Castells al teatre

Fa un dies us presentava un joc de castells, doncs ara us presento una altra novetat, en aquesta ocasió és una obra de teatre, en la qual hi han referències al món casteller. L’obra de teatre es diu “Dos de dos” i es representa al teatre “Espai Escènic Brossa” des del 26 de juny al 27 de juliol.

No he trobat molta informació sobre aquesta obra de teatre, però us ofereixo la informació que he trobat a la web de teatre “Teatralnet“. Començo per la sinopsi de l’obra.

Dos de dos acara dos personatges, Helena i Manelic, en el context d’una família catalana de tota la vida de classe mitjana en decadència. La història es basa en un joc simètric d’infidelitats, a través d’unes relacions adúlteres, que capgiren també les expectatives inicials amb un gir inesperat, on emergeix el tema de l’alteritat tant en termes individuals com col·lectius, però no des de l’òptica còmodament paternalista i políticament correcta habitual, sinó des de la posició dels d’aquí, la dels catalans que veuen com canvia la seva societat, a causa de l’arribada de persones provinents d’altres llocs i d’altres mentalitats i cultures.

Dos de dos incorpora elements populars i festius com ara cançons i danses, en un joc escènic, en què trobem esquetxos de circ, barreja de seriós i grotesc, protagonisme de la música i jocs de mirall deformats entre triangles amorosos, derivat de la dramatúrgia barroca, empeltada del teatre de Brossa i de Beckett, i de la hibridesa i impuresa poètiques. El resultat és un artefacte escènic, en el millor sentit de la paraula, molt potent, impregnat d’intertextos, que tant fa l’ullet a Àngel Guimerà (Terra baixa) amb el personatge de Manelic com a Homer (La Ilíada) amb el d’Helena. Quinta essència de l’home català, Manelic és un viatjant de comerç comprensiu i bon jan, casteller i bevedor, mentre que l’Helena homèrica es metamorfoseja en una dona de sa casa que, a despit de la seva deriva xenòfoba, se sent atreta sexualment per un «moro» i, en un moment de
clarividència, titlla el seu marit d’«atrida».

Dos de dos ha estat una obra escrita especialment per a ser representada al Brossa Espai Escènic des de la més ortodoxa poètica brossiana.

I també us ofereixo la visió del director de  l’obra (Joan Castells):

Aquest és el tercer text d’Albert Mestres que dirigeixo –Dramàtic (2002) i Vides de tants (2003) i malgrat les diferències temàtiques vull destacar tres aspectes que els són comuns.
La contundència del discurs. Podríem dir que pel que fa a les idees el teatre de Mestres és radical. A Dos de dos l’autor acara un dels temes més preocupants de la nostra societat, la immigració i ho fa des del si d’una parella de catalans que no suporten la transformació que la presència massiva d’estrangers provoca. Manèlic i Helena estan còmodament instal·lats en la vida de parella perdurable i catalana. Però al llarg de la peça descobrim una relació de l’Helena amb un paquistanès que dilapida el valor de família des de dins de casa seva i la porta a executar la venjança.

El rigor de l’escriptura dramàtica. En el recorregut de l’obra s’entrecreuen diversos continguts temàtics: la immigració, la relació de parella i la dèries gastronòmica i folklòrica. Sembla que cada un d’ells navegui per un mar diferent però al final van a parar a un mateix port. És una escriptura que apel·la a un acte d’intel·ligència per part de l’espectador, fet cada vegada menys freqüent als nostres escenaris.

El joc de les formes. Dos de dos és un text plaent perquè ens introdueix en un joc formal completament dislocat però, com en un trencaclosques, descobrim que cada peça té el seu lloc precís.

En definitiva un treball fascinant pels actors i un divertiment àcid pels espectadors.

No sé si l’aniré a veure, si puc aprofitar algunes de les ofertes que a vegades utilitzo del club TR3SC. Si és així us explicaré com l’he vist, i si algú de vosaltres la veu doncs deixeu-me algun comentari.