Sant Anastasi a Lleida de vuit (10/05/2009)

Després d’haver estrenat el 4d8 a Vilanova i la Geltrú el 26 d’abril i conformar-nos amb castells de set a l’actuació del 1 de maig celebrada a Vilassar de Dalt, tocava de nou retrobar-se amb els castells de vuit, tornar a fer el 4d8 i amb la possible estrena del 3d8, en una actuació important com és la que es celebra per la Festa Major de Sant Anastasi a Lleida, amb la colla local dels Castellers de Lleida una de les  colles que ha progressat més en els darrers anys, i una de les colles importants del món casteller la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.

Després de l’assaig del dia abans, tot feia pensar que els castells que es volien portar a plaça estaven a l’abast de la colla però preocupava una mica la falta de gruix a l’assaig però amb la confiança que finalment a plaça fossim els suficients per a fer els castells plantejats.

Ben d’hora, concentració al local per a marxar tots cap a Lleida, i els números de gent no acaben de sortir del tot, potser la llunyania de Lleida fa que molta gent no faci l’esforç tot i que  a la planificació del calendari aquesta actuació era una de les importants d’aquest primer tram de temporada.

Un cop a plaça, no trobem sopreses d’última hora, per tant, finalment som els que ja sabíem que seriem, tants els que hem anat en autocar com els que s’han desplaçat pel seu compte.

I sense gaire temps d’espera toca començar l’actuació i ho fem amb un pilar de 4 caminant, amb poca gent a la pinya ja que hi ha hagut molt poca estona entre l’arribada de la colla a plaça i el començament de l’actuació, però poc a poc es fa afegint el gruix de la colla.

Poc després ja toca fer el primer castell de l’actuació, i ho fem amb el segon 4d8 de l’any. Després de fer mans i mànigues per a completar la pinya, es munta aquesta però s’ha de desmuntar ja que el castell no estava bé d’alçades, es fan els canvis oportuns i al segon peu el castell tira amunt tot i que no es solucionen del tot els problemes d’alçades, tot i l’ús de nou de les “xexusques”, unes sabatilles per a fer pujar l’alçada dels baixos, que sols s’ha fet servir en dues ocasions però les dues amb el Xexu com a protagonista, d’aquí ve el nom, amb tot el carinyo. El castell es basteix a poc a poc, amb debut d’aixecadora (l’Ainhoa) i quan li toca el torn a l’enxaneta aquest diu que no, però en comptes de desmuntar el castell es canvia d’enxaneta i hi puja la Mònica, la qual també debuta en aquesta posició, això fa que el castell encara sigui més lent de l’habitual però es carrega amb molta solvència la descarregada és més tranquil·la que no pas la del 4d8 de Vilanova.

De segon castell, tornem a portar el 5d7, aquest cop amb segons, quarts i quints de castells de vuit, castell que puja amunt a la primera i que no presenta cap complicació.

Per acabar les rondes de castells, de nou el 4d7 amb el pilar, un cop descartat el 3d8 degut a haver de fer masses debuts de canalla en una sola actuació, i a l’espera de rodar el castell més a l’assaig. Un castell que presenta debuts, el més destacat el del Pau Solé com a segon, i que tot i presentar unes mides poc compensades i no quedar del tot quadrat en els pisos superiors el castell no presenta cap problema per  a que es pugui descarregar, tant pel que fa al quatre com pel que fa al pilar.

Per acabar, com a pilar, un de cinc, on crec que hi debutava la Nit, i que es descarrega amb molta solvència.

Pel que fa a les altres colles, els locals van haver de rebaixar pretensions incials degut a problemes de canalla, i fan pitjor actuació que fa un mes pel seu aniversari amb el 4d7 amb el pilar, 4d7, 3d7, dos pd5 com a registre, i amb dos intents desmuntats de 5d7.

I la Jove de Tarragona descarta el 3d8 per baixes al pom de dalt però descarregeuen amb molta solvència una actuació de gamma alta de set amb el 5d7, 4d7 amb el pilar, 3d7 i vano de cinc.

Una bona actuació, amb el segon 4d8 de l’any, on hi debuta tant l’aixecadora com l’enxaneta, sobre tot aquest darrer debut és molt important per a treure-li pressió a l’únic enxaneta que teníem fins ara per a fer castells de vuit, i esperem que recuperi la confiança per a poder seguir descarregant castells. Ara tocar seguir treballant a l’assaig, continuar la bona feina que s’està fent i que mica en mica tothom es vagi animant amb les proves dels assaigs i amb els castells que s’estan portant a plaça.

Per cert, retrobada amb alguns blocaires castelles, tant el de “Frikilandiverdusco” com la de “Lila és el color que porto“. Sempre és un plaer, espero que sigui compartit.

Les fotografies, de l’Àngels Goenaga, a la web de la colla.