Després de reprendre la temporada castellera dels Castellers de Barcelona l’últim dia d’agost a Manresa amb el dos de set com a millor castell, i de descarregar el passat diumenge a Cambrils (actuació a la qual malauradament no vaig poder assistir) un quatre de vuit de postal ja amb la mirada posada a la Mercè, l’actuació que la colla celebrava per la Diada Nacional de Catalunya era una diada clau per poder encarar d’una manera o una altra les dues actuacions de la Mercè, i per això l’objectiu principal de l’actuació d’avui era poder descarregar la tripleta de vuit, i per tant, el màxim objectiu era descarregar el primer dos de vuit amb folre de l’any, després de què l’alçat a mitjans de juliol al barri del Raval de Barcelona sols quedés en carregat.
L’actuació en què ha participat la colla ha estat la que s’ha celebrat a la Plaça de la Plana de Badalona, actuació que des de fa força anys la colla hi ha actuat força sovint, amb sort diversa, i en aquesta ocasió ha estat una actuació amb un resultat força negatiu, i també hi actuava la colla local, els Castellers de Badalona, i la colla dels Castellers de la Vila de Gràcia.
Després de fer números amb la gent disponible i tot i algunes baixes pel que fa al folre (per diferents motius) finalment tot més o menys quadrava i es podia intentar el dos de vuit amb folre, però abans d’aquest tocava fer el tres de vuit, castell que a Manresa va quedar en intent desmuntat degut a la indecisió de la canalla. Aquesta vegada el castell l’he pogut veure des del final de la rengla esquerra ja que no hi anava de baix el mateix. El castell ha pujat amunt a la primer amb un cert tremolor, i tot i que el ritme ha estat força adecuat l’enxaneta ha quedat una mica endarrerit i ha fet que el castell es relantitzes però sense problemes a l’hora de carregar el castell, a la descarrega s’ha hagut de treballar, sobretot a la rengla abans esmentada però amb molt bones maneres i sense fer perillar el castell. Aquest era el primer tres de vuit després de les vacances, i el segon castell de vuit després de les mateixes.
A la segona ronda ha arribat el moment clau de la diada, ens la jugàvem amb el dos de vuit amb folre, treure’ns aquest castell de sobre per tal d’arribar amb menys “pressió” a la Mercè. Després d’una breu trobada de la cap de colla amb tot el folre i els terços del castell hem tancat una soca sufcient gràcies a la col·laboració de les altres dues colles presents a plaça. Pugem els segons, la resta del folre i el castell presenta una bona mida, els terços ho reafirmen tot i algun dubte, i els quarts donen el castell com a bo, però amb un problema per part meva, que trobo que tarden massa en decidir si el castell ha de tirar amunt o no, ja que en els castells amb folre a mesura que passa el temps augmenten les opcions de què el castell comenci a perdre la mida, per tant no s’ha de perdre cap segon. Bé, el castell tira amunt i tot i algun desajust, amb bona mida i pas a pas fins que li toca el torn als més petits, l’aixecadora dubta de posar els dos peus damunt dels dosos, amb l’enxaneta esperant a l’alçada dels dosos, i finalment tira avall, el tronc agunta bé la baixada amb l’ajuda del folre i es pot desmuntar el castell sense més problemes. Tot i que el castell no estava perfecte pel que fa a la meva posició encara teniem força corda per poder aguantar tota la realització del castell, i jo crec que si l’enxaneta hagués fet l’aleta segur que la descarregàvem.
Amb la decepció de no poder culminar el dos de vuit amb folre, es decideix fer a la repetició de la segona ronda el quatre de vuit, castell que torna a pujar de segon el Benjamí després de debutar-hi a Cambrils, i de cara a fer de terç del de nou, i amb debut d’aixecadora inclòs. Tot i que en un principi no hi anava de baix finalment em toca i es tanca la pinya, la qual no queda ben formada. Els segons després de fer moure alguna rengla donen com a bo el castell, i els terços tot i algun dubte creuen que el castell es pot treballar així i tira amunt, des d’un bon inici el meu segon sols em carrega una de les meves espatlles, i ja es comencen a sentir masses veus des del tronc del castell, que si t’has de tancar, que si t’has d’obrir, … però es va bastint tot i que a un ritme molt però que molt lent degut al debut abans esmentat, el castell finalment es carrega, comença la descarregada i al baixar l’aixecadora s’emporta al dos pel qual baixa i això fa que el castell, que ja estava força tocat, s’acabi trencant en la seva totalitat.
El resultat d’aquest castell demostra el que passa en masses ocasions, que ensopeguem amb la mateixa pedra més d’una vegada, el poc respecte que tenim a vegades amb els castells de vuit, ja que tot i que la mida del castell no és la correcta creíem que el podem defensar, quan els castells de vuit són molt difícils i són la base per a poder encarar reptes superiors. A la meva persona a vegades se l’ha criticat quan en una actuació no he volgut moure la meva posició de baix en un castell quan se m’ha demanat des del pis de segons, però un castell de vuit són paraules majors i si em moc de la posició acabaré en una posició forçada la qual potser anirà bé pel tronc (no sempre) però que segur que em deixa en mala posició per a poder defensar en condicions el castell.
La caiguda del castell reporta algunes baixes, de les quals no tinc tota la informació del seu abast, i fa que haguem de baixar el nivell de l’actuació ja que fer el dos de set significa debutar un quart, i per problemes amb canalla (si no m’equivoco) es descarta el cinc de set. Finalment el castell triat i quasi única opció és el “magnífic” i sempre “estimat” quatre de set amb el pilar, castell que pasa sense pena ni glòria.
Per acabar, pilar de cinc de comiat, aquesta vegada sense el Ramon i si amb el Jaume Carles de segon, ja que el primer és un dels lesionats de la caiguda del quatre.
Pel que fa a les altres colles, Badalona ha repetit la millor actuació de la temporada amb el quatre de set, quatre de set amb el pilar, tres de set, i pilar de cinc, i Gràcia ha complert amb el cinc de set, quatre de set, tres de set, i pilar de cinc.
Està clar que d’aquesta actuació no es pot extreure cap nota positiva, bé, potser sí, que tot i el petit problema de l’assaig del passat dimarts (amb la lesió d’un del primers mans del folre inclòs), el dos de vuit amb folre és un castell a l’abast de la colla. Però res més, ara mateix no se sap que es podrà fer per la Mercè, però si finalment no es poden intentar els castells que estaven previstos, els assaigs d’aquests dies han de servir per a poder encarar no sols la Mercè sinó la resta de la temporada, perquè s’ha de tenir ben clar que la temporada no s’acaba a finals de setembre, sinó que finalitza a mitjans de novembre, i després de la Mercè tindrem bones ocasions per a poder pujar el nivell casteller de la colla, fet que és totalment possible si tots estem mentalitzats i conscienciats per a això. I que en els assaigs s’han fet molt bones proves de castells que en futur més o menys proper segur que els podem portar a plaça i completar en la seva totalitat.
A veure com resolem l’assaig d’aquest dissabte i l’actuació del diumenge, i si hem de fer un pas enrere, en un moment o un altre en farem dos endavant.
