Des de fa força anys havia sigut seguidor de forces grups de música però mai havia format part de cap club de fans, fins que l’any passat, per casualitats de la vida, vaig trobar mitjançant al facebook que es feia una trobada de fans dels Lax’n’busto amb la presència dels components del grup i em vaig decidir, juntament amb una amiga dels Castellers de Barcelona, a fer-me fan del grup i participar de la trobada.
La trobada va ser molt positiva, tot i no poder-nos quedar a la totalitat de la mateixa, i va donar la casualitat de que ens vam seure a la taula per menjar davant del bateria del grup, en Jimmy Piñol, el qual va desmostrar la seva gran simpatia preguntant a tothom del seu voltant qui era i d’on venia, i vam acabar parlant de castells ja que ell és membre dels Nens del Vendrell, tot i que degut a la música no pot implicar-se del tot.
A partir d’aquest dia vaig pensar que podia ser una gran oportunitat fer una entrevista al Jimmy de cara a la revista de la colla, l’URC, ell va aceptar de bon grat i la primera oportunitat per a realitzar l’entrevista va ser el darrer concert del grup a l’any 2009 a Ripoll però no va ser possible. Va ser el mateix dia de l’assemblea general ordinària de la colla, la qual es va allargar massa i les presses per arribar a Ripoll van fer que no hi arribessim per falta de benzina.
Un cop començat el2010 comença la gira dels Lax’n’busto i ho fan a la Sala Mirona de Salt, ens va molt bé d’anar-hi i concreto amb el Jimmy la possibilitat. Depén de quan arribem ho farem abans o després del concert.
Abans d’anar cap a Salt ho agafo tot i me n’adono que no tinc el document que havia preparat de l’entrevista per l’altre ocasió, per tant, o la improvisem o l’haurem d’escriure a corre cuita. Arribem a la Mirona, em poso en contacte amb el manager del grup i quedem per després del concert, entrem a la sala i aprofitem l’espera abans de què comenci el concert per escriure les preguntes de l’entrevista. Més o menys ens en recordem de les preguntes que voliem fer i les anem escrivint de la millor manera possible, tot i que la postura a l’hora d’escrivir no és la més ergonòmica.
Quan ja hem acabat ens prerarem pel concert i aquest comença al cap d’uns minuts. El concert va transcurrint a velocitat de vèrtigen amb un repertori molt semblant al de la gira de l’any passat i del disc “A l’Apolo”. Cançons dels dos discs d’estudi amb el Salva com a cantant i grans èxits com “Més que la meva sang”, “Tinc fam de tu”, “La meva terra és el mar”, “Llença’t” o “Miami Beach”. Per acabar el concert la grandissima “Maite Zaitut” o també coneguda com “T’estimo molt”.
Un cop acabat el concert és l’hora de posar-me en contacte amb el manàger del grup per a poder fer l’entrevista. Ho provo tres vegades sense resposta i finalment rebo la trucada i quedem a la barra de la sala però en aquell moment l’estan tancant i hem de sortir. Des de la porta veig que hi algú que està buscant, i li faig senyals i ens acompanya cap a la part de dalt de la sala on estan els camerinos.
Ens deixa en una sala i al cap d’una estona van apareixent alguns dels membres del grup però malauradament l’entrevista sols és pel Jimmy Piñol. Finalment arriba el protagonista i ens saluda de forma efusiva, parlem una mica de la sala, del concert, i del concert que han fet a la tarda per a menors de 16 anys. Comencem l’entrevista, la qual combina primer una part de música, i una part de castells. L’entrevista és molt amena i entretinguda i en algunes ocasions en una pregunta ja em respon la següent, facilitant encara més la nostra tasca. L’entrevista arriba al final i passem cap a una altra sala on hi ha la resta del grup ja que és l’hora de fer la foto de grup i de donar-lis un present que havíem portat per a tots, amb això ens enterem que la germana del Salva (el cantant del grup) fa castells amb els Tirallongues de Manresa. Un cop feta la foto, en Jimmy ens ofereix alguna cosa de beure, acceptem de bon grat, però a continuació ens marxem que ja és ben tard i queda tot el camí de tornada.
Segurament som uns fans no gaire usuals ja que en cap moment demanen cap autògraf, i tampoc ens emocionem amb excés al coneixer-les però ja a la trobada de fans també ens vam comportar així, i després de coneixer al Jimmy un els respecta i els agraeix tota la feina que fan, però no els idealitza.
Per l’entrevista, que la trobareu a la revista de la colla, encara haureu d’esperar ja que el proper número surt per la Mercè, però vull aprofitar per dir que l’entrevista va ser l’ocasió perfecte per a conéixer una mica més el grup i especialment al Jimmy, i ens va demostrar de nou que és un crack com a músic però encara més com a persona.
Tens tota la raó, el Jimmy és genial i el Pemi i el Salva van ser els que es van apropar, els altres estaven per altres coses…
Experiència per a repetir, tot i que no li podrem fer una altra entrevista…
Proper concert? jejeje
M'agradaM'agrada