Després d’una breu aturada de l’activitat castellera però no en la vessant de juntaire, varem tornar a aixecar castells el passat diumenge 11 de febrer en la ja habitual actuació de Santa Eulàlia, però en aquesta ocasió era especial degut al fet de debutar a plaça com a membre de la tècnica de pinyes de la colla.
Era el debut a plaça, però ja havia pogut escalfar una mica en els quatre assaigs que havíem fet abans d’aquesta primera actuació, en els quals per part de la tècnica de pinyes hi ha hagut molta feina ja que les intencions es fer entre quatre i cinc pinyes cada assaig.
Sempre havia estat a l’altre cantó, en el de la gent “normal” de la colla que forma part de la pinya, i ara en canvi estic en el “costat fosc” de la colla, aquells que decideixen tant bé com poden quina posició ha d’ocupar cada membre de la colla en la pinya d’un castell.
Doncs bé, en comptes d’arribar directament a la Plaça de Sant Jaume com en altres ocasions, em vaig presentar a la Plaça Nova on començava el cercavila de l’actuació. Després de repassar tota la gent que s’anava presentant (força per ser la primera de l’any) i prenent com a referència la pinya feta el dia anterior a l’assaig em vaig posar a treballar en la pinya del castell del qual m’encarregava: el tres de set. No va comportar gaires problemes per la quantitat de gent que teníem a la disposició , i fins i tot, vaig deixar molta gent sense posició a la pinya ja que em sobraven.
Com ja es va fer l’any passat, aquest any tampoc es canten les pinyes a plaça per tal d’agilitzar el muntatge d’aquestes i cada un ha de preguntar quina serà la seva posició.
Es va començar el cercavila i cap a la Plaça de Sant Jaume amb la parada a la porta de Santa Eulàlia de la Catedral de Barcelona on varem alçar un pilar de quatre. Després del pilar caminant ja estem a la posició per aixecar els castells i com que la colla comença amb el castell que em toca em col·loco en mig juntament amb la cap de colla, i anem comprovant que tothom estigui al seu lloc, un cop fet, i després de que hi hagi la primera ronda semi-conjunta es tanca la pinya i s’aixeca el tres de set que es descarrega sense complicacions.
Després d’aquest castell, ja tranquil per haver solventat la feina de tècnic, em preparo pels següents castells: el quatre de set amb el pilar (el deixarem de fer algun dia?!) i el cinc de set on ocuparé la posició de baixos. Els dos castells es descarreguen bé amb alguns debuts com per exemple el de l’Enric a baixos del quatre amb el pilar, o el Gabi a terços del cinc.
A la ronda de pilars, no podem amb el pilar de cinc que s’ha de desmuntar per indecisió de l’enxaneta.
Pel que fa a altres colles, totes compleixen amb els seus objectius i actuació ràpida tot i començar no del tot puntual.
Com a conclusió, bon balanç de l’actuació: castells ben fets i els membres de la colla amb bona actitud i moral de cara a la temporada.
Read Full Post »
El fet casteller vist pel TETE 