Torneig de futbol casteller: “que no estamos tan mal!”

Aquest darrer cap de setmana es va celebrar al barri de Sants de Barcelona la vuitena edició del Torneig de Futbol Casteller, el qual reuneix cada any a un bon nombre de membres de diferents colles castelleres, disposats a gaudir d’un cap de setmana d’esport, festa i comunió castellera.

Com ja vaig dir anteriorment, tot i que la meva colla, els Castellers de Barcelona, havien participat en diferents ocasions jo fins ara no havia tingut l’oportunitat o les ganes de participar-hi i per tant aquest any ha estat el meu primer, i ja us ho puc dir ara mateix, espero que no sigui l’últim.

Després de preparar les darreres coses el divendres després d’assaig (farmaciola i pancartes), el dissabte agafo el metro i em planto a les Cotxeres de Sants, centre neuràlgic del torneig. Després de deixar les bosses, amb la farmaciola i la bossa amb l’equipament cap a l’escola Maristes on hi jugavem els partits del grup de classificació.

Amb puntualitat britànica començava el primer partit, el gran “derbi” entre Barcelona i Castellers de Sants, tots erem conscients que era molt difícil guanyar aquest partit, per l’experiència d’altres torneigs i per la nula preparació i conjunció del nostre equip però l’esperança mai es perd i més amb la magnífica afició que ens va acompanyar en aquest partit. El partit comença i tot i el domini constant dels de Sants aguantem força bé i passen uns quants minuts fins que són capaços de marcar-nos un gol, i la primera part sols acabaria en 2 a 0, tot i les constants rotacions de jugadors que feiem ja que disposavem de fins a 20 jugadors. A la segona part l’equip va defallir una mica ànimicament i vam acabar perdent 7 a 0.  Segurament aquest partit va ser el que va tenir una major presència de públic dels partits dels diferents grups, i on hi va haver-hi més afició de Sants, sobretot comparat amb els altres partits del grup.

Després d’una hora i mitja de descans tocava el segon partit del grup, i crec que aquest va ser el que no ens va permetre passar a vuitens de final. El partit va ser contra la Jove de l’Hospitalet i tot i que vam estar perdent quasi durant tot el partit, vam tenir forces ocasions per a millorar el resultat i ja es va veure un millor nivell de joc, però no va ser suficient per a poder guanyar.

Amb la classifació per vuitens descartada quedava salvar l’honor en el partit contra els Castellers de Lleida, però no va ser possible, i tot i veure’s de nou una millora en el joc  vam perdre de nou.

Ara tocava quedar el millor possible i ens tocava jugar en la mateixa escola però en aquesta ocasió en l’altre camp, més que de futbol sala de futbolin, amb el tercer classificat del grup B, el qual no era una altra que la novella colla dels Salats de Súria. Tot i començar el partit avançant-nos en el marcador, de seguida ens van empatar i es van posar endavant i tot i retallar la diferència a moments, finalment la derrota fou clara amb polèmica i tot amb l’àrbitre del partit, o si no pregunteu-li al Lluís Lleixà.

Després d’aquesta desfeta tocava acabar el dia per salvar l’honor i no haver de jugar el diumenge per no quedar en última posició, però ja ho feiem amb molts pocs jugadors, un de lesionat (el Salva) que ja s’havia anat, d’altres cansats i d’altres que preferien anar a veure al Barça ja que el partit començava vora a les vuit. Per sot, tot i haver de canviar de camp, aquest quedava molt a prop de l’Escola Maristes i també de les Cotxeres de Sants. Un cop a l’escola preparats per jugar coneixem amb quina colla haviem de jugar, es tracta dels Matossers de Molins de Rei, però pel que es veu tenen problemes de jugadors i demanen de jugar 4+1 en comptes de 5+1 com s’estava fent en tot el torneig, després de diferents propostes (xutar directament penals, jugar 15 minuts per part, jugar 5 minuts per part, …) finalment acordem jugar 4+1 i que el partit duraria 10 minuts per part. Finalment la ratxa va canviar i vam poder guanyar el partit tot i que durant una part del partit vam estar perdent, i vam guanyar el partit amb una diferència solvent, amb el gran Pauet com a golejador del partit.

Fins aquí van ser els partits i tots corrents cap a les Cotxeres de Sants a veure el partit del Barça, vam poder gaudir de bona part del primer temps i de tot el segon temps. Un cop acabat el partit, sopar a base de pa torrat amb tomàquet i butifarra, iuna miqueta de vi, acabar amb la cervesa de la barra i escoltar bona música, fins que es va donar per tancada la festa a les Cotxeres, ja que ja era hora de desplaçar-nos cap a la discoteca Salamadra, a deu minuts en metro de Sants, on ens esperava la festa del cap de setmana. Tots cap al metro, el qual va ser pagat religiosament pels organitzadors tot i que va haver-hi gent que directament va entrar per la sortida per no haver-se d’esperar, un cop a la andana, aquesta a rebentar de gent, sobretot al començament de la mateixa on s’havia acumulat tota la gent, un cop dins el metro deu ni do l’ambient que hi havia, impressionant. Arribem a la discoteca i ens hem d’esperar uns breus minuts a que obrin, mentrestant la festa continua, aixequen la persiana i tothom cap a dins. Un cop a dins primeres begudes de la nit i concert del grup “Els llorus del negritu” un grup de grallers i timbalers disfressats amb la “meva” perruca de Boney M (els hi hauré de demanar drets d’imatge) que toquen peces conegudes, el grup va estar millor del que pensava però això d’escoltar la música i haver de posar nosaltres la veu que voleu que us digui, no em va acabar de convencer. Després del concert va continuar la festa amb bona música (qausi en tot moment) fins a altes hores de la matinada, tot va passar tant ràpid que quan em vaig adonar ja eren les 5 del matí i vaig decidir anar a dormir, això va ser per poca estona ja que a les 8.30h ja estava despert per efecte dels focus del Casinet d’Hostafrancs, vestir-me i esmorzar allà mateix, croissant i suc, o cacaloat.

Amb les forces molt justes i amb un equip molt reduït ens dirigim cap a l”escola Proa on jugavem el primer part del dia, concretament contra els Castellers de Cornellà, i ho feiem sota cobert. Com ja he dit erem l’equip molt just i també es decideix jugar 4+1, tot i tenir algunes ocasions al principi del partit ben aviat comencem a perdre . A destacar d’aquest partit les parades del Pauet amb una sola ma ja que a l’altra tenia una ampolla d’aigua, i les “palometes” del Toxry ja que quan jugava de porter feia parades espectaculars tot i que no fossin necessàries.

Per acabar, de nou ens havíem de desplaçar, i aquest cop ens tocava a l’escola Barrufet, i l’equip amb qui ens enfrontàvem era el de la Colla Castellera de Figueres. Vam arribar amb retard i per poc perdem el partit directament per no apareixer, i tot i que en algun moment els de Figueres no estaven disposats a jugar finalment es va fer el partit i de nou vam perdre, va ser un partit espectacular, amb l’Anna Vila marcant un gol de penal, amb el Lluís de porter espectacular, amb una cervesa al costat de la porteria que li van tirar per terra. Partit molt important ja que vam contribuir de forma molt important en què el golejador de Figueres ho fos del torneig, i on es va definir la nostra posició en la classificació del torneig, la número 28 de 32 colles en total.

Un cop acabada la nostra presència al torneig pel que fa a jugar, ens vam desplaçar cap al Pavelló de l’Espanya Industrial on vam veure els partits per a decidir les posicions del  3er al 6è lloc, i finalment la gran final, entre els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Vilafranca. Una final on quasi tota la grada anava a favor dels de blau, pel que deien semblava ser que Vilafranca havia practicat un joc força dur i l’opinió majoritària de la gent de les colles era aquesta i no eren gaire ben vistos i per això es volia que guanyessin els de Mataró, dubto que hi haguessin motius d’una altra índole. Després de què els mataronins s’avancessin 3 a 0, Vilafranca va ser capaça de remontar i posar-se per davant, 3 a 4, però Capgrosssos va poder empatar i a la pròrroga un gol dels de blau els hi va donar la victòria per segon any consecutiu i per tercera ocasió. Des d’aquí vull aprofitar per a felicitar-los, ser la colla amb més torneigs de futbol guanyats, i repetir victòria de forma consecutiva no és gens fàcil, i a més tenint en compte que molts d’ells també van disfrutar de la festa de la nit anterior.

D’aquí cap a les Cotxeres de Sants on vam poder gaudir d’un dinar molt ben preparat i organitzar, sols faltava l’all i oli per acompanyar la fideuà però no es pot tenir tot. Entrega dels diferents premis, als tres primers classificats, al màxim golejador, a la màxima golejadora, al  equip menys golejat (bé, aquest no es va entregar ja que faltaven algunes dades de partits), i a la millor afició; aquest darrer el va guanyar i de forma molt merescuda la gent dels Castellers del Poble Sec, amb els quals vam coincidir durant la fase de grups a l’Escola Maristes ja que ells hi eren a l’altre camp. Finalment s’anunciava la propera parada del torneig de futbol casteller,  al 2010 es farà a Esparreguera organitzat pels Castellers d’Esparreguera.

I aquí s’acabava el cap de setmana del torneig de futbol casteller, una experiència molt maca, vaig poder conéixer personalment a gent que coneixia pels blocs, concretament a l’Eric Santesmasses de Margeners de Guissona (a veure si ens torneu a l\’Antoñito d’una “puta” vegada!), a la Jordina Estopà de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona), i al Marcus Gris dels Castellers de Sants, i alguna altra persona que em va reconéixer i vam estar parlant a la discoteca (amb els problemes que això comporta ja que amb el volum tant alt i una mica begut és díficil escoltar i parlar, però això és el que hi ha), i tot i que no recordo el nom si que recordo que era dels Castellers de Mollet. I també retrobar-me amb coneguts com l’Efren i la Carol d’Esparreguera, al Sergi i Bartolí de Badalona, a la Roser Llagostera  i al Guillem de la Joves de Valls, al Martí Urgell de la Vila de Gràcia, a la Guida de Capgrossos, …

Com diuen al final dels Jocs Olímpics: ens veiem a Esparreguera!

Finalment felicitar als organitzadors, als Castellers de Sants, tot i alguns problemes d’organització, els quals van saber resoldre amb diligència, el nivell d’organització va ser molt bo, i us ho diu un que sap que significa organtizar actes d’aquests tipus tot i que no tant grans com aquest però deu ni do.