Mai he estat dels habituals castellers que es desplacen a veure actuacions castelleres, però si que us puc dir que sempre que puc intento no perdre’m les actuacions de Sant Joan i de Santa Úrsula a Valls.
Sóc un d’aquells castellers “romàntics”, i no sé perquè des de sempre he sigut fan de les colles de Valls, i principalment de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. I el que m’agrada més és la plaça on es fan els castells a Valls, o sigui la Plaça del Blat, no sé perquè, però té uns detalls que la fan una plaça màgica (com diria el gran Ferran Adrià), per com és ella i per com es viuen els castells en ella.
El que sempre m’agrada de voltar per les places castelleres, i sobretot per la del Blat és reconèixer a la gent del món casteller, tant castellers d’altres colles, com els afeccionats de la Bisbal, com els periodistes castelleres, com l’amiga presentadora del Quarts de Nou, com la Maria Andrews, la qual continua fent fotos de cara a la seva obra artística. I parlar amb ells de castells, com si no.
L’actuació que s’ha celebrat aquest dia de Sant Joan ha estat de les que fan afició, una plaça potser no tant plena com en d’altres anys, però que ha vibrat amb tots els castells que s’hi han aixecat. I castells fets a la “vallenca”, o sigui, desfigurats, moguts, a punt de caure, però aguantant en tota estona el castell sense deixar-se caure.
El fet casteller vist pel TETE 