De nou a Sant Fèlix

L’actuació que es celebra a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès en motiu de Sant Fèlix, la Festa Major més típica de tot Catalunya és una de les més importants de la temporada castellera, per no dir la millor ja que és l’única ocasió en què les quatre millors colles del món casteller  actuen conjuntament (en altres ocasions també es troben) i aposten per castells molt importants, els màxims per a cada colla en aquest moment de la temporada.

Ara ja feia uns quants anys que no em desplaçava a veure aquesta actuació en directe degut a què normalment treballo i no demanarè festa per a veure castells, si que ho faria si els hagués de fer.  Abans si que hi anava cada any i he presenciat algunes de les millors actuacions castelleres que s’han vist mai. Per això aquest any m’he decidit i cap a Vilafranca, però en comptes d’anar-hi dissabte 30 d’agost, una petita representació dels Castellers de Barcelona amb l’afegit d’un espia dels Castellers de Terrassa, ens vam avançar i ens vam presentar a Vilafranca del Penedès la nit abans per a poder gaudir de la nit d’empalmada. Vam arribar a Vilafranca a una hora prudent i després d’estar trenta minuts buscant aparcament finalment el vam trobar en un punt molt bo, just on es podia veure el castell de focs que va començar en aquell moment, i a prop tant del lloc dels concerts de la nit d’empalmada, com de la Plaça de la Vila.

Després del castells de focs, sopem una mica i cap al lloc dels concerts, on hi havia una gran quantitat de gent tant en el mateix concert com a les immediacions ja que es trobava la fira d’atraccions. Bona nit on vaig gaudir molt, principalment del concert dels “Obrint Pas”, i ja per tancar la nit un concert molt entretingut de “La niña del ex-surfista” que va acabar quan ja es feia de dia, cap a les set del matí, dormir una mica al cotxe i cap a la Plaça de la Vila, després d’agafar forces esmorzant. Ens trobem amb algunes cares conegudes, com l’Antoñito, que com a bon margener ve a donar un cop de ma als Minyons, o el Pere Rovira Jr que acompanya coma  graller a un dels tants balls que existeixen a Vilafranca, el de Cercolets.

Ja a la plaça veiem alguns d’aquests balls, on destaca una caiguda en una construcció de la Moixiganga, i l’esperat intent de pilar de sis aixecat per sota dels Falcons de Vilafranca, aquest puja molt bé i es carrega amb autoritat, però a la descarregada falla i el castell es trenca.

Entren ja les colles a plaça i ens situem darrera de les colles, entre Vilafranca i la Vella, però més aviat a prop dels de Valls.  Fa uns dies es va celebrar el sorteig de l’ordre d’actuació i aquest va determinar que la primera colla a actuar fos la dels Castellers de Vilafranca i ho fan amb el començament habitual per a ells d’aquesta actuació en els darrers anys, o sigui, el quatre de nou amb folre i pilar, castell que ja van intentar per les Santes però que va quedar en intent desmuntat. El castell ha pujat a la primera i amb una bona mida en tots els pisos i s’ha carregat amb suficiència, a la descarregada han tingut algun problema al pis de terços, fet molt normal en aquest castell, però l’han resolt molt bé i quan el pilar ha quedat sol aquest s’ha descarregat amb aparent facilitat.

La segona colla en actuar ha estat la de la Colla Joves Xiquets de Valls i ho ha fet amb l’únic castell de nou que havien fet fins ara aquest any, o sigui el tres de nou amb folre, del quan ja en portaven aquest any dos de descarregat i un de carregat. El castell que ha tirat amunt al segon peu amb l’alineació lleugera que estan presentant aquesta temporada ha pujat molt bé i l’han pogut carregat fàcilment tot i que amb nervis, a la descarregada han treballat el just per a descarregar el castell.

A continuació, torn de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i també enceta la seva actuació amb el tres de nou amb folre, aquest puja a la primera amb la rengla una mica estirada pel meu gust, el castell no presenta dificultats greus tot i que el folre ha de treballar per a poder mantenir a lloc els terços, principalment el de la rengla ja que al quedar obert, para el castell tirat de pit cap endavant. Però això no és cap impediment per a què descarreguin el castell, el sisè de la temporada.

Per tancar la primera ronda, els Minyons de Terrassa també planten el tres de nou amb folre, tercer consecutiu que es veu en aquesta actuació. Aquests pugen el castell a la primera, pis a pis, amb una molt bona mida i un tronc força alleugerit, el castell no presenta cap problema en tot moment i es descarrega amb bones maneres, el millor dels vistos en aquesta actuació. Veient això, i que aquest any fa deu anys del primer tres de deu amb folre i manilles descarregat, potser aquest any el tornen a provar per la seva diada.

Després d’una excel·lent primera ronda amb un bon ritme d’actuació, la segona ronda es presentava amb opcions de veure castells per part de totes quatre colles. Li toca a Vilafranca i encaren el dos de nou amb folre i manilles, castell que també havien intentat per les Santes, però que va quedar en intent. Munten un primer peu i amb els segons col·locats puja el cap de colla, el David Miret, per a mirar si el castell està ben alineat, resol algun problema i torna a baixar, es munta tota l’estructura però abans de tocar gralles l’han de desmuntar. HI tornen i aquesta és la bona (el David Miret no ha hagut de pujar per veure la mida), el castell es basteix amb rapidesa, i encara que remena una mica de manilles i quarts el carreguen molt bé i la descarregada no presenta dificultats que facin que el castell no es pugui descarregar.

La Joves es decideix pel seu castell estrella per a aquesta actuació, el cinc de nou amb folre, tenint com a referència un gran cinc de vuit, però amb els dubtes de saber si són capaços de tenir una soca suficient i un folre assajat per aquest castell. El castell puja amunt a la primera, i tot i la lleugeresa del tronc del castell, manté la mida en tot moment, el castell es carrega i a la descarregada comencen els problemes, principalment pel que fa al tres, i el folre ha de treballar de valent per a poder salvar la situació, ho aconsegueixen i descarreguen el castell per primera vegada en la seva història, fet que fa que el castell sigui molt celebrat per la colla.

Li toca el torn a la Vella, i tot i que ja tenien preparat el peu del dos de nou amb folre i manilles, decideixen canviar de castell i intentar el tres de nou amb folre i pilar, la primera vegada en la història que s’intentava aquest castell. Segurament influenciats pel fet de què la Joves havia fet un castell superior al dos de nou amb folre i manilles, i amb la possibilitat de què Vilafranca l’intentés a la tercera ronda, proven sort per ser els primers en aconseguir aquest castell. El castell puja amunt a la primera, i des d’un primer moment no acaba de pujar de forma correcte, hi ha massa moviment i problemes al pis de terços i quarts, quan estan a punt d’entrar els dosos el castell es trenca sense poder-ho evitar. Un intent molt fluix d’aquest castell, potser poc assajat per ser un castell d’extrema dificultat. Ja veurem si pel concurs es pot veure.

Li toca a Minyons, i com la Joves, prova el cinc de nou amb folre, castell que ha estat un dels seus castells bandera però que l’any passat no van ni poder carregar en tota la temporada. Tot i que els primers cinc de vuit de l’any van ser pesats, ja en l’últim el van poder alleugerir. Després de desmuntar un primer peu, el castell puja ràpidament, amb l’estil que fan els castells, amb algunes problemes pel que fa a la rengla del tres, però el principal entrebanc és la tardança de l’aixecador de la banda del dos, que fa que l’enxaneta s’hagi d’esperar una bona estona per a poder carregar el castell, a partir d’aquí els problemes s’agreuixen i tot i la lluita per a salvar el castell no són capaços i el castell queda en carregat.

La Vella repeteix ronda i baixa el llistó intentant el tres de vuit amb el pilar, castell que descarreguen amb total comoditat tot i algun moviment al pis de terços i quarts del tres.

S’enceta ja la tercera ronda, i finalment Vilafranca descarta el tres de nou amb folre, i tanca l’actuació amb el tres de nou amb folre, ja que el de deu ja es va descartar la setmana passada, i veient aquest es veuen els motius ja que el castell ha patit força, principalment a la descarregada del mateix, pel que fa al pis de teros i quarts.

La Joves vol completar una actuació amb tres castells de nou amb el quatre de nou amb folre, castell encara inèdit per a ells en aquesta temporada. El castell puja a la segona, i ho fa mogudet però sense perillar en excés, al col·locar-se els sisens aquest pis presenta una mida desigual i queda força tancat, això dificulta la feina del pom de dalt i quan es va a col·locar el castell cau per dalt arrossegant la resta.

És el torn de la Vella , i decideixen tornar als màxims de l’actuació, i ho fan amb el dos de nou amb folre i manilles, castell que no l’intentaven des del 2001, quan el van carregar a l’actuació de la Mercè. El castell puja a la primera amb algun moviment al folre i manilles, però el castell va pujant ràpidament i es carrega bé, a la descarregada apareixien problemes al pis de quarts, sobretot al que queda d’esquena a l’ajuntament i s’acaba trencant per aquí, sense que les mans de les manilles ho pugin salvar.

La joves hi torna amb el quatre de nou amb folre, i aquesta vegada puja a la primera però amb els mateixos problemes que en l’anterior, però en aquesta ocasió el pis de sisens queda una mica més igualat, tot i que el castell a sisens està massa tancat el poden carregar bé i a la descarregada han de treballar molt sobretot a una rengla que s’enfonsa una mica, però ho poden salvar i per primera vegada descarreguen tres castells de nou, el primer quatre de nou amb folre de la temporada.

Per a acabar les rondes de castells, els Minyons també es decideixen pel quatre de nou amb folre, castell que un  tronc experimentant defensa sense problemes, problemes que si que apareixen al pis de terços ja que el que queda d’esquena a l’ajuntament ha de treballar amb una posició dolenta des d’un primer moment, però això no és un impediment per a què descarreguin el seu segon quatre de nou amb folre de l’any.

Arriba la ronda de pilars, i per començar Vilafranca ho fa amb el pilar de vuit amb folre i manilles, el qual ja havien carregat a l’actuació de la Bisbal. En aquesta ocasió l’execució del castell és perfecte des d’un primer moment i descarreguen el castell, fent que l’actuació sigui immaculada, sense cap caiguda.

La Vella també ataca el pilar de vuit amb folre i manilles, des d’un bon inici ja hi ha moviment al folre i manilles però reforcen el folre amb algun membre més, i el castell puja amunt, amb un enxaneta molt petit que fa que aquest sigui molt lent, però el pilar es carrega, la descarregada també es lent i el pilar comença a patir, tant pel que fa al tronc com a les manilles, i quan ha de baixar l’aixecador s’acaba trencant.

Minyons prova el pilar de sis, amb novetats a l’alineació respecte als alçats aquest anys, amb la tornada dels veterans, i amb una aixecadora que sorprén al ser molt menuda. El pilar s’executa de forma brillant en tot moment.

La Joves aparca el pilar de sis i s’acomiada amb dos pilars de cinc simultanis, per a continuació Vilafranca alça els tradicionals sis pilars de quatre simultanis, amb la incorporació al mig d’aquests d’un pilar de quatre dels castellers de Xile que han vingut aquests dies a Catalunya, i que el proper dimarts visitaran a la colla dels Castellers de Barcelona.

El balanç de l’actuació crec que ha de ser força satisfactori per a les quatre colles participants, i totes elles han demostrat perquè hi són en aquesta actuació. A continuació faig un balanç particular de cada colla:

– Castellers de Vilafranca: actuació immaculada sense cap caiguda, fet que feia molts anys que no feien per Sant Fèlix. Després dels dubtes que havien despertat amb caigudes inesperades, i problemes amb l’estructura que ha fet descartar el tres de deu amb folre i manilles, sembla que el duel que es va viure al Catllar amb la Colla Vella els va fer reaccionar i despertar a temps. Continuen sent els màxims favorits de cara al concurs de castells ja que són els que tenen una més gran gamma de castells.

– Colla Joves Xiquets de Valls: per a mi la gran protagonista de l’actuació ja que per primera vegada a la seva història han aconseguit descarregar el cinc de nou amb folre, després de molts anys d’anar-hi a darrera d’aquest castell. Continuen sent una de les colles que tenen una millor qualitat pel que fa als seus castellers i amb una lleugeresa notable dels seus castells, i també han demostrat l’èpica que acompanya a les colles vallenques. L’únic punt negatiu que els hi dono és el fet de ser la colla que va tardar més en muntar els seus castells, fins i tot en els pilars de comiat.

– Colla Vella dels Xiquets de Valls: en una diada que considero que es van equivocar al canviar l’ordre previst de castells, van saber reaccionar i no es van rendir en cap moment. Tres caigudes en una actuació són masses per a qualsevol colla, però pel que sembla no va comportar cap lesió important, el que és més important. Si són capaços de solucionar les carències que van demostrar en els castells que van intentar considero que seran la segona colla a tenir en compte de cara a guanyar el concurs de castells. És molt important que hagin recuperat el dos de nou amb folre i manilles, tot i que sols carregat, i comprovar que continuen tenint un gran pilar.

– Minyons de Terrassa: al ser l’única colla de les participants que a l’agost fan vacances, sempre hi ha el dubte de saber amb quin nivell de forma arriben. Van presentar un gran nivell, i tot i que sols carregar el cinc de nou amb folre, castell que en tot l’any passat no havien ni tant sols carregar. El tres de nou amb folre apunta a un pis més, i la canalla també apunta alt.

Per tant, actuació excel·lent, amb poques caigudes respecte a d’altres anys, i la millor en global des del 2001, però que també ha demostrat que els castells bàsics de nou tampoc són fàcils de fer, tant pel que fa al tres de nou amb folre com el quatre de nou amb folre, i per tant se’ls hi ha de donar tot el valor que potser en els darrers anys havien perdut degut a l’abundància d’aquests en moltes places del país.

Això augura un gran final de temporada amb forces actuacions en què haurem d’estar atents, sobretot pel que fa a la celebració del concurs de castells de Tarragona.

Les fotografies són de collita pròpia i les podeu veure totes al meu picassa, malauradament un problema amb les piles va fer que no pogués fotografiar tota l’actuació.