Valoració Castellers de Barcelona 2011

La meva intenció era publicar la valoració de la temporada 2011 per part dels Castellers de Barcelona abans que s’acabés l’any i de poc m’ha anat.

Aquest 2011 ha estat un any força semblant al 2010, o sigui complicat i amb moltes traves quan en principi no havia de ser així ja que la situació a finals del 2010 era raonablament bona per encarar el 2011 però tot es pot complicar en un moment i això ha tornat a passar.

Vam començar amb renovació a l’equip de tronc de la Colla, i els primers assaigs van ser amb força assistència de cara a l’actuació de la Candela a Valls. Després va començar a haver-hi un descens de castellers i també va coincidir amb les dificultats per assistir als assaigs de quasi la totalitat de la tècnica de tronc i això va comportar que finalment s’hagués de canviar la tècnica de tronc i que s’haguessin de fer canvis al per aquestes baixes imprevistes.

Per tant, si a principis d’any treballàvem de cara a arribar a la Mercè amb opcions de fer el 3 de 9 amb folre, tot s’havia de replantejar. I com l’any 2010 va costar d’arrencar i el primer castell de vuit no va arribar fins al mes de maig, concretament a l’actució de Nou Barris i va ser el 4 de 8, actuació on també estrenàvem el 2 de 7, amb una alineació renovada a nivell de terços. A la següent actuació a Sant Cugat havíem de repetir l’actuació de Nou Barris però ja es va torçar als pilars d’inici amb un intent de pilar de 4, per tot seguit quedar en carregat el 2 de 7, el qual va comportar alguna lesió que va aturar el progrés de la Colla. D’aquella actuació a Sant Cugat l’únic record positiu va ser el debut al pilar de 5 del Dídac com a terç.

Va costar tornar a agafar embranzida i finalment a l’aniversari hi tornavem tant amb el 4 de 8 com amb el 2 de 7, castellers que aniriem fent amb major o menor solvència durant el mes de juliol a diferents actuacions i sovint amb canvis, per acabar a l’actuació de Màrtirs Street descarregant el 4 de 8 però desmuntant un intent de 2 de 7 que va portar massa mala malor.

Un cop passades les vacances hi tornavem a la feina amb el gran objectiu del 2 de 8 amb folre per la Mercè. Hi havien dubtes, hi haurien debuts, però la feina a l’assaig va anar progressant tot i l’entrebanc a Badalona l’11 de setembre amb el primer intent de 3 de 8 de la temporada, i també. La colla moralment no estava gens bé després de la Diada de Catalunya però com hem demostrat en més d’una ocasió, som una colla forta i ens aixequem i tornem a donar la cara. Per la Mercè de colles locals no va poder ser per la pluja però a la Mercè de colles convidades de nou demostravem que no estavem acabats i vam descarregar el 2 de 8  amb folre després de desmuntar en dues ocasions el 4 de 8. Quantes colles poden dir això?!

A partir d’aquí el pas següent era clar: recuperar el 3 de 8, i junt amb el 2 de 8 amb folre completar la tripleta de vuit. I així va ser i a les Corts vam poder completar tots tres castells de vuit, llàstima que finalment no vam intentar el pilar de 6. Aquest va haver d’esperar a Vilafranca del Penedès on de nou vam descarregar la tripleta de vuit i vam portar el pilar a plaça. Tot i que es van notar els nervis, sobretot pel part del terç que debutava a plaça (recordar que ha acabat la temporada i no ha fet cap castell de vuit), també es va veure la feina d’assaig i es va poder carregar el pilar de 6 de forma solvent però, tot s’ha de dir, veient que no es podria descarregar.

A partir d’aquesta actuació comença el compte enrere per a portar a plaça els dos grans objectius d’aquesta part final de la temporada: el 4 de 9 amb folre i el 9 de 8, i repetir totes les vegades que es pugi la tripleta de vuit. Però és quan la meteorologia ens juga una mala passada i ens fa actuar sota cobert tant al Clot com a Granollers, dues places on s’havia de fer la tripleta de vuit i potser alguna cosa més.

Arribem a Gràcia amb el gran repte del 4 de 9 amb folre i el portem a segona ronda després de descarregar tot just el tercer 3 de 8 de la temporada. El castell puja relativament bé i es treballa força bé a nivell de folre però de sobte el castell es trenca a nivell de sisens. La diada se’ns torçaria completament quan a la repetició sols podriem carregar el 2 de 8 amb folre i amb una caiguda que deixaria a la colla amb masses tocats com per a fer més que un 4 de 7 a la tercera ronda.

Aquesta vegada arribem a Terrassa sabent que no ens podem plantejar el 4 de 9 amb folre per les baixes que tenim, però que una nova tripleta de vuit és possible i així és i descarreguem el millor 2 de 8 amb folre de l’any. Un cop feta la tripleta de vuit és l’hora del pilar de 6. El pilar no puja com a l’assaig i de seguida es veu que serà difícil de carregar i finalment no es pot ni carregar.

Aquest és el resum de la temporada, però si ens centrem en la valoració ho podem fer a partir dels castells:

- 2 de 7: aquest any s’han descarregat un total de 9, tres menys que el 2010. A destacar que ho han diferents segons i terços, aixecador i enxaneta, el que no ha canviat en tota la temporada és el pis de quarts i el de dosos si no m’equivoco. És un castell que s’hauria de portar a plaça al mes d’abril per anar bé i on de cara l’any que ve s’ha de renovar el pis de dosos, un dels més complicats però hi han opcions clares.

- 4 de 8: aquest any s’han descarregat 16, els mateixos que el 2010, quedant-se la colla a un del rècord de descarregats en un any. És un castell que ha presentat debut al pis de segons com a quints, i un redebut a terços. Un castell que presenta moltes opcions tot i que a l’hora de buscar l’excelència de cara a poder fer un castell de 9 el ventall es redueix forçosament, i que fa que en algunes ocasions no hagi sortit a plaça amb la solvència que en moltes ocasions si que presenta aquest castell. És un castell factible per a pujar damunt d’un folre però hem de ser molts més a tots els assaigs i no als darrers d’especials per a poder portar amb millors garanties aquest castell a plaça.

- 3 de 8: Al 2010 van ser 9 i aquest any ens hem hagut de conformar amb sols 5 de descarregats, condicionats pel primer que no es va assolir fins a la diada de les Corts ja al mes d’octubre. És el castell que ha notat més les baixes imprevistes i tot i que al mes de juny es van fer bones proves de cara a l’aniversari la falta de continuïtat del tronc va fer que no es pogués fer fins a l’octubre. A destacar en l’aspecte positiu que hi ha hagut un debut al pis de terços i un al de quarts. És un castell que costa d’introduir novetats al tronc, sobretot pel que fa al pis de segons, el qual pugui ser folrable posteriorment. Crec que amb un treball més específic el podrien fer altres castells, que es podria alleugerir de segons i que té un pis de quarts molt lleuger i amb molt de futur.

- 2 de 8 amb folre: les estadístiques en aquest castell són exactament iguals, un total de quatre de descarregats. A destacar el debut a teços del Ramon Gil, un debut molt positiu de cara al futur i a altres possibles castells folrats. Llàstima de què portem masses anys sense poder fer aquest castell abans de vacances i això ens condiciona massa el darrer tram de temporada i fa que se’ns faci curt el final de temporada. De nou es pot destacar els nombrosos debuts que hi han hagut tant a nivel  de soca i de folre, i per quart any consecutiu m’he encarregat de la soca i folre d’aquest castell.

Per tant, la valoració en global no pot ser positiva ja que hem fet menys castells de vuit. Però ens hem de quedar amb els aspectes positius, que n’hi han hagut molts per cert.

Per una part recuperar el pilar de 6, tot i que sols s’ha pogut carregar en una ocasió. El resultat a plaça és decebedor respecte a tota la feinada feta a l’assaig però això significa que és un castell molt díficil, el qual sols han descarregat tres colles durant tot l’any 2011. En l’aspecte dels pilars s’ha pogut constatar el bon planter que té la Colla amb la varietat de segons, terços, aixecadors i enxanetes que han estat capaços de fer el pilar de 5 a plaça, i els que s’han quedat pel camí però que l’any que ve ho poden fer perfectament.

Per una altra part vull destacar la capacitat d’aixecar-se de la Colla. La Colla va ser forta després de l’ensopegada a Sant Cugat, ho va ser encara més després del gran entrebanc per la Diada, i també a la Mercè després de desmuntar dos intents de 4 de 8 descarregar el 2 de 8 amb folre.

El fet d’haver assajat el 7 de 8, tot i que no s’ha pogut portar a plaça, ha permés veure la quantitat de gent de la Colla que es capaç de fer un castell de 8. Això ha de permetre poder tenir alternatives pel 3 de 8 i més recanvis pel 4 de 8.

El més positiu de la temporada de nou és la canalla. Aquests dos anys de l’Evita com a cap de canalla, amb tot l’equip que té darrere, han estat positius, i destaco no sols els resultats de dosos, aixecadors i enxanetes que han aconseguit treure a plaça, sinó la magnifica sintonia entre la tècnica, la canalla i els pares i mares de la canalla.

I no em vull deixar un altre aspecte positiu. L’entrada de gent nova a la Colla que ha arribat amb moltes ganes, i un cert rejoveniment de la Colla que era i és i ha de ser molt necessari. Un rejoveniment que va lligat també a una vinculació més estreta amb el barri on tenim el local social.

Ara toca encarar la propera temporada amb unes ganes i una il·lusió renovada, i això passarà sense dubte pel nou cap de colla que hi haurà aquest proper 2012. Un cap de colla que espero que aporti idees noves i fresques a la Colla, que sapiga mantenir el que s’ha fet bé però que sàpiga canviar el que s’ha fet malament. I a nivell social i administratiu seguir amb la mateixa línia, la Colla de la Ciutat de Barcelona, però vinculada estretament al barri que acull la seva seu social i que s’implica en tot.