De nou, una Mercè sense castell de nou (21/9/2008)

Les Festes de la Mercè són un dels moments claus de la temporada dels Castellers de Barcelona ja que és la Festa Major de la cituat que ens acull i a la qual li devem tot el que hem fet durant la nostra història.

I com sempre, hi anem disposats a fer els millors castells possibles i, per tant, ens preparem a consciència en els assaigs previs, els quals són els que acostumen a assistir més gent en tot l’any casteller. I això des de l’any 1999 significa l’assalt als castells de nou, una de les poques ocasions durant l’any en què podem ser capaços de portar un castell d’aquesta categoria a plaça, i per això es treballa profundament per a poder arribar a punt a aquest dia, i alguns anys ens ha sortit bé i en altres ocasions no, i aquesta vegada ens hem quedat amb la segona ja que no hem pogut ni tan sols carregar cap castell de nou, però la bona notícia de l’actuació ha estat el primer dos de vuit amb folre descarregat de l’any.

Aquesta Mercè de colles convidades ha estat diferent per la meva persona ja que l’he viscut amb novetats:

- Segona Mercè com a tècnic de pinyes, però la primera vegada que m’encarrego de fer una de les pinyes de l’actuació, concretament la soca i folre del dos de vuit amb folre. Des d’aquest espai demano dísculpes a tots els castellers de la colla, més o menys habituals, que no hagin vist el seu nom a la soca del castell, no us podeu imaginar el greu que em sap, sobretot pel cas del Paquito, el cas més flagrant d’oblit que he comés. No us podeu imaginar el difícil que és fer una pinya d’un castell per la Mercè sense deixar-te de posar algú, i més en el meu cas que la vaig fer després de preparar tota la logística del dinar que s’ha celebrat aquest diumenge després de l’actuació, ja a la matinada.

- Com ja he dit, he estat un dels responsables del dinar d’aquest diumenge, un dels motius que van fer que el dia anterior anés a dormir a les tantes i rebentat.

- I per últim, primera Mercè anant a esmorzar amb els Cornellà i companyia. Botifarra amb mongetes, amanida, vi, dos xupitos d’orujo blanc i puro, això últim totalment extraordinari ja que era la segona vegada que em fumava un d’aquests.

Bé, entrem a plaça i es decideix sortir amb el tres de nou amb folre, castell que la colla no descarrega des de l’any 2004 i que no es carrega des del 2005. Castell en què haviem col·locats sisens tant a l’assaig del divendres com a l’assaig del dissabte, molt més important aquest últim degut a ser amb les nostres camises més algunes col·laboracions de gent d’altres colles, i amb bastanta solvència, en el meu cas amb una millor posició en el del divendres. Pugem els segons, veiem la mida correcta i puja tota l’estructura fins a quarts, els quals no veuen el castell bé i tirem avall, a la segona els quarts diuen que si i toquen gralles, des de la meva posició anem treballant  però amb força corda tot i que una mica abocat, però això ja li va bé al terç ja que em demana que em tanqui, de cop ve un moviment fort i es sent des de dalt que es desmunti el castell, i amb això queda, amb un intent desmuntat.

Després de què actui Minyons, hi tornem a la càrrega i aquesta vegada el castell puja a la primera, més o menys semblant a l’anterior però més parat, i tot i estar un pèl abocat no tinc problemes de consideració, de cop el castell remena i caíem, tot i que al principi tant un servidor com les crosses ens aguantem drets uns segons.

Molta decepció de la colla ja que el treball a l’assaig havia estat bo, molt millor del que em pensava jo però potser ha faltat alguna cosa més. Tots heu de pensar que es un 3d9f força diferent al de fa anys i on debutava un terç que ha tingut poques proves per a acaba d’agafar la mida d’aquest castells, tot i que les proves fetes fins ara, tant les del folre dalt com les del folre a terra havien estat positives.

Redrecem l’actuació amb el quatre de vuit, fet que significa que renunciem a provar el quatre de nou amb folre, castell en el qual també havíem col·locat sisens en dues ocasions, i aquest dissabte amb una posició per part meva molt bona, sense haver de treballar gaire. El quatre el tirem amunt a la primera, no és un quatre perfecte però es descarrega còmodament excepte en el cas d’un dels baixos el Litus el qual acaba el castell molt tocat degut a la posició del seu segon, i això comporta una baixa de cara als següents castells de l’actuació.

I encetem la tercera ronda i el castell triat és el dos de vuit amb folre, castell que havíem carregat al mes de juliol al Raval, i fa poc més d’una setmana havia quedat en intent desmuntat. Era un castell amb el qual alguns components de la colla teníem dubtes ja que no sempre l’agafem bé de mida i a vegades patim , i varem tenir l’ensurt de l’assaig anterior a l’actuació de Badalona. Aquesta vegada la mida des del principi ha estat molt bona tot i que jo tenia els meus dubtes ja que em semblava que estava massa oberta, el castell es munta força ràpid i es carrega amb molt soltura, tot i alguns problemes dels terços però que es poden solucionar pel folre, la descarrega es treballa però sense excés, i aquí el tenim, el primer dos de vuit amb folre descarregat de l’any.

A la ronda de pilars, un de cinc mirant a la plaça i simultàniament un altre de cinc, però en aquest cas caminant cap al balcó de l’ajuntament on els dos pisos superiors del pilar hi pugen.

Pel que fa a les altres colles s’ha vist una mica de tot. Minyons de Terrassa com sempre han estat molt ambiciosos, i per començar un tres de nou amb folre de bella factura, a continuació un intent de cinc de nou amb folre el qual ha petat després de coronar el tres. Ha estat un castell que ha pujat força malament, amb el dos força separat de la rengla, i el qual ha patit una remanada molt important el terç de la rengla  a l’entrada dosos però que ho han salvat però ha deixat el castell ferit. Bon quatre de vuit amb el pilar amb una feina impressionant de l’aixecador, quina crack! I el quatre de nou amb folre ha quedat sols en carregat quan ja estava quasi tot fet, i després d’haver aguantat el folre i terços el castell, un treball titànic que al final no ha tingut èxit total. I per acabar gran pilar de sis, descartant el de set amb folre.

I pel que fa als Castellers de Vilafranca han fet una molt bona actuació sense haver d’intentar cap castell de gamma extra, per pròpia convicció ja que d’aquí dues setmanes hi ha el concurs, i potser perquè Minyons no els ha apretat. Quatre de nou amb folre treballadet però resolt sense problemes, tres de nou amb folre amb una alineació mixta, amb treball de cara a altres castells com poden ser el cinc de nou amb folre o el tres de nou amb folre i pilar. Per acabar gran demostració de classe amb el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set amb folre amb una facilitat insultant.

La valoració més àmplia de l’actuació la deixo per després de l’actuació de dimecres, dia de la Mercè, que tots heu de recordar que és igual d’important que la que s’ha celebrat avui, ja que prefereixo fer una valoracíó global, i sobretot perquè me’n vaig a dormir tot i que no volia fer-ho sense haver fet la crònica de l’actuació d’avui ja que sé que els dilluns és el dia que el bloc registra més visites.

Per a veure totes les fotografies de l’actuació les podeu veure a la web de la colla o al picassa de la Familia del Viso.