Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2009

Us ofereixo una fotografia que m’ha agradat molt del 4 de 7 amb el pilar que els Castellers de Barcelona van descarregar per Santa Eulàlia el 15 de febrer del 2009.

Read Full Post »

Hi han algunes construccions “castelleres” que es fan com a divertimento, i una d’elles és l’anomenada com a “puta d’oros”. Aquesta construcció no és més que un pilar de cinc amb folre i manilles i la colla que l’ha sovintejat en la seva darrera actuació de cada temporada és la dels Bordegassos de Vilanova.

I per que pogueu veure com és aquí teniu un vídeo.

Read Full Post »

Fa pocs dies us vaig informar de la notícia sobre el resultat del projecte de recerca de fotografies.

Doncs ara us informo del començament de la segona fase del projecte, tal i com es descriu en la següent nota de premsa. És un projecte molt interesssant que està tenint, i tindrà, resultats molts positius.

Un equip format pel Museu de Valls, el Centre de Documentació Castellera i l’investigador Pere Ferrando, desenvoluparan, durant aquest any 2009, la segona part del projecte d’investigació i recerca de fotografies antigues de castells, des dels inicis fins a l’any 1936.

Aquesta iniciativa, subvencionada pel departament de Cultura de la Generalitat, va néixer amb el propòsit d’assegurar la preservació del patrimoni fotogràfic i posar-lo a disposició de tot el món casteller, investigadors i públic en general.

Cal destacar que aquesta recerca comporta un acurat treball d’investigació de les imatges, que ens ha permès documentar exhaustivament cada una d’elles i en alguns casos rectificar les datacions que fins ara s’havien donat per bones.
Les fotografies, un cop localitzades, són estudiades per tal de trobar tots els detalls que pot aportar la imatge, des del nom de la colla, castell, lloc, data, el motiu de l’actuació, fins a la identificació d’algunes persones que participaven en l’esdeveniment.
Tota aquesta informació serà consultable al Centre de Documentació Castellera (Valls) i  a l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (Barcelona). 
A la vegada, ja s’ha previst que el resultat de la investigació formarà part del fons documental del futur Museu Casteller de Catalunya que s’ubicarà a Valls.

DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA
Primera fase del projecte, que va finalitzar l’any 2006: Es varen investigar 10 poblacions, amb  un total de 373 imatges recollides, moltes d’elles inèdites.
Detall de poblacions i nombre d’imatges trobades: Valls 166, Reus 7, Alcover 5, Montblanc 11, L’Espluga de Francolí 4, L’Arboç 99, Torredembarra 27, Sitges 3, Vilanova i la Geltrú 10 i  El Vendrell 41.
Un dels fruits d’aquest primer treball s’ha pogut veure en el llibre, de l’autor Pere Ferrando, Castells a l’Arboç: recull fotogràfic 1887-1935, editat per Minyons de l’Arboç.  
L’ interès de la recerca  ha fet que la revista d’Etnologia de Catalunya publiqués  l’article: Projecte de recerca de fotografies antigues de castells (núm. 30, abril 2007, p. 159).
A més d’haver estat convidats a  participar a les jornades organitzades per l’IPEC,  sobre recerques del Patrimoni Etnològic i Cultura Popular, a Barcelona, el novembre de 2008, on es va  presentar un pòster explicatiu.
Segona fase a desenvolupar durant l’any 2009 :  La investigació es concentrarà en 19 poblacions amb una previsió de localitzar unes 231 imatges. Les poblacions són: Tarragona, Barcelona, Igualada, Cervera, Terrassa, La Bisbal del Penedès, Palma de Mallorca, Mataró, Sta. Coloma de Queralt, La Pobla de Montornès, Girona, Llorenç del Penedès, Badalona, Poblet, Creixell, Capafonts, Albinyana, Manresa i Granollers.
Tercera i última fase : Recerca i estudi de les poblacions restants, Vilafranca del Penedès, Sabadell, La Riba i l’Aleixar i finalització del projecte amb un treball d’investigació sobre imatges de castellers, tan a nivell personal com de grups, que tinguin una importància rellevant dintre del món casteller d’aquella època.
Final de la recerca: Una vegada completades les tres fases, s’hauran treballat 33 poblacions i es preveu que hi haurà un fons que s’acostarà a les 900 imatges de castells des dels inicis, al segle XIX, fins a l’any 1936 .

EQUIP DE TREBALL 
Jordi París, director del Museu de Valls, entitat que, des de l’any 1983, custodia un valuós patrimoni documental casteller, datat bàsicament des de la primera meitat del segle XIX fins l’actualitat; dirigirà el projecte. 
Pere Ferrando, amb una reconeguda trajectòria en el camp de la investigació històrica del fet casteller, serà l’encarregat del treball d’investigació, recerca i estudi.
Carme Montserrat, responsable del Centre de Documentació Castellera, coordinarà el projecte.

Read Full Post »

De la grabació feta per la Maria Pereira per a la colla, us ofereixo els vídeos de tots els castells de l’actuació dels Castellers de Barcelona per les Festes de Santa Eulàlia 2009.

Pilar de quatre a la Porta de Santa Eulàlia

Pilar de quatre caminant

Tres de set aixecat per sota

(més…)

Read Full Post »

L’autor del bloc “Farcint la faixa”, en Carles Guillamó, va ser-hi el passat diumenge  a l’actuació de les Festes de Santa Eulàlia, el vaig poder conéixer personalment, i el vaig informar malament sobre l’ordre de l’actuació ja que li vaig dir el de l’actuació de la Mercè i no el de la de Santa Eulàlia.

Tot i això, sembla ser que no es va enfadar gaire i ha publicat vídeos de l’actuació, els quals us ofereixo a continuació.

Read Full Post »

La tarda d’aquest diumenge s’ha dut a terme el sorteig dels grups del 8è Torneig de Futbol Casteller. Després de què els Castellers de Barcelona no participessim en els dos darrers torneigs aquest any, la colla hi torna i jo hi participaré per primera vegada en aquest torneig que cada any s’està fent més gran i més important, i que és una bona oportunitat per a poder-se relacionar amb components de moltes de les colles castelleres del país.

I el resultat del sorteig ja té el seu primer component morbós ja que els Castellers de Sants com a organitzadors del torneig i pels resultats dels torneigs anteriors anaven directament com a cap de sèrie i del grup A, i després de sortejar els caps de sèrie de tots els grups, la primera colla que ha sortir del segon grup i que havia de formar part del grup A ha estat la dels… Castellers de Barcelona.

Per a completar el grup A la Colla Jove de l’Hospitalet i els Castellers de Lleida.

La cita és el cap de setmana del 7 i 8 de març, i el partit entre Sants i Barcelona serà  les 12 del migdia del dissabte.

Espero que tot vagi bé, de forma esportiva i que guanyi el millor, o sigui, Barcelona.

Ens veiem al torneig.

Read Full Post »

L’actuació que s’ha celebrat aquest migdia a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en motiu de les Festes de Santa Eulàlia era una d’aquelles que tot i que no és una de les més importants de la temporada, si que tenia diferents punts d’interès: per una part veure la primera actuació oficial dels Castellers de Barcelona i de la resta de colles castelleres que hi ha a Barcelona, i en segon lloc veure l’estrena del nou cap de colla, en Sergi Udina; i per a mi també era molt important ja que significava el meu debut a plaça com a sots cap de colla i cap de pinyes de la colla barcelonina.

Després de concentrar-nos a la Plaça Nova hem iniciat el cercavila cap a la Plaça de Sant Jaume pel carrer del Bisbe amb la parada de rigor a la Porta de Santa Eulàlia per alçar-hi un pilar de quatre d’honor, per a tot seguit entrar a la Plaça de Sant Jaume amb el pilar de quatre caminant tradicional. Després de què totes les colles entressin a plaça ha tingut lloc un emotiu minut de silenci en memòria d’en Pere Català i Roca, el qual va fer una gran tasca de divulgació del fet casteller amb una obra cabdal com és el llibre en dos volums titulat “Món Casteller” (aquests dies en alguns diaris erròniament ha sortit que també havia fet el llibre “Els castellers catalans”, quan el llibre es titula “Els castells catalans” i no tracta dels castells humans sinó de les construccions de pedra), i col·laborant en la creació, primer, del Cos de Castellers dels Ballets de Catalunya i, després, en la creació reeixida dels Castellers de Barcelona.

(més…)

Read Full Post »

Perdoneu pel retard però fins avui no ha estat possible fer un article, com déu mana, sobre la conferència que vaig realitzar el passat dissabte 7 de febrer del 2009 a la Bisbal del Penedès, dins del marc del 12è Cicle de Conferències del Món Casteller.

Com ja sabeu, per decisió unànime dels lectors d’aquest bloc (almenys als que van deixar comentari) el tema que vaig exposar va ser “El món casteller a internet”, un tema que dóna molt de si, amb molts apartats i que potser no vaig tenir temps d’incidir-hi en ells tot el que hagués volgut.

Després de fer els darrers retocs a la presentació en Power Point que havia preparat els darrers dies, passo aquesta al portàtil amb el resultat de perdre els enllaços que tenia a la presentació a tres vídeos, i després tinc problemes amb els còdecs dels mateixos per tal de veure’ls separats de la presentació. Sense temps per a fer res més, carretera i manta i cap a la Bisbal del Penedès amb bona companyia, la qual ja farà la crònica per a la revista dels Castellers de Barcelona.

(més…)

Read Full Post »

Com bé diu el títol d’aquest article, avui dimarts 10 de febrer del 2009 és un dia trist pel món casteller, ja que s’ha mort, a l’edat de 86 anys, en Pere Català i Roca, fotogràf excelent del fet casteller. D’ell són la majoria de fotografies dels primers anys de vida dels Castellers de Barcelona, i va ser l’artifex de la “bíblia” del món casteller: l’obra “Món casteller” publicada en dos volums.

Com no tinc gaire temps per escriure i poca cosa a dir, prefereixo deixar-vos amb la nota que ha publicat el Xavier Brotons al facebook.

Miquel Nieto, dels Castellers de Terrassa, m’ha donat la notícia aquest migdia: aquest matí s’ha mort Pere Català Roca, el fotògraf i escriptor vallenc nascut el 1923, fill de Pere Català i Pic i pare de Rafael Català, membre històric dels Castellers de Terrassa. Per als aficionats castellers, tots recordarem Pere Català Roca com a editor de l’obra monumental ‘Món casteller’ (Dalmau Edicions), acabada de publicar en dos volums l’any 1981, i que amb el temps s’ha convertit en un referent bibliogràfic ineludible de la castellística (terme, aquest darrer, que va inventar ell). Precisament, com a part destacada d’aquesta obra hi ha el magnífic recull de lèxic casteller que el mateix Català Roca va fer personalment i que hi figura en el segon volum. Com que sempre m’ha interessat molt el camp del lèxic dels castells, recordo que en una conversa, fa uns onze anys, a l’Ajuntament de Valls, Català Roca em va confessar que aquesta llista de termes castellers l’havia elaborat amb l’anhel de preservar el lèxic dels castells per si de cas algun dia aquesta activitat que tant ens agrada arribava a desaparèixer. Benvinguda, doncs, en el seu moment, aquesta dèria de Pere Català Roca, ja que gràcies a ella avui disposem del millor i més documentat treball que s’ha fet fins ara sobre el lèxic casteller.

Recordo que vaig tenir el plaer de coincidir amb ell personalment en les reunions de treball que durant l’any 1998 vam tenir a l’Ajuntament de Valls com a integrants del Comitè Assessor del Museu Casteller de Catalunya (al costat de persones com Pere Ferrando, Eloi Miralles, Josep Bargalló, Xavier Orriols, Bienve Moya, Joan Climent, Francesc Piñas, Guillem Bartolí, Joan Barquet, Jordi Bertran…). També recordo que, com a representant d’una generació castellera que havia viscut èpoques certament difícils per a la supervivència dels castells, Català Roca era una mica reticent a certs tractaments periodístics moderns i també a certa nova terminologia castellera, tot i que he de dir que sempre n’hi vaig poder parlar amb cordialitat. 
D’altra banda, hi havia una altra qüestió, a part dels castells, en què tots dos també coincidíem: la passió per l’Alguer. I aquí permeteu-me que jo, això, ho digui amb tota la meva humilitat i modèstia, ja que Pere Català Roca era tota una autoritat i una persona molt estimada a la ciutat catalana de Sardenya, mentre que en el meu cas es tracta simplement d’una afició. El cas és que el 1957 va publicar el llibret ‘Invitació a l’Alguer actual’, fruit del seu interès (que amb el temps esdevindria amor) per la vila sarda, un interès que se li va despertar de ben jovenet gràcies a la lectura del llibre ‘Un poble català d’Itàlia: L’Alguer’, escrit el 1886 pel reusenc Eduard Toda, aleshores cònsol espanyol a Sardenya. El cas és que jo feia temps que anava darrere d’aconseguir l’obra de Pere Català Roca i finalment l’any passat la vaig acabar trobant gràcies a Internet.
Coses de la vida, en una de les actuacions de l’any passat en què per la meva feina de periodista vaig coincidir a plaça amb el Rafael Català, li vaig demanar el telèfon del seu pare perquè tenia pensat d’entrevistar-lo (sobre el seu recull lèxic de ‘Món casteller’ i sobre l’Alguer). El Rafael ja em va comentar aleshores que el seu pare estava delicat de salut. I vet aquí que al final no hi he sigut a temps.
En tot cas, amb aquestes línies he volgut només tenir un record personal d’algú que ha fet una aportació tan important al patrimoni casteller.
Descansi en pau.

Read Full Post »

Us informo d’una notícia que va sortir fa poc a la premsa ja que considero que és un fet molt important. Des de fa temps s’està treballant per a recuperar la màxima informació possible de castells del segle XIX, i de principis del segle XX, i un dels punts més importants és el que es refereix a les fotografies. I des de fa uns anys, des del Centre de Documentació Castellera de Catalunya s’està treballant a fons i ara comença a veure la llum. Aquí teniu la notícia.

El Museu de Valls recopila 373 fotos antigues de castells en la primera fase d’un treball sense precedents.

Els investigadors confien que arribaran a localitzar prop de 900 imatges.
Més de 370 fotografies, moltes inèdites, ja es poden consultar al Centre de Documentació Castellera (Cedoca), del Museu de Valls. Aquest és el resultat de la primera fase del projecte que es va dur a terme el 2006 i que tindrà una segona part, aquest 2009, en què els investigadors identificaran 231 imatges antigues més sobre castells, ja localitzades en municipis com ara la Bisbal del Penedès, Palma, Mataró, Santa Coloma de Queralt, Poblet, Badalona, Creixell o Capafonts.

Pere Ferrando, de reconeguda trajectòria en el camp de la investigació històrica del fet casteller, lidera la investigació en un equip integrat també per Jordi París, director del Museu de Valls i director d’aquest projecte, i Carme Montserrat, responsable del Cedoca.

LA GRAN SORPRESA 
Una de les «sorpreses» de la primera fase del projecte, com la defineix Pere Ferrando, «ha estat descobrir fins a deu fotografies diferents, preses per deu màquines de retratar, també diferents, del quatre de vuit que la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer a l’Arboç l’any 1932». Aquesta construcció havia despertat molta expectació perquè feia trenta anys que no es feia. «Trobar deu seqüències preses des d’angles diferents ens ha sobtat molt, sobretot si tenim en compte que en aquella època poca gent tenia càmera fotogràfica», insistia l’historiador. Els deu autors de les imatges, però, no han pogut ser identificats.

La majoria de fotografies s’han localitzat a Valls (166), però també se n’han trobat a l’Arboç (99), Torredembarra (27), Reus (7), Alcover (5), Montblanc (11), l’Espluga (4), Sitges (3), Vilanova (10) i el Vendrell (41). El projecte s’ha finançat fins ara amb les aportacions de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, que hi ha destinat 6.000 euros i n’afegirà 9.000 per a la segona part de l’operació.

«Es tracta d’un treball de caràcter excepcional, sense precedents», afirmava ahir, Jordi París, durant la presentació dels quatre arxivadors amb les 373 fotografies ja catalogades. En una tercera fase s’estudiaran altres poblacions com ara Vilafranca, Sabadell, la Riba o l’Aleixar.

Read Full Post »

Older Posts »