Com ja us vaig prometre a començament de la setmana, aquí va la meva valoració global sobre el concurs de castells 2008, i sobre el paper que van fer les divuit colles que hi van participar, i el grau d’encert que vaig tenir en la porra realitzada dies abans.
Sobre la valoració global, tothom s’està felicitant per haver fer el record de durada del concurs, tot just cinc hores, i clar, alguns ja s’apunten a què això ha estat possible gràcies als canvis en les bases (sols poder desmuntar un peu, 5d8 i 4d8 amb el pilar a ronda conjunta) i segurament alguna part de raó tenen, però crec que ha estat el compromís de les colles el factor determinant, les quals han aixecat els castells quan tocava i no com en d’altres edicions que havíem d’esperar una bona estona a què una colla intentés un castell. I també el seny de la majoria de colles, ja que la cinquena ronda sols ha constat de la ronda conjunta.
Com ja vaig dir en el seu moment estic d’acord amb el tema dels dos peus, però no m’ha agradat veure un 5d8 em ronda conjunta, i per tres 5d8 que s’han vist en aquest concurs i que hagués comportat uns vint minuts més tampoc s’hagués acabat el món. I continua sent estrany per a mi veure el 2d8 amb folre també en ronda conjunta.
Sobre la nova plaça de toros estèticament em va agradar força, i això de fer castells al descobert i sense que et toqui el sol doncs està bé, però no m’agrada gens com ressona, l’efecte d’embut que fa, i crec que això perjudica a la canalla.
De l’speaker del concurs s’ha de reconèixer que narrativament ho va fer molt millor que el del 2006, tot i jo continuo trobant a faltar al Josep Bargalló, però aquell to a lo Lluís Canut no em va acabar de convèncer, i sobretot els errors al dir els castells fets per les colles, com per exemple: “intent desmuntat de pilar de sis dels Nens del Vendrell” (quan havia estat un intent) o “intent desmuntat de dos de vuit amb folre dels Xicots de Vilafranca” (quan havia estat un altre intent).
I el que menys em va agradar va ser l’excessiu forofisme d’alguna part del públic i també de membres de les colles castelleres, principalment xiulant o protestant, o els crits que es van sentir des de l’altra punta de la plaça quan es va anunciar el castell que els Castellers de Barcelona anaven a intentar a la cinquena ronda, i amb el que es confirmava que la colla dels Castellers de Sants quedava per davant. Per exemple, què és això de xiular un peu desmuntat? O protestar per donar com a carregat el 2d8 dels verds quan es va veure clar pel vídeo? Sobre el públic de Vilafranca ja ens agradaria a la resta de colles disposar d’aquest ambient, o al menys una quarta part del mateix, potser és exagerat però no hi veig el mal enlloc.
Ara passo a la valoració colla a colla:
- Castellers de Vilafranca: tot i els dubtes generats al llarg de l’any era la gran favorita per a guanyar el concurs, i així va ser, se’l va endur i per la porta gran, amb una mestria envejable, primer descarregant un 4
d9 amb folre i pilar impressionant, força treballat al pis de terços, sobretot el que quedava d’esquena a la plaça, però quan el pilar és va quedar sols ens van tornar a oferir l’espectacle pilaner habitual. Tot seguit una nova aposta “segura” amb el pilar de 8 amb folre i manilles, i de nou demostració de poder de l’equip pilaner, però no sols ells sinó el conjunt de soca + folre + manilles. En aquest moment el concurs ja semblava acabat però demostren la gran qualitat tècnica del tronc carregant el dos de vuit, castell amb suspens però carregat de totes totes com es va veure després, castell que cada vegada dubto més (espero que m’equivoqui) que es pugui descarregar, el pas de l’enxaneta és trencador! Per a rematar un gran 4d9 que s’hagués pogut descarregar, com m’agrada aquest castell!! Primera colla que guanya quatre concursos de Tarragona seguits, per tant, dada històrica, una més, per a aquesta colla.
- Colla Vella dels Xiquets de Valls: abans del concurs semblava que podia donar molta guerra, degut a què en principi els verds no estaven tant bé com d’altres anys i e
n canvi la Vella arribava millor que en altres ocasions, com a mínim ja havia carregat castells de gamma extra però les dues primeres rondes amb els castells “més segurs” en principi sols carregats (el pd8 amb folre i manilles, i el 5d9 amb folre) els va fer estar darrera dels verds des d’un bon principi. Ja a la tercera i quarta ronda van provar el 4d9 amb folre i pilar, el qual van desmuntar en totes dues ocasions i va semblar com si no hi hagués convicció. Em vaig quedar amb les ganes de veure un intent de 2d8, després de veure una foto del darrer assaig que feia preveure un bon intent. Van utilitzar el seny al no intentar cap castell a a la cinquena ronda.
- Colla Joves Xiquets de Valls: després del gran Sant Fèlix que van oferir tothom estava expectant per a veure si era la “tapada” del concurs. Per a demostrar que anaven en serio comencen amb el 5d9 amb folre, castell que per errades en l’execució final del pom de dalt no es pot carregar quan ja ho estava de sobres. Això fa que vagin a remolc i després d’assegurar amb el 3d9 amb folre, tornen a l’atac amb el 2d8, castell que puja molt bé
però que la canalla puja tard i lenta i fa que el castell es trenqui quan es col·loca l’aixecador. Després a assegurar la tercera posició, primer amb el 4d9 amb folre, en el que tenen molts problemes per carregar, i que finalment s’enfonsa pel mig del folre, i tot seguit amb un 5d8 de tràmit. – Capgrossos de Mataró: descartat l’esperat (ho dic pels periodistes, no per a mi, si la colla creu que encara no és l’hora així ha de ser) intent de castell de gamma extra l’objectiu era repetir la tripleta màgica ja assolida per les Santes, però no va poder ser, va ser la primera colla que va caure a la norma del segon peu ja que a la segona ronda van desmuntar el peu del 4d9 amb folre en dues ocasions i, per tant, perdien ronda, decisió que els honora i que poques colles haguessin triat. El 3d9f va ser força maco, tot i que van haver de lluitar a la descarregada, el 5d8 i el 2d8f són castells que tenen molt a l’abast i el 4d9f no el van saber lligar en cap dels tres peus que van muntar, i en que va tirar amunt va pujar molt tancat, massa. Encara els hi quedan grans actuacions per acabar d’arrodonir una gran temporada.
- Colla Jove Xiquets de Tarragona: després d’un Sant Magí frustrant i d’una Santa Tecla a mitges ja que per la pluja sols va existir la diada del primer diumenge de festes, en la qual van descarregar després de molts anys el 3d9f i van carregar el 5d8, aquesta era una gran ocasió per a demostrar que no havia estat una casualitat i així va ser. Bon 2d8 amb folre, gran 3d9 amb folre, treballat però descarregat, però llàstima del 5d8, el qual li va quedar poc per a poder-se descarregar, llàstima de la rengla de la dreta que es va obrir en excés.
- Castellers de Sants: una de les sensacions del concurs, després dels dos intents desmuntats de 3d9 amb folre l’any passat per Tots Sants, i del gran 3d8 que exhibeixen en les seves actuacions, estava clar que tard o d’hora seria la darrera colla en incorporar-se al selecte grup de colles de nou, i ho han fet carregant amb molta solvència el castell. Crec que és una colla que ha madurat molt en els darrers anys, ja en fa uns quants que fan castells de vuit i també havien aconseguit el 3d8, però la regularitat dels darrers anys, haver-hi afegit el 2d8f amb folre els ha fet fer un pas endavant molt important. I quan dic que ha madurat és perquè fins a l’edició del 2006 el concurs no els hi havia anat massa bé en general, el 2006 ja ho van redreçar i aquest any ho han confirmat.
- Castellers de Lleida: l’altra gran sensació del concurs, després de descarregar el primer 2d8f am
b folre la setmana anterior, el van repetir, més mogut però molt ben treballat, i el van saber acompanyar d’un 4d8 el qual aquest any l’estan dominant àmpliament, del pilar de 6 carregat, al qual li va faltar poc per descarregar, i del 3d8 descarregat, en aquest cas el primer de l’any descarregat, després de carregar-lo la setmana anterior. En resum, la millor actuació de la seva història i tenen més oportunitats per a poder-la repetir.
- Castellers de Barcelona: una colla de les que no acostumen a arriscar en aquesta actuació, i van assegurar les dues primeres rondes amb castells molt ben executats, tant el 3d8 com el 2d8f. A la tercera ronda van sorprendre a molts ja que van intentar el 4d9 amb folre. Primer de tot que quedi ben clar que no van intentar el 4d9 amb folre sols per a superar a Sants, durant tota la setmana ja s’havia parlat de portar a plaça aquest castell, castell que també s’havia preparat per la Mercè però que el desenvolupament de l’actuació no va permetre que es veies. Després de la Mercè es van extreure conclusions i per això es va descartar el 3d9 amb folre, casteller que si que es
va intentar. Tot i haver de desmuntar el castell de nou, tot i les bones mides que presentava, això ho ha dit tothom, repetien la millor actuació de la temporada, i també igualaven la millor actuació realitzada en un concurs.
- Xiquets de Tarragona: colla que aquest ha fet l’evolució inversa a la de l’altra colla gran de Tarragona. L’intent de 3d9 amb folre en la diada del primer diumenge de Festes els ha deixat molt tocats, i tot i que estaven il·lusionats, amb energies renovades, per a repetir l’actuació de Sant Magí, se’ls va tòrcer l’actuació a les primeres de canvi ja que tan sols van carregar el 2d8 amb folre, castell que per cert porten un balanç no gaire positiu: dos de descarregats i tres de carregats. Després ja van descartar el castell de nou i van assegurar l’actuació amb el 3d8 i el 4d8. Els queda la seva diada per a poder acabar la temporada amb millor sabor de boca.
-Xicots de Vilafranca: colla a la qual els hi havia anat molt bé els darrers concursos però en aquesta ocasió
no ha estat així, i la seva actuació va ser un reflexe total de la seva temporada. Primer, 4d8 ben treballat, però després han de desmuntar en una ocasió el 2d8 amb folre per dubtes de la canalla, el tornen a provar, tornen a sorgir els dubtes i quan estan desmuntant queda en intent. Per a finalitzar l’actuació descarreguen el 5d7 però sols carreguen el 2d7, per tant, un nou cop cap a la confiança de la colla i especialment de la canalla. A veure si per la seva diada poden redreçar la situació, o sino aquesta serà una temporada fluixa respecte a les anteriors.
- Castellers de Sabadell: van repetir la seva millor actuació de la temporada: 5d7, 2d7, 3d7 per sota, i a més a més amb molt bones maneres, tots tres castells executats correctament. Això, juntament amb el fet que colles en teoria superiors no van acabar d’estar a l’alçada, els va fer quedar en una meritòria i poc esperada onzena posició. Si segueixen amb aquesta línia encara ens poden sorprendre aquesta temporada amb algun castell de vuit.
- Marrecs de Salt: després de carregar el 4d8 la setmana anterior al concurs, en aquesta ocasió l’objectiu en forma de castells de vuit era el 3d8, i es van enfrontar amb ell després de descarregar el 2d7, castell que tenen plenament consolidat. L’intent de 3d8 no va reixir no van tornar-hi i van decidir acabar l’actuació amb els altres dos castells que tenen molt consolidats, el 5d7 i el 3d7 per sota.
- Castellers de Terrassa: una de les colles que aquest any havia descarregat el 4d8, al concurs no ho va poder repetir. ja que el castell va quedar en intent Per la part positiva primer 3d7 per sota de l’any i un 2d7 ben treballat.
- Nens del Vendrell: va començar bé amb un bon 2d7, el qual sembla que va ser amb debuts. No van intentar cap castell de vuit però si el pilar de sis en dues ocasions, en la primera l’intent va ser molt fluix. Els queda ja poca temporada per a poder fer algun castell de vuit
- Castellers de la Vila de Gràcia: després de descarregar dos 4d8, tenien l’intenció de repetir-ho i intenten sumar el primer 2d7 de la temporada. Sortida de tràmit amb el 5d7, i a la segona ronda el 4d8 va quedar tant sols en carregat, a l’igual que els descarregats el castell va ser d’execució extremadament lenta i en aquesta ocasió la descarregada no la van poder salvar. Al no fer el 2d7 i sols carregar el 4d8 van quedar pitjor classificats del previst. Encara els hi queden forces actuacions per a millorar els seus registres, i principalment tornar a descarregar el 4d8.
- Sagals d’Osona: colla com la de Sabadell que es va presentar a l’actuació a descarregar de nou la millor actuació de la temporada i així ho van descarregat tots tres castells, encara que el 3d7 per sota va ser força mogut, però descartant qualsevol intent de castell de vuit.
- Xiquets del Serrallo:en la lluita per no quedar en l’última posició respecte a l’altra colla petita de Tarragona ho van aconseguir descarregant el 5d7 però de nou sols van poder carregar el 4d7 amb el pilar, una vegada més demostrant que tenen dificultats amb l’estructura de pilar. A l’igual que per Santa Tecla el 2d7 no va ser possible.
- Castellers de Sant Pere i Sant Pau:a l’igual que el Serrallo no van ser capaços de ni tan sols carregar l’intent de 2d7, i es van haver de conformar en repetir la millor actuació de l’any amb el 4d7 amb el pilar com a millor castell. El 3d7 amb el pilar que estava en cartera ni tan sols el van intentar.
Doncs fins aquí la meva valoració de les divuit colles participants al concurs, i ara fins al 2010, ja que no sóc gens partidari de què el concurs passi a celebrar-se anualment.
Les fotografies són de Juan S. R. Moranta i de Jordi Rios Vallvé


Doncs jo vaig trobar força elegant la celebració de la victòria local de Sants, esperant a que s’anunciés el 4/8 i no celebrant-ho quan vau baixar el 4/9 folrat, que era un moment més delicat per vosaltres. Els castells , i sobretot en el concurs, també son competició i rivalitat.
Diferent és la mocadorada de la Vella cap a nosaltres després de la torre de 8 neta, era bastant clar que s’havia carregat, i és la única actitud del cocnurs que no em va agradar, tot i que entenc que alguna cosa havien d’intentar davant la nostra superioritat!
Com a membre de la colla de Sants, et volia comentar vàries coses:
Primer, felicitar-te per les valoracions que fas del Concurs celebrat el passat diumenge, pels comentaris -en el meu entendre, encertats- que fas de totes les colles i, en particular, de la meva.
Tot i que entenc perfectament que com a Castellers de Barcelona us sentíssiu molestos pels crits de joia que va haver -com bé dius- al costat oposat de la plaça en anunciar-se per megafonia que tiraríeu el 4d8, penso que, malgrat tot, ho heu de saber posar en el context adequat.
No hi ha dubte que existeix rivalitat entre Barcelona i Sants i, a més, gràcies a la maduresa que, com bé dius, hem assolit com a colla els darrers anys, és també evident que el nivell entre les dues s’ha equiparat.
Heu d’entendre que, per a nosaltres, quedar per davant vostre en una actuació compartida és una absoluta novetat. Per tant, sumant-li que a sobre aquest fet s’ha donat el dia que hem carregat el nostre primer castell de nou, doncs és obvi que ho havíem de celebrar i -per què no- fins i tot manifestar alegria quan -parlant en termes estrictament ‘concurseros’- ens vam adonar que us rendíeu.
I aquest ‘triomf’ ha estat gràcies a una suma de factors: que nosaltres hem reeixit -menys del que voldríem, però- tirant un 3d9f que teníem molt assajat i a vosaltres la canalla no s’ha cregut un 4d9f que, francament, pujava molt i molt bé. I ja està.
Jo ho veig com un joc i punt. Res més. Som plenament conscients que en moltes altres ocasions ens tocarà abaixar el cap (¿recordes la rebuda que ens vau fer a l’Ajuntament en acabar-se la Mercè de l’any passat i en què vau ‘guanyar’ per culpa de la nostra caiguda de la torre?).
La realitat castellera a Barcelona mai serà com la de Tarragona. No crec que, per molta rivalitat que pugui existir, mai arribem a fer intents suïcides simplement per no sortir perdedors de plaça. Hi ha massa poca tradició castellera i massa opcions d’oci diverses a la ciutat com que perquè ens arrisquem a perdre castellers i, especialment, famílies amb canalla que puja. I penso que això és realment l’important: que la rivalitat no ens faci mai caure en aquestes bogeries. Jo només puc parlar per la meva colla (ja fa tretze anys que hi sóc) i puc assegurar que ni ho hem fet mai ni ho farem en el futur.
Rés més, desitjar-vos que pogueu aconseguir aquests deures pendents en el darrer tram de temporada (amb aquest quatre, si sou prou gent i la canalla se’l creu, no tindreu problemes, penso) i desitjar també que nosaltres puguem acabar la feina que hem deixat a mitges amb el 3 i potser portar alguna cosa més i, per què no dir-ho també, desitjar que quedem per davant vostre al final de la temporada.
Apa, salut!
Hòstia, volia aclarir una frase del meu comentari anterior, abans que algú de la zona tarragonina se m’enfadi.
Deia que la realitat castellera a Barcelona mai no serà com la de Tarragona i afegia que a Barcelona mai no faríem castells suïcides simplement per superar la colla rival.
Evidentment, això no significa que pensi que a Tarragona si cal fer-ho per superar el rival es fan els intents suïcides que siguin necessaris. Simplement, volia fer notar que l’esperit competitiu, d’enfrontament directe (més propi dels derbis esportius) existeix molt més a Tarragona que no pas a Barcelona, per molta rivalitat que hi hagi entre les principals colles de la ciutat.
Apa, ara ja estic més tranquil. Espero haver arribat a temps.