Valoració personal 2011

No sóc gaire donat a fer una valoració personal de cada any, però no sé perquè aquest any si que tinc ganes d’explicar tot el que he viscut per a que quedi escrit per sempre.

No ha estat un mal any ja que vista la situació a nivell global  tenir feina ja és tenir sort. Si, a més a més, cobres quan toca i pogués fer hores extres (des del setembre que no en faig ni una) ja seria la reòstia, però torno a dir que vista la situació no em puc queixar però si que desitjo que l’any que ve en aquest sentit sigui millor, no sols per mi, sinó també pels més propers a mi i per tots els que conec. Parlant de la feina estic satisfet de l’evolució que he fet des de què vaig començar a treballar d’electricista al 2003, poc a poc he anat adquirint experiència i crec que actualment els meus coneixements són bons i es valoren, i crec que les meves opinions són valorades, i la feina també ho és, i això fa que em senti important.Un any en que podríem dir que m’he reconcilitat amb la canalla. Segurament el fet de tenir dues nebodes precioses (la Sara al maig farà quatre anys i l’Ainhoa al febrer en farà dos) fa que vegi la canalla d’una altra manera i això fa que hagi aparcat una mica l’imatge del dolent de la pel·lícula que tenia, o que jo crec que tenia. El fet de tenir dues nebodes és el millor que m’ha passat fins ara en la meva vida, i aquest any les he “patit” i gaudit més que mai. Que tingués converses amb canalla de la colla no m’ho hagués pensat a principis d’any, i fins i tot pel whatsapp!

Un any on la meva millor amiga, l’Afra Suárez, s’ha casat. En l’article que vaig fer sobre el casament ja vaig dir el que pensava. Me’n vaig alegrar molt per ella i per la seva parella, el Xarli. Sé que aquest any per a ella ha estat molt dur en altres coses però sé que és molt forta i que l’any que ve segur que serà un any molt millor.

A nivell de castells ja he fet la valoració de la temporada de la Colla. Personalment estic satisfet del paper que he tingut a la colla, de  nou he ocupat el pis de segons al 2 de 8 amb folre (des del 2003 que el vaig fent amb major o menor regularitat) i també al 4 de 9 amb folre que vàrem intentar a Gràcia.  Però si alguna cosa nova he fet ha estat debutar de segon al 4 de 7 amb el pilar i al 5 de 7, castells que he fet en diverses ocasions al llarg de la temporada. Al ser una persona ambiciosa vull anar més enllà i m’agradaria poder fer el 4 de 8 a segons, però això ja és molt més díficil. I content de la feina feta a nivell de tècnica de pinyes, on de nou he estat “l’executor” del 2 de 8 amb folre, i on hi he pogut fer debutar a diferent gent de la colla, alguns amb temps rècord.

Si la feina de pinyes ja sabia de que anava, per a mi era un repte molt gran estar a la tècnica de pilars però a lo Ramon no li podia dir que no. He aprés molt aquest any al costat d’ell i de la Cinta, i crec que la feina que s’ha fet ha estat molt bona tot i que podria haver estat encara millor.

No vull deixar de banda la feina administrativa de la colla, la que faig com a responsable de l’àrea de secretaria, documentació i premsa. Ha quedat molta feina pendent a fer, però deu ni do tot el que s’ha fet i el que encara queda per fer.

Parlant de castells no puc deixar de banda als meus amics dels Xiquets del Serrallo. La meva vinculació amb aquesta colla i amb Tarragona ja comença a ser “malaltisa”, i aquest any he viscut més les festes de Tarragona que no pas les de Barcelona. Tampoc oblidaré el viatge a Calahorra.

A nivell personal ha estat un any on he viscut el que no havia viscut mai fins ara. D’això no me n’oblidaré mai per molt que passin els anys, una altra cosa és que això torni a passar, però no depén sols de mi i el temps serà al final qui ho determinarà i posarà cada cosa al seu lloc. També tinc clar que no em faré mal a mi mateix, i si alguna cosa he aprés en aquests darrers anys és que tot i continuar sent tímid com ho he estat sempre, i semblar una persona sèria davant de la resta de gent, també em puc obrir i ensenyar com sóc realment; i poder dir que no sols tinc amics, sinó també amigues, em fa sentir molt bé.

Un any no tant ple de concerts com el 2010 però deu ni do al final: els Pets, els Amics de les Arts, i Rosendo (en dies diferents) al Palau de la Música, els 10 de la Candela, els Lax’n'busto al Liceu, el retorn de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi, … Per l’any que ve ja tinc les entrades pel concert del Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, segur que serà grandiós.

També ha estat un any que he viscut molt intensament la trajectòria del Barça, i que vaig tenir la sort de ser-hi a la Final de la Copa del Rei a València. Tot i que el Barça va pedre l’experiència no l’oblidaré mai, va ser la prèvia i el partit que he viscut més intensament. Pels que em puguin dir que sóc “gafe”, quan he estat al Camp Nou el Barça sempre ha guanyat, i l’únic empat el dia de la tornada de la Champions contra el Madrid no va ser determinant.

Ah, i no el vull deixar els nous coneixements que he adquirit durant aquest any. Un any cabdal per la vida, el redescobriment del gintònic, i amb ell tot un tipus de ginebres noves, i descobrir tota la gamma i varietat de cerveses artesanes. Dos mons fascinants i que tot just ara estic fent els primers passos.

Diria que no em deixo res després de tota aquesta parrafada… Per tant, no ha estat tant dolent aquest any, no? Doncs espero que l’any que ve sigui igual o millor que aquest. Amb salut, treball (no sols per mi sinó també per tots els que tinc al meu voltant), i per què no, amb castells de 9! L’any que ve “Hi tornem de nou”?!