Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 16/02/2008

Després que la colla dels Castellers de Barcelona aconseguís carregar el seu primer tres de vuit a la Festes de la Mercè del 1993, l’objectiu següent era poder descarregar aquest castell. Aquell mateix any, la colla el tornava a carregar a principis de novembre a Cornellà de Llobregat, i una setmana després, al barri del Clot, quedava en intent.

Per tant, el màxim objectiu de cara a l’any 1994, any en què la colla celebrava el seu 25è aniversari, era poder descarregar aquest castell, i finalment es va aconseguir, ja a finals de la temporada però de la millor manera possible.

Un servidor, després d’estar tres anys apartat dels castells, vaig tornar a la colla al setembre d’aquell mateix any, per la Mercè, actuació on la colla no va poder aconseguir el tres de vuit, ni tant sols es va poder carregar ja que va quedar en intent, castell que si que s’havia carregat en l’actuació commemorativa del 25è aniversari. La temporada estava sent profitosa ja que la colla havia consolidat el quatre de vuit, i després de vuit anys, tornava a descarregar el dos de set, castell que ja no es tornaria a perdre, però faltava descarregar el tres de vuit. A més a més, va ser un any en què l’entrada de gent nova a la colla va ser nombrosa, amb moltes camises a assaig i a plaça.

Amb molta confiança, la colla es va presentar el 6 de novembre de 1994 a la Plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat, en la diada dels castellers locals. Després de descarregar el quatre de vuit, i el dos de set, era el torn del tres de vuit. El castell va pujar mogut, i amb els dosos col·locats va haver-hi una batzegada molt forta, el castell semblava ferit de mort, però el tronc el va saber parar, amb una gran defensa per part d’aquest i de la pinya, i amb una canalla molt decidida es va poder carregar, i tot seguit, enmig de l’eufòria de tota la colla que veia que un somni es complia, es descarrega el castell. El que vindria després seria unes grans mostres d’alegria, efusivitat, i emoció, causades no sols per ser el primer tres de vuit descarregat per la colla, sinó per com havia anat el castell, que fins i tot havia semblat que no es podia carregar.

Quan recordo aquell castell em fa posar la pell de gallina.

Per cert, en les dues actuacions següents, la colla el tornava a descarregar i consolidava aquesta construcció.

Read Full Post »

Els primers assaigs

Potsr esd sd[@more@]

Read Full Post »

Després que la colla dels Castellers de Barcelona aconseguís carregar el seu primer tres de vuit a la Festes de la Mercè del 1993, l'objectiu seguent era poder descarregar aquest castell. Aquell mateix any, la colla el tornava a carregar a principis de novembre a Cornellà de Llobregat, i una setmana després, al barri del Clot, quedava en intent.

Per tant, el màxim objectiu de cara a l'any 1994, any en què la colla celebrava el seu 25è aniversari, era poder descarregar aquest castell, i finalment es va aconseguir, ja a finals de la temporada però de la millor manera possible.

Un servidor, després d'estar tres anys apartat dels castells, vaig tornar a  la colla al setembre d'aquell mateix any, per la Mercè, actuació on la colla no va poder aconseguir el tres de vuit, ni tant sols es va poder carregar ja que va quedar en intent, castell que si que s'havia carregat en l'actuació commemorativa del 25è aniversari. La temporada estava sent profitosa ja que la colla havia consolidat el quatre de vuit, i després de vuit anys, tornava a descarregar el dos de set, castell que ja no es tornaria a perde, però faltava descarregar el tres de vuit. A més a més, va ser un any en què l'entrada de gent nova a la colla va ser nombrosa, amb moltes camises a assaig i a plaça.

[@more@]

Amb molta confiança, la colla es va presentar el 6 de novembre de 1994 a la Plaça de l'Esglèsia de Cornellà de Llobregat, en la diada dels castellers locals. Després de descarregar el quatre de vuit, i el dos de set, era el torn del tres de vuit. El castell va pujar mogut, i amb els dossos col·locats va haver-hi una batzegada molt forta, el castell semblava ferit de mort, però el tronc el va saber parar, amb una gran defensa per part d'aquest i de la pinya, i amb una canalla molt decidida es va poder carregar, i tot seguit, enmig de l'eufòria de tota la colla que veia que un somni es complia, es descarrega el castell. El que vindria després seria unes grans mostres d'alegria, efusivitat, i emoció, causades no sols per ser el primer tres de vuit descarregat per la colla, sinó per com havia anat el castell, que fins i tot havia semblat que no es podia carregar.

Quan recordo aquell castell em fa posar la pell de gallina.

Per cert, en les dues actuacions següents, la colla el tornava a descarregar i consolidava aquesta construcció. 

 

Read Full Post »