Un concurs pel futur de la colla (5/10/2008)

Aquest diumenge es va celebrar una nova edició del concurs de castells de Tarragona, concretament la 22a edició, i des de què la colla dels Castellers de Barcelona es va fundar, l’any 1969, sempre hi ha participat en el concurs casteller però amb l’esperit de fer els castells assolits, no arriscar en excés.

Aquest any el propòsit era el mateix però amb una petita diferència, provar de fer el que per la Mercè no es va poder fer, en aquest cas, provar de fer el quatre de nou amb folre, castell que portàvem en cartera per la Mercè, que jo personalment l’hagués intentat i no l’hagués descartat tant aviat, i no ho dic, ho podeu veure a la valoració de la Mercè. O sigui, com va dir la cap de colla, fer un pas endavant.

Com cada dos anys pel concurs l’hora de convocatòria al local per sortir amb els autocars és ben aviat, a les 7 del matí, com sempre sortim amb retard, i cap a Tarragona mentre s’està fent de dia, un servidor prepara la soca i el folre del dos de vuit amb folre, castell que tinc la sensació que serà el de sortida, però com sempre m’equivoco. També es preparen les altres pinyes i es comencen a fer els números per si finalment es pot intentar el quatre de nou amb folre, ja que hi han baixes en diferents posicionsm, moltes d’elles molt importants.

Arribem a Tarragona amb el temps just de concentrar-nos una estona a la Plaça Ponent i cap a la plaça de toros ja que som una de les primeres colles en entrar, quan ho fem podem observar la remodelació de la plaça, el que fa que en tot en el concurs no ens toquis el sol, fet que és d’agraïr.

Esperem el nostre torn mentre gaudim del concurs, veient una primera ronda conjunta quasi immaculada, llàstima del mal començament dels Xiquets de Tarragona amb el 2d8f sols carregat, els verds descarreguen un impressionant 4d9fa que des de la meva posició va perillar amb un terç que quan es carregava el quatre ja patia força, i la Joves Xiquets de Valls fa un gran intent de 5d9f, castell que no carreguen per un seguit de complicacions en el pom de dalt que fan que finalment el castell quedi en intent.

És el torn de la segona ronda conjunta i per tant ens toca fer el primer castell, en aquest cas es decideix sortir de 3d8, jo que creia que començaríem amb el 2d8f. Bé, el castell és el mateix del dia abans de Sarrià, tira amunt a la primera i s’aconsegueix descarrega de forma bastant plàcida.

Continua la primera ronda amb un 3d9f dels Capgrossos de Mataró, treballat però ben descarregat, i un pd8fm de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que queda en carregat, crec que va ser d’execució força lenta i això fa que no es pugui descarregar.

Comença la segona ronda, primer ronda conjunta i tot seguit els verds s’asseguren la primera posició amb un dels seus castells, el pd8fm descarregat amb mestria. Per la seva part la Joves s’enfronta al 3d9f per asserenar ànims i el descarrega bé.

Ens toca de nou en la ronda conjunta i ara anem a pel 2d8f, tornem a agafar el castell a la primera tot i que des de fora algún no el veu alineat, però puja tot el folre, i el castell tira amunt, des del folre el castell es treballa més que en els de la Mercè, però per la part del tronc va perfecte, i es descarrega bé, tot i que els segons acabem força extanuats, sobretot el David.

Continua la segona ronda, i Capgrossos aposta pel 4d9f, castell que desmonten el peu en dues ocasions i amb les noves bases, la colla perd ronda, demostrant que el 4d9f no és un castell fàcil de quadrar, a continuació  veiem el primer 3d9f carregat pels Castellers de Sants, fet totalment previsible després de veure els intents desmuntats de l’any passat per Tots Sants i el gran 3d8 que ensenyen per les places castellleres. La Jove de Tarragona descarrega el segon 3d9f de la temporada, i la Vella sols pots carregar el 5d9f, amb la qual cosa complica molt el concurs per a ells.

S’enceta la tercera ronda amb ronda conjunta, i tot seguit, el moment de polèmica de tot concurs, els Castellers de Vilafranca carreguen el 2d8 in extremis, jo tenia els meus dubtes des de la meva posició (a l’altre punta de la plaça) tot i que crec que està carregat, després de minuts d’incertesa el jurat el dona com a carregat, i per un costat l’eufòria dels verds i de l’afició vilafranquina, i per l’altra part xiulets i protesta, i demanant el passi del vídeo per les pantalles gegants, finalment es fa i es veu com es carrega el castell tot i que encara hi ha gent que protesta. Això fa que el concurs perdi el ritme que portava fins aquell moment i que per sort es torna a rependre tot seguit. El torn de la Joves i també amb el 2d8, puja molt bé però la canalla tarda en pujar i molt lenta i cau en el moment decisiu.

De nou ronda conjunta però no hi actuem ja que ho farem després ja que finalment surten els números i intent el 4d9f. Abans ho fa Capgrossos però el desmunta amb sisens col·locats, i ara si que és l’hora de la veritat, es tanca la soca i pugem els segons, em fa gràcia veure com em veig reflectit en la pantalla gegant, la mida sembla correcta i puja tot el folre i els terços, el castell està bé però a nivell de segons hi ha algun problema que no es pot solucionar i es decideix tirar avalla. Es torna a muntar el castell, torna a tenir molt bones mides i aquesta vegada si que va en serio, el castell està molt bé i cap amunt, el folre treballa molt bé, sense haver de forçar la màquina i els segons conservem molt bé la mida però arriba la mala notícia quan l’aixecadora decideix tirar avall quan es troba entre el pis de quarts i quints, i els dosos s’estan col·locant. Es pot desmuntar sense cap problema però amb una gran desil·lusió per part de tota la colla ja que el castells pintava molt que però molt bé, pujava amb una mida molt correcta, amb una molt bona feina.

Tot seguit és el torn de la Vella que no es rendeix i prova el 4d9fa, castell que han de desmuntar degut a la indecisió de la colla.

Quarta ronda amb nova ronda conjunta, en aquesta ja sols una, i tot seguit Castellers de Vilafranca soprenen anunciant el 4d9, castell que puja molt bé, es carrega de forma sobrada amb moltes opcions de descarregar-se però la canalla es precipita i tira el castell, però amb això la colla s’assegura ja de forma  quasi definitiva el concurs. Per la seva part la Joves vol assegurar un nou castell, i és en forma de quatre de nou amb folre, castell que es basteix amb moltes dificultats, es carrega, però l’esforç és màxim i finalment es trenca, s’enfonsa pel mig. La Vella torna amb el 4d9fa, el tornen a desmuntar, però en aquest cas qui es fa enrera, i no és gaire habitual, és una component del pis de sisens.

Comença ja la cinquena ronda amb una nova ronda conjunta, i la colla torna a actuar després de renunciar a la quarta i ho fa amb el quatre de vuit, castell que quan és anunciat per megafonia es senten crits d’eufòria des de l’altre punta de la plaça, o sigui, ja sabeu d’on provenien, això ja sabeu que significa, no les tenien totes per quedar davant de nosaltres, però nosaltres no anavem a guanyar a cap colla, sinó que anavem a fer l’actuació independentment del que fessin les altres. Quatre de vuit descarregat a la primera, potser més mogut del normal, pel cansament de l’actuació, i per no haver-lo agafar del tot bé de mides.

Pilar de cinc de comiat de rigor, entrepà, beguda i de tornada cap a Barcelona, reflexionant sobre el viscut a plaça i sobre com s’ha de plantejar la resta de temporada, però això ho deixo per un altre article per a més endavant.

I també deixo per un altre article, però aquest si que per publicar aquesta setmana amb una valoració global del concurs (ja us puc avançar que cada vegada m’agrada menys el creixent “hooliganisme” del públic i d’alguns membres de les colles castelleres, i l’enfrontament entre colles com si fossin equips de futbol), i de les divuit colles que hi van participar.

Per cert, fotografies de Juank Casado.