Doble satisfaccció (29/08/2010)

Després d’un mes sense fer castells, des de la darrera actuació dels Castellers de Barcelona el 31 de juliol a Vilafranca del Penedès, tocava tornar-ne a fer i que millor lloc que la Plaça de la Porxada de Granollers amb motiu de la Festa Major, una plaça on s’hi està a gust fent castells.

Després de passar dos dies dormint a la fresca a la Pobla de Lillet, agafo el cotxe per arribar-hi a Granollers amb bones sensacions després dels dos primers assaigs, amb algunes baixes degut a les vacances però amb un bon nombre d’efectius, tant dels habituals com dels menys habituals. I l’actuació ha estat prou satisfactòria, per una part mb el retrobament amb el dos de set, i per una altra part amb el meu debut com a segon en un castell de set.

Després de què es faci la tronada i es netegi tota la brutícia generada per aquesta, comença l’actuació castellera i quan toca el nostre torn plantem un quatre de set amb el pilar que no comporta cap mena de complicació i que puc treballar de forma bastant còmode des del pis de baixos , fet totalment an0rmal en aquest castell.

A la segona ronda portem a plaça el dos de set, castell que no feiem des de l’actuació del nostre aniversari del mes de juny degut a diferents problemes al pom de dalt, principalment a la baixa d’un del dosos. El castell s’havia presentat bé en el darrer assaig, tant amb l’alineació que s’ha portat a plaça com amb una més lleugera, i era un bon moment per a fer-la ja que el repte del dos de vuit amb folre ha d’estar més proper que mai. El castell s’ha executat amb bones maneres tot i un tremolor que no ha cessat, però s’ha defensat bé i s’ha descarregat amb soltura.

Arriba la tercera ronda i com no hi ha hagut cap contratemps (recordo encara fa dos anys el tres de set que havia de fer a Calafell) toca fer el quatre de set, i toca estrenar-me com a segon en un castell de set, precisament en el castell que sols he fet dues proves a l’assaig. Em col·loco, m’agafen les mans i quan m’adono ja s’ha descarregat el castell i baixo de la pinya: el castell m’ha passat molt ràpid, he notat molt poc pes i he estat molt més còmode que no pas a la prova de l’assaig. Castell que presenta algun debut més com és l’enxaneta, que puja per la meva rengla, que ho fa la Maria.

A la ronda de pilars tanquem l’actuació amb un vano de cinc sense cap mena de complicació i on hi ha alguna tornada a l’activitat castellera que m’omple de satisfacció.

És el moment de batejar a les estrenes i en el meu cas en comptes de fer-ho amb aigua com és la tradició, els meus amics de colla em remullen amb cava ben fresc.

Pel que fa a les altres colles, els amfitrions, els Xics de Granollers completen una bona actuació de castells de set tot descarregant el 4 de 7 amb el pilar, el 5 de 7, el 4 de 7 (amb ganes de que el pugin un pis) i un vano de cinc. Els Castellers de Terrassa no arrisquen per entrar al concurs i completen una actuació de set amb castells molt ben executats: 4 de 7, 2 de 7, 5 de 7 i vano de cinc.

Per tant, un bon començament d’aquest segon tram de la temporada, un tram molt intens i amb molts compromisos de categoria. Una bona presència d’efectius que espero que dintre de dues setmanes a la propera actuació encara en siguem més, per a poder fer castells de vuit i preparar amb les millors condicions possibles la Mercè. Tenim condicions, tenim canalla, i tenim ganes per a fer grans castells, i això és el que hem de fer.

Les foots, de Natàlia Mocholí, les podeu trobar al seu picasa.