és el dos de nou amb folre i manilles. La Jove descarrega un gens treballat quatre de vuit i pel que fa a Vilafranca descarrega el tres de nou de folre, després d’estar una bona estona cercant la col·laboració del públic per a muntar una soca suficient per a aixecar aquest castell, ho van assolir però de manera molt justa, si el castell hagués caigut que hagués passat? El castell s’executa força bé tot i un tremolor al pis de terços i quarts però que solventen molt bé, recordar que el darrer havia quedat sols en carregat. La pregunta del milió és: veurem aquest any un intent de tres de deu amb folre i manilles dels verds per Sant Fèlix? La resposta d’aquí a una setmana.
Però el plat fort de l’actuació arriba a la tercera ronda, és el torn de la Vella i pugen tres segons formant un tres, i tothom es pregunta: ara fan un tres de vuit? però si abans ja l’han fet de nou? però hi han detalls que delaten que és el primer intent de la Vella sobre el tres de vuit amb el pilar ja que els terços que pugen són pesats, entre ells el Raul Martin a la rengla, i no és veu a l’Alexis. Després de desmuntar un primer peu el castell puja a la segona i es carrega el tres bastant bé, a la descarregada venen les dificultats al tractar-se d’un tres de vuit obert, però ho salven bé i tot i tocar el pilar carreguen el castell, el pilar salva la situació de forma impecable i descarreguen el seu primer tres de vuit amb el pilar, el tercer de la 
història. Ho celebren de forma efusiva i sembla que algun gest o senyal fa enrabiatar als de Vilafranca, principalment al Fèlix Miret, i aquests decideixen no quedar-se enrere i també intentar el tres de vuit amb el pilar, castell que no havien assajat. El castell el tiren amunt a la primera després de comprovar que les mides són les correctes, i el castell es basteix amb força facilitat, tanta, que un cop el pilar queda sol i per tant el castell es considera carregat, es permeten el luxe de girar el pilar a banda i a banda, fet que fa que la descarregada l’hagin de treballar una mica més del normal quan es tracta d’un pilar de sis. Aquí és quan comencen els crits de “Vilafranca, Vilafranca, …” i els de la la Vella els hi repliquen amb “tres per sota, tres per sota, …”, això últim recordant que el tres de vuit aixecat per sota era un castell que els de Vilafranca volien intentar a principi de temporada, però que finalment no han portat a plaça, i és un castell que sols ha aconseguit la Vella.
Després d’aquest duel vibrant i amb la plaça extasiada del que ha vist, la Jove tanca la seva actuació amb un solvent tres de vuit.
A la ronda de pilars, Vilafranca no afluixa i descarrega el de set amb folre, i la Vella descarrega el de sis amb un enxaneta ben petit. Després la Jove descarrega dos de cinc simultanis i Vilafranca els sis de quatre de costum aquest any que celebren seixanta anys.
Un cop acabada l’actuació és el moment de comentar la jugada amb la gent coneguda que es troba a plaça, també presencio converses entre castellers de la Vella i de Vilafranca, aquests últims retreien alguns gestos dels de la Vella, i aquests defensant que no anaven dirigits a Vilafranca sinó que sols era l’alegria d’ells per a aconseguir un castell per primera vegada, i per acabar el Fèlix Miret tot extasiat i exultant després de l’aconseguit i que ell particularment s’havia picat molt amb el tres de vuit amb el pilar de la Vella.
Actuació molt bona tant de Vilafranca com de la Vella, una d’aquelles que fan afició, en uns moments semblava que la plaça s’hagués traslladat al segle XIX, en una de les places històriques d’aquell segle, i amb una Jove que no aixeca el cap després de l’ensopegada de Sant Magí. Es presenta un Sant Fèlix i concurs de castells apassionant, estarem atents.
Aquí trobareu totes les fotografies de l’actuació a El Catllar.
