Cap de setmana amb alguna cosa més que castells

Després de dos anys en què la colla dels Castellers de Barcelona no actuava fora de Catalunya, aquest passat cap de setmana la colla ha portat els seus castells a dues poblacions, una situada a Occitània, concretament a al poble de Saint Martin de Londres, situat a pocs kilòmetres de Montpellier, ciutat que ha vist els castells de color vermell en dues ocasions, i la segona a la Catalunya Nord, a la població de Torrelles.

A Saint Martin de Londres la colla hi actuava en el marc del “Total Festum”, festa organitzada per aquesta gent amb activitats catalanes i occitanes, i a Torrelles hi actuava en el marc d’una jornada de festa catalana.

Com passa sovint, aquestes actuacions fora de “Casa” serveixen per alguna cosa més que fer castells, han estat dos dies en que s’ha fet “Colla”, o sigui, al compartir dos dies plegats més de 130 persones s’han estret els llaços entre els diferents membres de la colla, ens hem conegut més (no sé si això és millor o pitjor!), hem viscut anècdotes que les explicarem durant anys (a què si, “jefa”?), els recent vinguts a la colla ens han conegut una mica més i potser en dos dies s’ha fet la feina de mesos d’assaig i d’actuacions.

Doncs bé, després de fer aquesta presentació “cursi” us faré cinc cèntims de com ha anat aquest cap de setmana casteller, de magnífica convivència.

Després de l’assaig del divendres, el dissabte la colla sortia ben d’hora cap a Saint Martin de Londres, a les 6.30h, però finalment vam sortir a les 7h, no perquè faltes gent de la que estava inscrita a la sortida, sinó perquè els autocars van arribar tard. Sortim de Barcelona, i la comunicació entre els dos autocars es possible gràcies a uns “walki-talkis”, i apareix un petit problema a l’autocar on hi anava jo ja que on s’asseu el Paco Igual, el Gascon, l’Afra i un servidor, en algunes de les sortides de l’aire condicionat no es pot regular i surt massa aire fred, però l’esperit “MacGyver” sorgeix i es resol la incidència en dos passos amb l’ajuda de l’esperadrap de la farmaciola. A mig camí parem a l’estació de servei de la Jonquera per a poder esmorzar, estirar les camises i fer les necessitats (tot i que això als autocars es podia fer ja que tenien servei). Reprenem la marxa i després de voltar una mica per Montpellier, agafem la carretera cap a Saint Martin de Londres i arribem al cap d’uns minuts, on som rebuts per alguns dels organitzadors de la festa. Ocupem el pavelló on dormirem, i cap a menjar, al costat mateix del pavelló.

Després d’omplir-nos la panxa, alguns més altres menys, la tècnica de pinyes preparem les pinyes dels castells que hem d’aixecar cap al vespre. Mentrestant la resta de la colla passeja pel poble, ocupa les terrasses dels bars, i alguns fan la migdiada. Després de fer les pinyes dels castells, m’uneixo a un grupet de castellers i visitem el poble, el qual és molt maco, però també és molt petit, i té alguns llocs molt encantadors com per exemple l’església, que aquí un pot ser més creient o menys però el monument en si estava molt bé, i més quan era l’únic lloc del poble que s’estava fresc, ja que el sol que queia era ben calent i també feia força xafogor.

Com ja he dit, la colla també ocupava les terrasses dels bars del poble, i nosaltres no seriem menys i també ho faríem, concretament a la del bar dels “turistes”, la qual estava en una plaça on hi destacava una font, a la qual més d’un es va remullar per poder passar una mica millor la calor. Provo una de les begudes que serveixen, cervesa amb menta, la qual és molt refrescant i deu n’hi do lo bé que entra.

Passem la tarda com podem, fent un petit descans a la gespa del parc on s’està desenvolupant una demostració d’estels, i on d’altres juguen a arrencar la ceba. Tot seguit, és l’hora de canviar-se, per a poder iniciar la cercavila cap al lloc de l’actuació castellera. Arribem a la plaça on hem d’actuar i esperem a que arribi l’hora de la mateixa, mentre la banda musical del poble toca diferents cançons, entre elles “Paquito el chocolatero”, moment que aprofiten alguns dels membres de la colla per a ballar una mica.

Ja toca l’hora de començar l’actuació, primer hi ha un discurs de l’alcalde, al qual tot seguit li fem entrega d’un regal de la colla, la fotografia del quatre de nou amb folre carregat l’any passat a Terrassa, per a continuació alçar dos pilars de quatre simultanis amb les banderes de Catalunya i d’Occitànica.

Després ens desplacem una mica més i realitzem l’actuació pròpiament dita, descarregant el tres de set, el quatre de set i el dos de sis, aquest última amb la gran novetat que un servidor hi puja per primera vegada de segon. Per cert, el dos de sis l’he fet a tot els pisos excepte al de terços, em deixareu fer-ne una torre de sis a terços, eh cap de colla? Per acabar, pilar de cinc, i tot seguit dos pilars de quatre simultanis.

De nou la xaranga del poble toca “Paquito”, després que els grallers de la colla ens deleïtin amb el “Segadors”. Al cap d’una estona sopar allà mateix, però per un petit error dels organitzadors hi ha castellers que es queden sense (per cert, el postre estava boníssim!!), però s’arregla immediatament amb la compra de pizzes a un restaurant italià d’allà mateix.

A continuació és l’hora de la música amb l’actuació de la “La Transfrontalière de l’Amor“, grup format per membres del grup barceloní de “Dumbala canalla” i per de la Catalunya Nord “Les Madaleines”. El grup sonava força bé, i algunes cançons eren prou ballables però segurament al ser cançons no conegudes per la gent, i al fet que el públic no era gaire nombrós, el concert no va estar del tot animat. Però com ja he dit el concert músicalment va estar prou bé i va ser molt maco quan van tocar al voltant de la font de la plaça.

Després d’aquest, la majoria cap a dormir, tot i que alguns ja s’havien avançat, però d’altres encara continuarien la festa pels carrers del poble. És en aquest moment quan es produeix l’anècdota del viatge, la cap de colla, després d’haver advertit als membres de la colla que havien jugat a futbol per la tarda que no es fessin mal, en una acció provocada pel minibaggio es lesiona, i a partir d’aquest moment apareixerà acompanya d’un pal d’escombra.

Després del festival de roncs, tothom cap amunt i cap a esmorzar al mateix lloc que el dia del dia abans. Després d’esmorzar s’acomiaden de nosaltres els organitzadors amb un discurs d’agraïment cap a la colla per l’actuació realitzada i ens demanen disculpes pel problema del sopar del dia abans, i ens obsequien amb unes ampolles d’algun tipus de vi, i enfilem camí cap a Torrelles.

Arribem a Torrelles, i després d’una estona amenitzada amb un ball de sardanes, anem a dinar, dinar que han organitzat els Castellers del Riberal, i una vegada més demostren la seva extraordinària hospitalitat amb un dinar ben servit i regat amb el ja clàssic “muscat”, tot i que en poca quantitat. Fem la digestió i a aixecar castells. Aquí comencem amb dos pilars de quatre, acompanyats de dos més dels companys del Riberal. Destacar que en un dels dos pilars de quatre hi debuta el minibaggio com a segon, això és una recompensa per lesionar a la cap de colla?

Tot seguit plantaríem el tres de set, el quatre de set, i també l’estrella de la jornada, el quatre de set amb el pilar, on hi debuta el Lupus com a segon del pilar de cinc, per acabar amb un pilar de cinc. Pel que fa als del Riberal, després de què altres anys plantessin castells de set, fins i tot algun any amb molta comoditat, actualment no passen pel seu millor casteller, però mantenen viva la flama castellera a la Catalunya Nord, i ho van fer amb el quatre de sis, el tres de sis, el quatre de sis amb el pilar, i un pilar de quatre aixecat per sota.

De nou els grallers toquen “Els Segadors”, i tot seguit ens retratem, primer tota la colla, i després tota la colla amb els companys del Riberal. Ens acomiadem d’ells i enfilem el camí cap a Barcelona, amb una parada a l’àrea de servei de Figueres, on arribem a dos quarts de deu de la nit. Tothom cap a casa, a descansar d’un llarg cap de setmana casteller, molt intens, i molt profitós a tots els nivells.

Fotografies de Pep del Viso.