L’any 1995 els Castellers de Barcelona carregàvem el primer dos de vuit amb folre de la nostra història a l’actuació d’aniversari celebrada a la Plaça Rius i Taulet, i el descarregàvem per primera vegada per la Mercè del mateix any, per tot seguit descarregar-ne dos més a Cornellà de Llobregat i a Terrassa.
Jo tot just havia tornat a la colla per la Mercè del 1994, i la meva presència en aquest castell l’any 1995 va ser testimonial, un dels tants que anava en un dels darrers cordons de la soca, una soca immensa que teniem aleshores ja que la colla va viure aquells anys una entrada immensa de gent. Des de què havia tornat a la colla, tot i que jo creia que no tardaria gaire en pujar als castells (jo que sempre havia pujat) no hem van donar gaire joc i vaig haver de créixer a poc a poc, començant de tap, per tot seguit ja fer de crossa, primer als castells de set i poc després ja als castells de vuit.
Comença l’any 1996, amb canvi de cap de colla i de tècnica en general, i ben aviat em volen provar com a crossa del folre. Fins aquell moment les crosses que pujaven al folre eren més aviat gent del tronc que no pujava en aquell castell ja que, en principi, tenien més estabilitat que no pas les crosses que puguessin pujar d’abaix. Podríem dir que jo seria dels primers que venia de baix, que havia fet de crossa a les pinyes, però és clar que també tenia experiència a l’hora de pujar als castells, em trobava en un punt intermig.
La primera prova no va ser gens positiva, els nervis em van traïr, i la “moto” no va parar en cap moment, però la tècnica em va donar confiança i vaig seguir fent proves, i la “moto” va anar desapareixent. Arriba l’actuació de l’aniversari i el castell objectiu de l’actuació és el dos de vuit amb folre, i jo hi debuto com a crossa en el folre, amb l’Eloi Abad com a segon i l’Òscar Romero com a contrafort. El resultat del castell no és bo, primer fem un intent desmuntat, el castell es repeteix i queda en intent. Per la meva part, el debut no va ser dolent ja que vaig estar tranquil en tot moment i vaig fer la feina el millor possible.
Després d’aquesta actuació la colla intensificaria els assaigs del dos de vuit amb folre, i arribem amb el treball de l’assaig molt a l’actuació de la Mercè, i el castell de sortida és el dos de vuit amb folre. Pujar en un folre a la Plaça de Sant Jaume és molt difícil de descriure, és el dia que costa més arribar fins al nucli del castell degut a la quantitat de gent que hi ha a la soca, és veu una gentada des de dalt (és impressionant veure la plaça plena gom a gom). Tot això no em va destorbar, i el castell va pujar a la primera molt bé, el vam carregar amb molta solvència i a la descarregada sols vam haver de treballar el just (el segon venia força cap a mi) per a que les complicacions del castell no augmentessin.
I aquest castell es convertiria en el meu primer com a crossa al folre descarregat, després en vindrien uns quants més de forma ininterrompuda, excepte en un dos de vuit amb folre que vaig pujar de lateral de fora, fins que l’any 2003 deixaria la posició de crossa al folre per la posició de segon.
Us deixo amb el vídeo del castell.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari