L’actuació per la diada dels Minyons és la darrera oportunitat per assolir els objectius marcats durant la temporada, i moltes vegades els Castellers de Barcelona hem arribat amb masses reptes pendents. Aquest any la pressió era menor ja que els castells que portàvem a plaça ja els havíem assolit, tot i que fos sols carregats però l’objetiu era poder descarregar tots els castells i això no ha estat possible tot i que si que hem portat tot el programa previst.
Abans de sortir de Barcelona em truca l’amic Xavier Brotons per saber com havia anat el darrer assaig ja que era el comentarista del programa especial del “Quarts de Nou”
Els autocars arriben tard i arribem amb el temps just a Terrassa com per esmorzar (un Krakoski al Frankfurt Vallès) i anar cap a plaça per a començar l’actuació. Allà em trobo amb coneguts, com el cap de pinyes dels Minyons, al qual li desitjo el millor, i els amics dels Xiquets del Serrallo. Durant l’actuació em trobaria a d’altres companys del món casteller, alguns dels quals coneixeria per primera vegada ja que són seguidors del bloc, un fet que cada vegada que em passa em sorprén gratament.
Primera ronda i de nou portem a plaça el 4 de 8 amb el pilar. Desmuntem un primer peu i el segon tira amunt, el castell des de baixos dóna bones sensacions tot i que hi ha massa xivarri tant a la pinya com al tronc, el quatre es carrega bé però a la descarregada s’ha de treballar una mica més que en els anteriors però el castell es carrega bé, aquí comença el festival quan des de la meva posició observo com el segon del pilar se’n va cap enrere però ho salva, al cap d’una estona es torna a repetir la situació però de forma més exagera i de nou ho salva, i per fi podem celebrar el cinquè descarregat de la temporada i de la història de la colla.
A segona ronda s’aposta pel 3 de 8, castell que s’havia descarregat per primera vegada a la temporada la setmana passada a l’actuació del Clot, que ha arribat tard per la gran renovació que s’ha fet però que de cara al futur pot donar moltes satisfaccions. El castell ha pujat a la primera i s’ha carregat amb solvència, a la descarregada ha patit un moment de perill al pis de quarts però aquests l’han salvat perfectament i el castell s’ha descarregat sense cap altre contratemps.
La tercera ronda era l’hora del 2 de 8 amb folre, castell que sols havíem portat a plaça per la Mercè i amb el resultat de carregat. Després de tenir molts problemes amb el 2 de 7 pel que fa al pom de dalt, i que no havien permés portar el 2 de 8 amb folre en altres places, aquesta setmana s’havien solucionat aquests problemes i la confiança era màxima després del darrer assaig. El castell s’ha alçat a la primer amb molt bones mides i amb un bon treball del folre, el qual estava molt compacte, el castell es carrega bé però un dels terços s’està anant cap enrere en excés tot i que el folre el para molt bé, això fa que el quart de sobre no pugui més i acabi saltant de forma inesperada. Llastimosament ens quedem sense descarregar el 2 de 8 amb folre, amb dos intents que han pujat molt bé fins a carregar però que a la mínima s’han trencat.
Arriba la ronda de pilars i s’opta per portar a plaça de nou el pilar de 7 amb folre. Després de pensar-hi molt s’opta per a fer alguns canvis al folre per tal de poder pulir els detalls dels darrers intents, el pilar s’alça bé amb un folre compacte però de seguida es veu que el terç treballa en excés, potser degut al cansansi acumulat al llarg de l’actuació ja que és la primera vegada que arriba al pilar després de fer tots els castells, però es carrega amb solvència però la descarregada s’inicia amb masses problemes al terç el qual s’agenolla, el folre tot i intentar-ho no ho acaba de parar i el pilar es trenca. De cara a l’any que ve s’haurà de reflexionar molt sobre aquest castell, intentar buscar solucions, i arribar al nivell que s’ha demostrat amb el 4 de 8 amb el pilar, i amb el pilar de 6, amb els quals també vam tenir problemes i els vam solventar.
Pel que fa a les altres colles, el principal protagonisme era per la colla amfitriona de la diada, els Minyons de Terrassa, i pel extraordinari programa que portaven en cartera, però quan es parla de quatre gammes extra pot passar de tot. Surten de 3 de 10 amb folre i manilles, la soca és suficient i el castell s’alça a la primera sense dubtes tot i que la rengla trobo que està una mica oberta, el castell es basteix amb tremolor per tots llocs però sembla que tindran prou gas com per carregar-lo però no és així i es trenca amb aixecador col·locat. A la repetició porten el 2 de 9 amb folre i manilles, i sembla que es bateixi bé però a l’entrada de dosos hi ha una batzegada a nivell de quarts que tot i que la solventen fa uque tota l’estructura es desestabilizi i s’acaba trencant per dalt. A partir d’aquí s’han refet amb la tripleta màgica, amb uns 3 de 9 i 4 de 9 amb folre força treballats, i un 5 de 8 en una cuarta ronda, fet que no sempre és ben vist.
Pel que fa als Castellers de Sants han signat la seva millor actuació de la història descarregat el tercer 5 de 8 de l’any i de la història (molt maco, tot i que l’enxaneta s’ha liat al passar al dos), el primer 3 de 9 amb folre de l’any, (treballat a la descarregada, sobretot a la dreta) i un esbelt 2 de 8 amb folre. Han demostrat que la feina feta els darrers anys no és casualitat, no sols mantenint el nivell assolit l’any passat pel que fa a màximes construccions sinó superant-lo pel que fa a determinats castells. Com sabem tots, el més difícil no és arribar-hi sinó mantenir-se, i Sants ha desmostrat la seva solidesa.
En els propers dies tocarà fer valoració de la temporada, però ara vull fer un agraïment. Agraïment a tota la colla, i principalment a la gent de la qual he sigut el seu cap, o sigui, a tota la gent de pinyes, tant els que han vingut assiduament als assaigs i actuacions, com els que han vingut de forma puntual. Sense vosaltres els castells no són possibles i estic content del vostre compromís i treball fet, tant a les pinyes, com a les soques i els folres dels nostres castells, i espero que sapigueu entendre les decisions que s’han pres, i dels errors que he comés. Però per damunt de tot està la satisfacció del treball fet i de l’orgull de pertànyer a la colla dels Castellers de Barcelona, amb tota la responsabilitat que comporta el fet de ser un dels reponsables tècnics per tota la història que hi ha darrere.
Visca els Castellers de Barcelona!
Les fotografies, de l’Àngels Goenaga, les podeu veure al web de la colla.
És motiu de cesse… que hagis anat tota la actuació amb els pantalons tacats de krakovia,,,
Al soci no se’l pot enganyar!
M'agradaM'agrada
Coincideixo amb el tete, vaja amb l’alex
M'agradaM'agrada