Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Esparreguera la novena edició del torneig de futbol casteller i de nou la colla dels Castellers de Barcelona hem participat amb un equip.
En el meu cas aquest era el segon toneig en què participava i en tenia moltes ganes i vista l’experiència de l’any passat en principi ens havíem preparat millor disputant uns partits amistosos previs al torneig.
La concentració fou al local i quan ja hi vam ser tots (a la gent de la colla li costa molt ser puntual) vam empendre el camí cap a Esparreguera, camí en el qual el Pauet va fer de les seves. Arribem tot just al moment en què hi ha la reunió prèvia d’organització, rebo tota la documentació del torneig i ens preparem ja pel primer partit.
La sort (o vist després no va ser així) fa que no ens haguem de moure del centre neuràlgic del torneig ja que la fase de grups la disputarem al mateix pavelló. Ens toca obrir el grup i igual que l’any passat és amb l’enfrontament contra Castellers de Sants. Partit que ens el preniem amb l’objectiu de fer el paper més digne possible sabent que l’any passat ens van guanyarper 7 a 0.
La pista és molt petita i això fa que el partit sigui molt ràpid i poc vistós, i amb tres errades ben començat el partit ja queda sentenciat, però no ens arronsem i aconseguim fer dos gols, un d’ells un autèntic golàs de l’Anna Vila, acabant el partit amb un 8 a 2. El partit és tens i contundent, propiciat per les mides del camp i per les ganes dels dos equips, però després del partit toca saludar amistosament al contrari i esperar el següent partit.
Teniem dues hores de descans de cara al següent partit i alguns van anar a dinar, altres a passejar i d’altres es van quedar al pavelló veient altres partits, i per la meva part saludar alguns del coneguts dels equips que jugaven el pavelló, com és el cas de Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers de Lleida i Xiquets de Tarragona.
En el nostre grup la tònica dels partits és la mateixa, poc joc, molta tensió i alguns enfrontaments, i vist aquests partits l’objectiu és guanyar a Castellers de Terrassa per lluitar per classificar-nos o com a molt quedar tercers del grup. Arriben reforços, tant al camp com a la graderia, i el partit comença molt bé ja que marquem primer, però l’alegria a casa del pobre dura poc i ens remonten. Tot i tenir forces opcions, fallem més que una escopeta de fira i acabem perdent el partit per 4 a 2, tot i que després a la pantalla que hi havia al pavelló el resultat era al revés.
Sense opció a descansar afrontem el darrer partit del grup contra Sagals d’Osona, que havien guanyat a Terrassa i havien empatat amb Sants. El partit comença malament ja que ben d’hora ja perdem però arribem al final de la primera part amb un resultat en contra de 2 a 1. A la segona part ens enfonsem i acaben perdent per 8 a 2.
Ara toca esperar el sorteig per a veure amb quin equip, a quina hora i en quin camp haviem de jugar el següent partit, per a poder lluitar per la posició 17 com a màxim. El sorteig, conduit per en Pep Callau, fa que ens toqui jugar contra Moixiganguers d’Igualada, a les 19h, i a la pista de Roques Blaves.
Poc a poc ens traslladem cap a aquest camp i arbitrem el partit anterior entre Badalona i Vila de Gràcia. Toca ja jugar i tot i que tenim moltes opcions de gol, continuem amb la mala punteria i perdem el partit, i una altra vegada marquem dos gols.
Ens toca canviar de camp, cap a la pista del Castell però abans d’anar-hi passem per un bar a veure part de la primera part del Barça-Racing i, com no, veiem dos gols.
El partit és contra Nyerros de la Plana, ja queden menys jugadors, i es repeteix la mateixa tònica, derrota amb ocasions però sense gol, tornem a quedar-nos amb dos gols a favor i la segona part la jugo de porter.
Un cop acabats els partits del dissabte cap al pavelló on conec l’horari i pista del primer partit de diumenge (de nou al Castell), i m’encamino cap al vestuari on tinc la motxilla però havia estat ocupat pel sector femení del torneig i he de buscar-ne un altre. Un cop ja dutxat i amb les millors gales ens encaminen cap al lloc del sopar i festa, una nau a la zona industrial d’Esparreguera. Les indicacions donades per l’organització, ratificades per la Laia Graupera de Capgrossos que me la trobo arribant al pavelló, fa hi arribi ens uns vint minuts, i creient que sabré tornar-hi.
Típic sopar de torneig, pa amb butifarra, vi, i poma, petar la xerrada i espera fins que comenci la festa. Primer toca Xitxarel·los, un grup que fa ballar amb la seva barreja particular de música reague/ska.
La nau està plena a petar, amb molt bon ambient i amb força gent que no participa del torneig, com el Miliu, el Ruben de Minyons de Terrasa o el Taga de Margeners de Guissona.
És l’hora del segon grup i la festa puja de revolucions, amb les versions de les canços de diferents grups que fa el grup “The Papa’s and the Popo’s”. Cançons de Lax’n’busto com “Tinc fam de tu”, “Llençat” o “Miami Beach”. També cançons de Sau (És inútil continuar), Joaquin Sabina (Pacto entre caballeros), Dr. Calypso (2300 milions), …
Acaba el concert a les 5 de la matinada i la tornada cap al pavelló és prou tranquil·la tot i el meu estat, arribo i cap al sac a dormir. Dormir tres hores ja que a els 8.30h sóc despertat pel Zapatero i a continuació música de l’emisora de ràdio Flaix FM. Em dutxo, esmorzo una mica i cap a jugar on hi arriba part de l’equip que ha dormit a Barcelona. Ens toca jugar contra Xics de Granollers, un equip que destaca per la seva simpatia, i tot i que falta la Rauxera, la Marta Xicot (diria que es diu així) ens alegra amb la seva simpatia i “desparpajo”. Tot i superar els dos gols a favor, ja que hem marquem tres, tornem a perdre i aquest és el meu darrer partit ja que em ressenteixo del cop a la cama dreta del segon partit del dissabte.
Per sort no canviem de camp i esperem a l’hora del partit definitiu, la gran final per a determinar les posicions 31 i 32. I quin és el nostre rival? Doncs l’equip al qual havíem guanyat en dos partits amistosos, Castellers de Badalona. Tot i que des de la taula se’ns sugereix fer un partit més curt de temps decidim jugar el partit sencer. Com sempre hi ha molt bon rotllo, tot i que comencem perdent per 2 a 0, i així acaba la primer part però a la segona capgirem el marcador i ens avancem 3 a 2, però dura ben poc ja que ens empatem però no ens rendim i dos gols més fan que guanyem per 5 a 3 l’alegria és inmensa pel triomf assolit.
Anem cap al pavelló a veure la gran final que serà Castellers de Vilafranca contra Castellers de Lleida, una final que acaba amb un 4 a 0 a favor dels verds, i amb quasi tot el públic en contra, però un guanyador just tot i que un resultat massa abultat ja que Lleida va mereixer més però el porter de Vilafranca va estar sensacional.
Anem de nou cap a la nau on hi ha el gran dinar final, la pluja fa que la cua per agafar el menjar sigui a dins de la nau però l’organització funciona perfectament i podem gaudir d’un gran dinar amb molt bon ambient. Arriba l’hora dels premis i es donen el de màxim golejador masculí (compartit entre dos, un jugador d’Esparreguera i un de Sagals, si no vaig errat), màxim golejador femení (també compartit entre dos, una de Lleida i una de Mataró Sants, si no m’equivoco), equip menys golejat (Castellers de Vilafranca) i millor afició (Poble Sec revalida el títol). A continuació la classificació del torneig, i cada colla rep una bossa amb samarretes de la ma del regidor de Cultura (o era d’Esports?) d’Esparreguera i de l’ex jugador del Barça Pep Moratalla, fins que arriben les tres primeres colles que a més reben el trofeu corresponent.
Un gran cap de setmana, un torneig en general molt ben organitzat, i des d’aquí vull felicitar als organitzadors i en especial a l’Efren Garcia, ja que sé tota la feina que ha comportat l’organització d’aquest torneig.
Pel que fa al fubtol com l’any passat sols hem guanyat un partit però aquesta vegada hem quedat una mica més enrera. Aquí es veu la importància de guanyar algun dels partits del dissabte a la tarda/nit.
De cara a l’any que ve ja veurem. En tinc moltes ganes però això de jugar a futbol potser ja no és per a mi, però com a afició i possible reforç de cara al diumenge no dic que no.
Contra Badalona vam quedar 5 a 3 no?
I les màximes golejadores van ser una de Lleida i una de Sants, no de Mataró.
Un molt bon cap de setmana!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel comentari, ja està canviat.
M'agradaM'agrada
MOLT MERIT ; EL IMPORTANT ES PARTICIPA, ANIMS¡¡¡ . MASSA CASTIG PER EL GRAN JOC DESPLEGAT PER PART VOSTRA , LA POSSICIO FINAL ES MOLT INJUSTA.POTSER AL BASKET…..
FINS AVIAT.
M'agradaM'agrada
Al Curling apallisem…
Colomet, colomet… de ben segur que erets un dels molts que vau volguer provocar-nos (sense resposta nostre es clar jeje)… sort, que el món casteller poc a poc, se n’adona de com arribeu a ser…
L’organització del torneig un 10.
M'agradaM'agrada
De res per l’ajuda!
Llàstima dels resultat, però com be dius, l’important és participar.
Ens vaiem per places!!
M'agradaM'agrada