Reflexions de Sant Joan

Mai he estat dels habituals castellers que es desplacen a veure actuacions castelleres, però si que us puc dir que sempre que puc intento no perdre’m les actuacions de Sant Joan i de Santa Úrsula a Valls.

Sóc un d’aquells castellers “romàntics”, i no sé perquè des de sempre he sigut fan de les colles de Valls, i principalment de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. I el que m’agrada més és la plaça on es fan els castells a Valls, o sigui la Plaça del Blat, no sé perquè, però té uns detalls que la fan una plaça màgica (com diria el gran Ferran Adrià), per com és ella i per com es viuen els castells en ella.

El que sempre m’agrada de voltar per les places castelleres, i sobretot per la del Blat és reconèixer a la gent del món casteller, tant castellers d’altres colles, com els afeccionats de la Bisbal, com els periodistes castelleres, com l’amiga presentadora del Quarts de Nou, com la Maria Andrews, la qual continua fent fotos de cara a la seva obra artística. I parlar amb ells de castells, com si no.

L’actuació que s’ha celebrat aquest dia de Sant Joan ha estat de les que fan afició, una plaça potser no tant plena com en d’altres anys, però que ha vibrat amb tots els castells que s’hi han aixecat. I castells fets a la “vallenca”, o sigui, desfigurats, moguts, a punt de caure, però aguantant en tota estona el castell sense deixar-se caure.

Per part de la Colla Vella, després d’un inici de temporada a poc a poc, amb poques actuacions i sense destacar gaire, en poc més d’una setmana han estrenat set castells, com són per ordre d’assoliment el dos de vuit amb folre, el cinc de vuit, el pilar de sis, el quatre de vuit amb el pilar, el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el pilar de set amb folre. L’actuació d’avui ha estat de les que fan afició amb un tres de nou amb folre bastant lleuger, amb el Raul de segon, però amb un folre carregat de pes, que l’han pogut descarregar amb bona mida tot i alguns problemes en el folre del mateix.

A la segona ronda, cap amunt el quatre de nou amb folre, en aquesta ocasió el folre no es tan pesat, el Raul passa a terços i el Xevi Pons baixa a segons. El tronc presenta una alineació molt lleugera, amb dos components femenines al pis de quints, i segurament amb algun debut. El castell puja amunt en tot moment mogut, però l’aconsegueixen carregar sobradament, a la descarregada apareixien problemes per tots llocs, principalment al folre, ja que la rengla d’esquena a l’església s’ha anat enfonsat de forma alarmant, potser degut a la soca una mica justa per un castell com aquest. Això ha fet que el castells perdes la mida i a l’hora de baixar els sisens i quints han aparegut problemes ja que tenien molts problemes per poder baixar, però finalment ho han fet i han pogut descarregar el casteller. Per acabar, un quatre de vuit amb el pilar, i un pilar de set amb folre molt segurs i ben executats. I per finalitzar, tres pilars de cinc simultanis, on un d’ells el porten al balcó, i en un altre es despenja l’enxaneta al iniciar la descarregada.

Pel que fa a la Colla Joves Xiquets de Valls també ha fet una molt bona actuació, començant amb un tres de nou amb folre, amb una alineació molt reduïda de pes, on destacava principalment el quart de la rengla de la dreta; el castell que ha pujat amb molt bona mida, s’ha carregat amb tranquil·litat però a la descarregada s’ha hagut de treballar, principalment a la rengla de la dreta, però també a la rengla ja que hi ha hagut una batzegada que ha fet que s’obris però el folre ha reaccionat bé i ha parat al terç. Per a continuar, el tercer cinc de vuit de la temporada, amb una execució brillant de principi a fi, i de nou amb un tronc força lleuger. A la tercera, munten un peu del quatre de nou amb folre, però el desmunten amb quarts col·locats ja que no estaven convençuts de la mida del mateix. No tornen a muntar el peu (sembla que per un problema de baixos), i acaben l’actuació amb un quatre de vuit que demostra que el tronc hi és. Per acabar dos pilars de cinc, un d’ells el porten cap al balcó. En el cas d’aquesta colla estranya que encara no hagi fet el dos de vuit amb folre, però sembla que encara no han trobat el pom de dalt adient per aquest castell.

De conclusions de l’actuació n’he extret algunes, com que tant una colla com l’altra estan rejovenint i renovant el tronc i això és una bona notícia perquè sempre estar bé veure-hi noves cares, i també veure dones parant a quints un castell de nou de la Vella. Aquesta és la positiva, la negativa és que per ser una actuació tant important com Sant Joan anaven justes d’efectius, i potser per això els castells amb folre han patit més del compte.

Per tant, fins ara ja han posat les cartes sobre la taula algunes de les principals colles, i en canvi, els grans dominadors dels darrers anys (els Castellers de Vilafranca), i que segurament també ho seran aquest any, s’han quedat una mica enrere pel que fa tant als castells de nou com al cinc de vuit, potser degut a la feina extra que han hagut de fer de cara al tres de vuit aixecat per sota. Encara queda molta temporada però comença a pintar bé.

Les fotografies, d’un servidor les podeu veure aquí.