Com ja ho sabeu tots he estat durant una setmana a la població d’Alcaine, a la província de Terol. Un poble molt petit que no el coneixeria si no fos per l’Edu Paris, membre dels Castellers de Barcelona.
Aquest poble celebra la seva Festa Major en honor de Sant Agustí però com que és a finals de mes, per a que pugui gaudir més gent ho fan una mica abans, a mitjans d’agost. I la festa l’organitza cada any una penya del poble, i després de que la penya on hi és l’Edu, “Don Garrafus” la organitzes fa uns anys, aquest any de nou els hi toca i per aquest motiu l’Edu passa algunes estones de l’any al poble preparant les festes. I amb això vam pensar que seria una bona opció passar una setmana de les vacances gaudint del poble i de les festes d’Alcaine, i així ho vam decidir i ens vam posar en contacte amb l’alberg “Las Fuentes”, un dels dos allotjaments que té aquest poble, i vam acordar les dates que hi passaríem allà, des del 15 d’agost fins al 22 d’agost.
El 15 d’agost emprenem el viatge cap a Alcaine després d’haver vist l’actuació castellera de la Bisbal del Penedès, i arribem al poble no sense problemes ja que tot i dur un mapa fet pel mateix Edu amb les indicacions per arribar, també fem servir el GPS “Ligereza” i això ens ocasiona fer 60 kilòmetres de més, però finalment arribem a Alcaine a les 22.30h, arribo amb el cotxe fins a una plaça i allà pregunto on és l’alberg a uns homes que estan asseguts en un banc pedra al carrer, em diuen que és a la plaça d’abaix però que no puc passar amb el cotxe, deixo el cotxe a la plaça i anem cap a l’alberg, ens donen la clau de l’habitació, deixem les coses i jo em dirigeixo a aparcar el cotxe, tot just acaba el carrer em trobo l’Edu Paris, ens saludem i m’acompanya a aparcar el cotxe, tinc sort i l’aparco al parking que hi ha a l’entrada del poble, els altres dies l’hauria de deixar molt més lluny, a l’anomenada “Era del Feo”. Sopem a l’alberg, coneixem el Teleclub (bar del poble i que s’encarrega la penya que organitza la Festa Major, i font de finançament de la mateixa) i els primers companys de penya de l’Edu, serien tants noms en poc dies que costaria molt de memoritzar-los tots.
Després d’arribar-hi de nit, el dia següent és l’indicat per a conèixer una mica el poble acompanyats per un gran guia turístic com és el mateix Edu, i així quedem amb ell a les 11 del matí ja que li toca torn al Teleclub a partir de les 12h. Sort que ens va avisar que portessim calçat còmode i per a caminar ja que ens porta a la Solana, una pujadeta per a veure el poble des de la distància i veure diferents monuments i construccions del poble, també el pantà “Cueva Foradada” i altres, baixem de la Solana i l’ajudem a obrir el Teleclub, tot seguit el deixem i ens anem cap a la piscina del poble a refrescar-nos una mica a on dinariem ja que té bar i restaurant, allà arribem després de baixar la “Cuesta de San Ramon”, una de les pujades que hi ha des del riu Martin fins al poble, ja que una altra és la de “San Valero” on hi té la casa la família de l’Edu. Una piscina que fa pocs anys que està feta i és econòmica ja que l’entrada sols val 2 euros, allà hi passem el dia fins a primera hora de la tarda, torrant-nos al sol ja que pica lo seu i remullant-nos a l’aigua que a mida que passa el dia es va calentant. Tornem cap al poble a descansar una mica i veiem el muntatge de l’escenari per als concerts de la festa, un escenari que estarà tot just sota del balcó de la nostra habitació, tot un treball d’ingenyeria ja que treuen una barana que hi ha en un petit balcó de davant de l’alberg, i tant aquí com en el carrer (que fa baixada) posen pals de ferro en uns forats a terra després de treure les tapes, i aquí a sobren monten l’estructura de ferro, després la de fusta, i finalment l’escala. Poca cosa més a comentar d’aquest dia, continuem coneixent gent de la penya, entre d’altres el germà de l’Edu, el Carles, el que va començar a fer castells tot i que actualment no en fa.
El dilluns seria el dia escollit per fer visita turística pels voltants del poble, comencem per anar a Muniesa, el qual és el poble més proper que té establiments ja que a Alcaine no hi ha cap supermercat, ni botiga, ni forn de pa (durant els dies següents ens enteraríem com s’ho fan). D’allà anem cap a Oliete, poble que havia estat fa un anys pel pont de la Mare de Déu d’Agost amb un amics, i allà anem a visitar la presa del pantà de “Cueva Foradada”, jo creia que el camí fins a ella era més curt però no va ser així però la caminata va permetre poder fer fotografies a un hidroavió que estava carregant aigua del pantà, després de la caminata i de pujar les escales vista del pantà i a fer el viatge de tornada. D’Oliete anem cap a Escucha on està situat un museu miner ja que tenim hora concertada per la tarda, allà dinem i abans d’anar cap a la mina anem a la piscina del poble, la qual era molt gran i maca i passem la tarda, i d’allà, ara si, cap a la mina. La visita a la mina té una relació qualitat preu molt bona i és molt didàctica i entretinguda, la recomano a tothom. Des d’allà tornem cap a Alcaine, on sopem, i on ja s’havien celebrat els primers actes de la festa major, amb les eliminatòries dels diferents torneigs.
Comença el dimarts, esmorzo amb ganes ja que en principi he de participar la a la final de llançament del “barrón”, la qual es farà a baix, al costat de la piscina i del camp de futbol. Allà hi anem però no ens trobem ningú i quan tornem al poble ens diuen que s’havia canviat d’horari però a l’organitzador del concurs se li va oblidar de dir-m’ho, bé, varem fer una mica de turisme pel riu. Al poble totes les penyes estan preparant les paelles de cara a l’acte de menjar popular, el qual es celebrarà després del pregó. Ja tot és a punt a la Plaça de l’Esglèsia i comença el pregó de Manuel Val, precedit per la presentació de l’Edu, com no, quan hi ha un microfon allà hi és ell. Després del mateix, el menjar popular, cadascú porta el plat i coberts de casa i es posa a la cua de la paella que li atregui més, i després a menjar a on es vulgui: a terra, a les penyes, a la pista de petanca, en taules que monten els veïns, … La tarda serà intensa per nosaltres ja que ens agafen com a responsables d’una de les proves de la gimcana que es celebrarà a la tarda pels carrers del poble, concretament al carrer de Juan Valero, davant de casa de l’Edu, aprofitant això coneixem els seus pares (bé, els varem coneixer durant el menjar popular), i la seva mare ens ensenya la casa, grandiosa, amb moltes habitacions i amb projectes de futur, amb diferents habitacions que tenen vistes al riu. També coneixem a l’àvia, la qual està estupendament bé tenint ja 91 anys, i ens explica diferents anècdotes de les seves vivències al poble. Finalment arriba la primera penya a la nostra prova, la qual portava per nom “castell humà”, i consistia en què durant 1 minut havien de mantindre una figura humana, i com a màxim amb dos mans i quatre peus tocant a terra, i també havíem de donar fe de què els grups arribaven a la nostra prova amb les cames esquerres lligades entre ells amb una vena, ja que era la prova anterior. Les diferents penyes que van participar, un total de vuit, es van esmerar amb major o menor encert i amb menys o més temps per a decidir que feien, sols dir que totes les penyes excepte una va assolir la prova, la que no ho va fer va ser per poc temps però també van ser els més originals. El nivell va ser molt alt i quan explicàvem la prova tots sabien que l’havia pensat l’Edu, com el coneixen! Acaba la gimcana i repasem les fotografies fetes per a decidir la puntuació de la prova i pugem cap a “La Plaza Alta” per tal de comunicar-li a l’Edu, per a tot seguit baixar de nou cap al riu per a participar a la final del “barrón”. Aquesta vegada és la bona i sí que em trobo els altres participants i l’organitzador, el gran Gustavo. Però en què consisteix això del “barrón”?; doncs s’ha de llançar una barra de ferro que pesa vuit kilos el màxim lluny possible sense moure els peus de la posició inicial, i aquesta barra ha de clavar al terra per a ser vàlid, em deixen fer tres proves per a agafar la tècnica i tot seguit comença el concurs, anem passant els diferents participants per a fer els tres llançaments de classificació, jo no me’n surto i faig tres nuls, els tres millors (al final són quatre ja que hi han un empat a la tercera posició) passen a la final, la qual també serà a tres llançaments i finalment el guanyador ho fa amb un llançament de més de set metres.
Tornem cap al poble i en poc temps tindrà lloc l’acte del “toro de fuego infantil”. Com en tots els altres actes de festa per anunciar l’inici d’un acte ho fan amb el llançament d’un coet, i em donen l’0portunitat de fer-ho, ho faig des del balcó del Teleclub, i després del mateix ja surt el toro, el qual va donant voltes per la plaça; aquest mateix toro el veurem un altre dia però ja a un altre horari i amb un altres tipus de petards, anomenats “borratxos” que fa que sigui molt més perillós. Tot seguit anem cap a sopar, i poc després assitim a la ronda pel poble d’un grup de jotes “Estampa baturra”, quan acaba aquest grup toca la primera nit de música, i per a començar l’encarregat serà DJ Paco, el tercer germà de l’Edu, el qual ja coneixia ja que en alguna ocasió s’ha apropat a alguna actuació castellera i l’Edu me l’havia presentat. Aquesta primera nit a la gent li costa arrencar i no és fins les 3 de la matinada que comença a haver-hi més ambient, tot just quan ens anem a dormir ja que el dia següent hem de matinar per anar a Tarragona, i quan ens llevem encara continua la festa.
El dimecres estem a Tarragona per Sant Magí i quan tornem al poble ja és l’hora de sopar, així ho fem, i tot seguit discoteca mòvil anomenada “Galaxia”, els quals faran escalfar l’ambient i es veurà que la gent està més animada que no pas la nit anterior. Durant el descans de la discoteca té lloc un bingo, el qual no puc guanyar, llàstima ja que m’hagués pagat les vacances, i també diables. Tot seguit continua la música fins a altes hores de la matinada però degut al haver dormit poc i haver fet el viatge fins a Tarragona ens anem a dormir relativament d’hora.
Comença el dijous, i molt tard ja que dormim fins ben tard, era el millor dia per a recuperar forces i així ho fem. Dinem força tard i ens esperem a l’arribada dels actes de la tarda, en primer lloc es fa un espectacle infantil, tot seguit jocs entre les penyes, i ja arriba la nit, sopem i comença el grup que toca aquesta nit, l’orquesta “Impakto”, bé, primer fa una part per a gent més gran al vespre i el concert de veritat comença a mitjanit. Durant el descans del grup aquesta nit toca el concurs de “pozales”, toro de foc i sorteig. El concurs de “pozales” consisteix en begudes que preparen les penyes amb els diferents ingredients que vulguin, i després de la deliberació del jurat queden a plaça per a poder-los degustar. El grup continua i la gent està molt animada, amb gent d’altres pobles del voltant, principalment de Obón, quan acaba el grup es munta el necessari per a què DJ Paco torni a punxar música, amb l’Edu anem a veure si trobem alguna penya oberta per a veure com continua la festa en elles però no trobem res, i ell aprofita per anar a casa ja que està de camí i jo cap a la plaça a veure el DJ Paco i poc després a dormir.
Ja estem a divendres, i el dia comença també força tard, no esmorzem i dinem directament. La tarda comença amb un grup de mariachis “Los reyes de Mexico” que amenitzen la tarda mentre el grup que tocarà per la nit ho està preparant tot, tot seguit concurs de disfresses infantil, tant en categoria individual com en categoria de penyes, i quan es solucionen els problemes de so (bé, no ho faran del tot ja que després tornarà a fallar un grup d’altaveus) comença el ball de vespre amb l’orquestra “Taxman”, els quals venen de Granollers. Ja toca sopar i de nou l’orquestra, i en aquest moment serà quan es farà un pilar de dos per a poder apagar les faroles de la plaça. Abans de la mitja part del grup ens anem cap a la plaça de l’Esglèsia on hi ha la concentració dels participants al concurs de disfresses adult, tant en categoria individual com en categoria de penyes, els hi costa arribar i finslment s’aconsegueix un bon nombre de participants però pel que deien menor al d’altres anys. D’aquí van cap a la plaça principal del poble, on es celebren els concerts i el grup fa una petita pausa per a poder-se celebrar el concurs, i van entrant a plaça a mida que se’ls anuncia pels altaveus, després de la deliberació del jurat, el qual és el mateix grup que està tocant continua el concert durant una estona, amb un nivell de participació força alt i amb molt bona música, a mi és un grup que em va agradar molt. Al descans del grup toca fer de nou un sorteig, i de nou avui toca nit de diables, quan aquests han de sortir molts ja són fora de la plaça, fan tota la funció i ja és l’hora de què el grup continui fent ballar a la gent amb bona música, de diferents èpoques i estils (fins i tot en català com vam veure en el seu repertori, però no les van cantar ,ni “Bon dia” ni “Boig per tu”) fins que arriba l’hora d’acomiadar-se amb la cançó que va sonar totes les nits, un himne per la gent d’Aragó, la qual és una cançó del grup aragonés “Ixo Rai”. Aquesta vegada el Paco no munta la discoteca i la festa continua dins del Teleclub on conec a un component de la Jove de Tarragona, el qual també és d’aquest poble, si no m’equivoco és diu Quilez i vam estar parlant de castells però segurament no era la millor hora ni el millor estat per a fer-ho, i en aquell moment decidim anar a dormir ja que l’endemà ens hem de llevar d’hora per a veure la missa i passejada del sant pel poble, i tot seguit empendre el viatge de tornada a Barcelona.
Comença el darrer dia a Alcaine, i ho fem relativament d’hora veient a quina hora havíem anat a dormir. Després de preparar les coses vaig a buscar al cotxe per a deixar les maletes, i deixar-ho aparcat més a prop d’on el tenia, i d’aquí cap a la missa on ja ens trobem amb l’Edu, el qual ja va prepara’t per a portar el sant. Entrem a l’esglèsia i està plena de gom a gom per assistir a l’homília, la qual va ser força entretinguda degut al llenguatge i estil que va fer servir el capellà, i que va ser amenitzada pel grup “Estampa baturra”. Acaba la missa i tot seguit surt la processó del sant, “San Agustín”, el qual recorrerà part del poble, per alguns dels carrers pels quals encara no haviem passat, acaba el recorregut i ja eés l’hora d’acomiadar-nos ja que ja anem amb algun temps de retard respecte a l’horari previst de sortida del poble. Ens acomiadem de l’Edu, i li diem que ens acomiadi tant de la seva família, com dels components de la seva penya.
Fins aquí el viatge a Alcaine, ha estat una experiència molt positiva, i com hem vist poques coses de les que es poden veure pel poble o pels voltants, així tenim l’excusa perfecta per a tornar-hi en una altra ocasió. Un poble diferent, amb unes festes diferents, una manera diferent de viure una festa i de fer-la, amb una gent molt maca. Des d’aquí vull agrair el tracte rebut per tota la gent del poble, pels de l’alberg, pels membres de la penya “Don Garrafus” i per tots els altres. Ara no recordaré tots els noms però ha estat un plaer conéixer a Nacho i Mery (de Fraga, i que ja els vaig coneixer a l’actuació d’aquest any a Lleida), a Jony i Eva, a Noèlia, a Juan de Cascante, a Maite, a Jeny, a Gustavo i Alicia, Víctor, Cristina, “Cádenas”, “Pirata”… Com diuen ells: por Alcaine! Pues!
PD: Les fotos del viatge les podeu veure aquí.
PD2: L’ús del “pues” al títol de l’article és perquè l’Edu feia servir molt aquesta paraula al final de cada frase, per exemple: “¿Qué va a ser, pues?”, “Como vamos, pues”, …
Per ser que et va costar força temps apendre’t els noms en recordes forces….
Totalment d’acord, unes festes inigualables i crec que l’Edu és el millor mestre de cerimònies que hi pot haver. De fet, el Joni va dir que sense ell no seria el mateix ja que sempre estava disposat a agafar el micro.
Ens veiem demà a assaig!!!
M'agradaM'agrada
saludos pareja:
que tal! por lo visto os lo pasasteis bien, me alegro, aunque con edu cerca no es dificil…
Lo que se siente en alcaine, solo lo sabe cada uno cuando estas allí y se vive… es diferente. tal como has nombrado antes.
un saludo de nacho y mío, y hasta pronto.
M'agradaM'agrada
Hola Mery,
Me n’alegro de veure el teu comentari. Com ja he dit Alcaine és un món diferent i ens ho vam passar molt bé, i s’ha de repetir. Fins aviat.
M'agradaM'agrada
Iep nois!
molt ben redactat; així m’he enterat de la part de les festes que no vaig gaudir (qui és comissió no té gaire temps de veure-ho tot).
m’alegro molt de que us ho passes’hi-ho bé, de veritat.
M'agradaM'agrada
Carles, com sempre, va ser un plaer compartir les festes amb vosaltres. Tu, entre la comissió, la festa i dormir, poc temps lliure tenies. A veure si hi tornem.
M'agradaM'agrada