Per primera vegada a Sant Magí

Des de que faig castells i em puc valer per mi mateix per anar a veure castells n’he presenciat a diferents llocs, moltes de les actuacions referents de la temporada: a Terrassa per Festa Major, a l’Arboç,  a la Bisbal del Penedès, a Vilafranca del Penedès, a Vilanova i la Geltrú, a Valls, … però a on mai m’havia desplaçat per a veure una actuació castellera era a Tarragona, ni per Santa Tecla ni per Sant Magí.

Està clar que anar a veure castells per Santa Tecla és complicat, tot i que ara hi ha una segona diada, degut a que cau en ple per les Festes de la Mercè, i per tant és quasi inviable anar-hi, però no sé perquè tampoc m’havia interessant massa en anar per Sant Magí, fins que aquest any m’he dit que era la millor ocasió per a presenciar una actuació a la Plaça de les Cols, una plaça de la què n’havia sentit meravelles, i certament és així, i on hi havia la possibilitat de veure castells de nou per part de les dues colles principals de Tarragona: els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove Xiquets de Tarragona

Arribo d’hora a Tarragona, aparco en zona blava però com és dia festiu no he de pagar, i em desplaço cap a la Plaça de les Cols, passant per la Plaça de la Font, aquí ja em trobo amb el primer conegut de món casteller, el Joan Anton, un dels incombustibles de la Bisbal, després un cop a plaça quan torno a coincidir amb ell em demostra que la Bisbal és un gran planter de castellers ja que n’hi ha de moltes colles diferents (Joves de Valls, Vilafranca, Vendrell, Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, … ja no recordo més).

Un cop a plaça, i tot i que aquesta vegada hi anava ben preparat per no cremar-me el cap al portar una gorra, no m’atrau la idea de seure’m a les escales que condueixen cap a la catedral tarragonina (les quals ja tenen una densitat considerable) i prefereixo quedar-me més a prop de les colles, concretament sota un porxo.

Poc a poc la plaça es va omplint i em trobo amb més cares conegudes tant d’altres colles com de la meva, una d’elles és la Lourdes la qual m’acompanyarà en tota l’actuació.

I tot seguit ja entren les colles a plaça, es situen al seu lloc i al lloc d’alçar el castell es situa la primera colla que hi actuaria, la dels Xiquets del Serrallo. Un cop descarreguen el primer castell me m’adono que un mític casteller de la colla barcelonina, el tros d’home (o sigui el Ramon) els hi dóna un cop de mà als de la camisa blava. Cap al final de l’actuació ens veuríem i comentaríem la jugada.

L’actuació es desenvolupa a un bon ritme tot i el problema logístic d’actuar totes quatre colles al mateix lloc, i per tant, anar desplaçant-se per la plaça. Es veu un bon dos de vuit amb folre dels matalassers, que deixa en anècdota el carregat a finals de juliol, i a continuació el primer plat fort de la jornada: intent de quatre de nou amb folre de la Jove. Primer desmunten dos peus, un amb els segons col·locats i l’altre amb els quarts col·locats, i a la tercera el castell va amunt, segurament sense acabar de quedar del tot ben quadrat. Això fa que el castell pugi tocat d’un bon principi ja que remena massa des d’un bon inici i al col·locar-se aquests queden excessivament tancats, es col·loquen dosos amb el castell remenant per tot llocs i amb la resta de pom dalt a l’alçada dels dosos es castell es trenca. La caiguda sembla que no es del tot bona ja que han d’intervenir les assitències mèdiques i l’actuació es queda sense ambulància durant una estona, fet que fa que el ritme de l’actuació es perdi, fins que Sant Pere i Sant Pau pot fer el seu primer castells, el quatre de set amb el pilar, el qual descarreguen per primera vegada en aquesta temporada.

Des de la meva posició veig les càmeres de televisió situades a dalt de tot de les escales, i amb elles també comentaristes retransmetent l’actuació per ràdio, i també hi és el Guillermo Soler, el qual em veu i em saluda, salutació que retorno amb cortesia.

Comença ja la segona ronda i Serrallo ho fa amb el quatre de set amb el pilar, castell del qual vaig veure uns trets tècnics els quals no estic acostumat a veure, m’explico: des de la meva posició em va semblar veure que les mans del pilar no van agafar al segon fins que l’aixecador es va col·locar, si és així, la resta del castell que fan?, agafen al quatre?, de quina manera?

I arriba el gran moment de l’actuació, els matalassers porten per tercera vegada un castell de nou per Sant Magí, i l’aconsegueixen carregar amb mestria però a la descarrega el castell se’ls hi començava a obrir i sobretot la rengla esquerra del castell ha de treballar amb forç, tant el tronc com el folre, però la defensa titànica fa que el castell es descarregui assolint diferents rècords: primer tres de nou amb folre dels matalassers per Sant Magí, el més matiner de la seva historia, el primer castell de nou que es veu per Sant Magí des de fa deu anys. La colla ho celebra de forma exultant i els grallers de la colla s’afegeixen tocant una cançó. Això no sé si és habitual que passi a Tarragona, però és la primera vegada que veig que una colla de gralles toca una cançó enmig d’una actuació quan aquesta encara no ha finalitzat, i si això no és habitual em va semblar una falta d’educació, el mateix que va passar amb el quart de la dreta que es va dirigir als castellers de la Jove de forma molt despectiva, però també tinc clar que el comportament d’algun casteller ratllat no representa a la gran colla que és la dels Xiquets de Tarragona, i que ho van demostrar descarregant aquest tres de nou amb folre.

Li toca el torn a la Jove, i amb cares de circumstància, per haver fallat ells i per haver encertat la colla rival, s’encaren a redreçar l’actuació i comencen amb un solvent tres de vuit. Sant Pere i Sant Pau demostren que són lents muntant pinyes ja que ara ja no tenen l’excusa de l’ambulància, i descarreguen un tranquil quatre de set.

Arriba la tercera ronda i Serrallo culmina la seva millor actuació de la temporada descarregant el quatre de set, i també millor actuació de la temporada dels matalassers descarregant el quatre de vuit no del tot trànquil. Pel que fa a la Jove descarreguen un solvent dos de vuit amb folre encara que amb algun problema entre terços i quarts, i Sant Pere i Sant Pau intenten per primera vegada el tres de set amb el pilar, el qual queda en intent desmuntat per indecisió de la canalla, però tampoc s’està bastint amb garantia d’èxit.

La ronda de repetició la fan servir dues colles, la Jove completa una nova trileta (el nom amb el que ells coneixien la tripleta) descarregant un correcte quatre de vuit, i Sant Pere i Sant Pau li treu l’agulla al tres i el descarrega sense problemes.

A la ronda de pilars, dos de cinc de la Jove, un de Xiquets, un de Sant Pere i Sant Pau, i un de quatre del Serrallo, ja que el de cinc queda en intent, demostrant els problemes que havien tingut en el pilar del quatre amb el pilar.

Un cop finalitzada l’actuació tinc l’honor de conversar uns minuts amb gent entesa del món casteller: en Xavier Brotons, l’Ocaña, la Roser Llagostera, i surt a debat si havia estat un error de la Jove sortir de quatre de nou amb folre. Jo crec que no, ja que jo sóc de l’opinió que el castell important de la jornada s’ha d’intentar sempre en primera ronda, potser l’error va ser decidir tirar amunt el castell al tercer peu quan el problema que tenia el castell no s’havia solucionat, o al veure que el castell pujava molt malament haver desmuntat el castell i passar ronda. En el cas dels Xiquets era diferent ja que el dos de vuit amb folre no l’havien descarregat i sortir d’aquest castell ja era superar el llistó.

Per concloure, experiència de Sant Magí molt positiva, un ambient molt maco, i un marc per a fer castells excelent,  potser la propera vegada em situo en un altre posició de la plaça per a observar els castells d’una altra manera.

Si voleu veure més fotografies de l’actuació, aquí les teniu.