Després d’un mes de vances aquesta setmana els Castellers de Barcelona ens hem posat mans a la feina, de cara a preparar les actuacions de la Mercè, amb menys d’un mes per a fer molta feina, i ja veurem si hi arribem a temps, però sense pressionar-nos en excés. I la primera actuació d’aquesta tornada de vacances ha estat al mateix lloc que l’any passat, o sigui a la població de Manresa en motiu de la seva Festa Major, amb la participació de les colles dels Tirallongues de Manresa, com a amfitriona de l’actuació, i dels Margeners de Guissona, colla amb la qual hi coincidiem en una plaça per primera vegada, la colla que ens ha “robat” una de les peces claus de la nostra colla, si, us estic parlant del gran “Antoñito”.
L’actuació es presentava com una oportunitat per a començar a rodar els castells de cara a la Mercè, i també a actuacions anteriors que poden ser molt interessants, i on podríem fer-hi el dos de vuit amb folre. I tot i que jo esperava una actuació de castells de set, m’he sorprès amb l’opció de portar a plaça el tres de vuit, ja que en poques ocasions en la primera actuació després de vacances alcem algun castell de vuit. Aquesta actuació ha comptat amb la presència d’algun dels components dels Minyons de Terrassa que han ajudat a la formació dels Margeners, i també alguns castellers de la Joves de Valls i dels Castellers de la Vila de Gràcia.
Un cop ja he saludat el gran Antoñito, i després de dos pilars de quatre sim
ultanis per a començar l’actuació, les rondes de castells ha començat amb el dos de set, castell del qual he estat l’encarregat de fer la pinya, una bona pinya amb mans bones i experimentades en totes les posicions, i on l’he parat a baixos. El dos presentava un canvi respecte a abans de vacances ja que des de la tècnica s’ha decidit girar l’agulla del dos ja que creíem que pot facilitar la feina del dos de vuit amb folre. El castell ha estat executat amb moltes bones maneres des d’un bon començament fins al final.
A la segona ronda ha arribat el plat fort del dia, ja que provàvem el tres de vuit. El castell que ha pujat amunt al segon peu muntat presentava unes mides molt bones i donava bones sensacions, però aquesta sensació no l’ha tingut la canalla, la qual no ho ha vist clar i ha tirat avall el castell. A la repetició, cinc de set, castell que no presenta cap problema per a una colla com la nostra, i que degut a problemes a l’hora de buscar contrafort per a la rengla finalment hem hagut d’optar pel Vladi per aquesta posició, fet poc habitual, i que segurament ho feia per primera vegada.
Per a acabar l’actuació el castell maleït per a molts, el quatre de set amb el pilar, que quan l’ha presentat l’speaker de l’actuació s’ha equivocat i ens ha canviat el nom pel de la colla de Vilafranca (ja ens agradaria a nosaltres fer els castells dels verds), dona que poc abans també s’havia equivocat al dir que la colla de Manresa intentaria el quatre de nou amb el pilar, quan era de set pisos. El castell presentava novetats a la pinya i també en el tronc ja que aquest era molt lleuger amb terços de castells de vuit parant el castell a segons. En un primer intent que pujava molt bé, l’aixecadora no ha volgut culminar el castell i s’ha hagut de desmuntar, després s’ha repetit i el castell s’ha descarregat sense problemes greus, tot i la incomoditat habitual en aquest castell pel que fa a la pinya del mateix.
Pel que fa al pilar, un de cinc ben lleuger sense cap problema.
Un cop acabada l’actuació, la colla local ens ha obsequiat amb un refresc i una bossa de patates de la marca “Churruca”, marca de la qual no tenia coneixement que a més a més de pipes i crispetes també fes patates.
Les altres colles han fet una bona actuació. Pel que fa als Tirallongues han descarregat uns correctes tres de set i quatre de set, i han carregat al segon intent el quatre de set amb el pilar, amb un primer intent previ que ha fet llenya. A la ronda de pilars un vano de cinc, amb el pilar de cinc aixecat per sota.
Pel que fa als Margeners han sorprès descarregant el seu primer quatre de set amb el pilar de la història, una setmana abans de l’actuació de la seva Festa Major on volen continuar pujant el seu nivell casteller. També han descarregat el quatre de set i el tres de set, i un vano de cinc, aquest últim també per primera vegada en la seva història.
Poques conclusions se’n poden extreure de l’actuació, i aquestes ja les
sabíem abans de començar la mateixa, queda molta feina per fer i poc
temps per a fer-la, però si tota la colla hi posem el millor de cadascú
de nosaltres estic convençut que podem fer un bon segon tram de
temporada, començant pel gran repte de la Mercè.
Per la meva part m’he quedat amb les ganes de saludar als components de Margeners dels quals tinc l’enllaç del seu bloc al meu bloc. Però entre que no m’he recordat i lo tímid que soc, doncs res, ja serà en una propera ocasió.
Les fotografies les podeu veure aquí.
