Castellers de Barcelona: intent de tres de vuit aixecat per sota

L’any 1995 va ser un any d’una forta embranzida per part de la colla dels Castellers de Barcelona, després que l’any abans la colla aconseguis descarregar per primera vegada el tres de vuit. El 1995 l’ambient a la colla era molt bo, hi havia molta gent i moltes ganes de fer castells, i ja per l’aniversari s’havia carregat el dos de vuit amb folre, castell que es descarregaria per la Mercè, on la colla desmuntava un intent de cinc de vuit que tenia molt bona pinta. Al mes de novembre la colla aconsegueix carregar el cinc de vuit a Cornellà i ja sols quedava l’actuació de la diada dels Minyons de Terrassa per acabar de rematar la temporada.

Doncs en aquell moment, després de la Mercè, la colla es va fixar un nou objectiu de cara a finals de temporada, i no era en forma de castell de nou, sinó d’un castell inèdit en aquells moments, com era el tres de vuit aixecat per sota. Les raons principals per atacar aquest castell van ser el gran tres de vuit que teniem, i uns equips d’aixecada del tres de set aixecat per sota, molt experimentats ja que fins aquells moments era un castell habitual per la colla.

Per tant, es va començar a treballar de cara a aquest castell, amb un calendari de proves molt ben determinat, i el dia abans de l’actuació, la colla va fer un dels millors assaigs que jo he vist mai: cinc de vuit fins a dossos, dos de vuit amb folre fins a dossos, tres de vuit aixecat per sota fins a dossos (o fins aixecador?), i per acabar de rematar l’assaig pilar de sis fins l’enxaneta a l’alçada de l’aixecador.

També va haver una mica de polèmica, ja que setmanes abans de l’actuació, els Minyons de Terrassa decideixen aplaçar l’actuació una setmana degut a que en la data prevista es celebraven les eleccions al Parlament de Catalunya, però nosaltres ja tenim una actuació prevista en la nova data a la diada dels Borgegassos de Vilanova. Després d’un assaig, es va fer una assemblea per decidir a quina actuació hi anavem i va guanyar Terrassa, fet que va provocar l’enuig comprensible de la colla de Vilanova i la Geltrú. Per cert, una de les raons per anar a Terrassa era perquè l’actuació es retransmetia per televisió, fet que no va ser possible degut a la negativa dels Minyons per unes qüestions relatives a la publicitat emmig de l’actuació.

Bé, finalment la colla arriba a l’actuació de Terrassa amb les idees molt clares i amb molta il·lusió. A la primera ronda, la colla descarrega el tercer dos de vuit amb folre de l’història, i a continuació el dubte es saber si a segona ronda es prova el cinc de vuit o el tres de vuit aixecat per sota, finalment és aquest segon el castell triat i el castell tira amunt, amb una gran expectació per part del públic que omplia a vessar el Raval de Montserrat.

El castell puja molt bé, acompassat, amb una mica de nervis respecte a l’assaig del dia anterior, però fins a aixecar el castell fins a terços el castell té bona mida, però queda el més difícil, aixecar l’últim pis, en la penúltima aixecada s’aixequen els segons i sobresurten per la pinya, el castell ara si que es mou una mica, sols queda l’última aixecada, uns moments d’espera, es comença a aixecar i a mitges de l’aixecada el castell es trenca.

Va ser una autèntica llàstima, estar tant a prop d’un castell mític, que anys després descarregaria la Colla Vella dels Xiquets de Valls, però fins aquell moment els intents d’aquest castells havien estat molt fluixos, i nosaltres havíem demostrat que era possible arribar més lluny. L’any següent la colla el tornaria a intentar en dues ocasions per la Mercè, però tots dos van quedar força més lluny, i també el van provar els Minyons de Terrassa però tambe sense cap resultat.

A continuació, podeu contemplar el vídeo d’aquest intent.