Un altre 4 de 8 i van… (13/05/2012)

7! Aquest és el número de 4 de 8 que ha descarregat la Colla fins ara durant aquesta temporada, un rècord històric ja que mai s’havien descarregat tants en un principi de temporada a aquestes alçades. I ha estat en una actuació celebrada a Lleida amb motiu de la Festa Major de Sant Anastasi i on la Colla ha hagut de superar diferents adversitats.

Després de descartar el 3 de 8 per una baixa ja coneguda, i tot i que s’estan assajant alternatives per aquest castell encara no n’hi han, pel 2 de 7 si que n’hi havia però finalment també es descartava perquè el pla B en aquest cas fallava, però per sort hi ha un castell on la Colla no és que tingui un pla  B,  en té  de C, de D, … i no és un altre que el 4 de 8, un castell que la colla domina normalment però que els números i diversitat d’alineacions està sent de traca i mocador aquest any.

L’arribada a Lleida ja va ser dissabte per poder gaudir de la Festa Major i per a poder despertar-me més tard que no pas sortint de Barcelona.

Un cop a plaça es confirma que tot i que anem molt malament de mans altes això no és impediment per a poder fer el 4 de 8.

Primeres converses amb els coneguts de la Colla Vella (Guillem Bartolí, Francesc Piñas, Paquito, Ivan Rodon, Quintana, Perico, …) i tot seguit entrem a plaça amb el tradicional pilar de 4 caminant, un dels més curts de tota la temporada.

Tot seguit alcem un pilar de quatre, flanquejat per un altre de la Colla Vella, i per un aixecat per sota dels amfitrions on donen recolzament a la Marató contra la pobresa de TV3 de dintre de dues setmanes.

Ja és l’hora dels castells i sortim de 4 de 8. El castell es tanca a la primera, i mentre segons i terços estan fent les darreres rectificacions, em sorpren el crit de cap de colla dient: “quarts amunt!”. El castell es basteix força bé i es descarrega sense moltes complicacions, i on destaca el debut de l’Aaron a terços, el Manel d’enxaneta, la Sussana d’agulla i el Jordi Marimon de primeres mans.

Tot seguit és el torn del 5 de 7, castell que no portàvem a plaça des de l’actuació de Can Jorba, i on hi torno a pujar al pis de segons després de no fer-ho des del primer de la temporada per Santa Eulàlia. En comptes de fer-ho a carregar, ho faig a descarregar per primera vegada i el castell es treballa amb força tranquil·litat en general i em trobo còmode en tot moment amb els meus companys de pinya, els quals dóna la casualitat que són bons amics meus. Un nou 5 de 7 al sarró, i amb moltes ganes de poder-ho fer de vuit pisos.

Per acabar les rondes de castells ho fem amb un castell menor, el 3 de 7, del qual sols es pot dir una cosa: excel·lent. Castell en el qual pujava la Cristina Sitjà a quarts com acostuma a ser, però vull parlar d’ella per sols una cosa, que demà dilluns és el seu aniversari,  i que li tinc una gran estima. Moltes felicitats maca!

A la ronda de pilars en fem un de cinc amb una de les alineacions del pilar de sis sense l’enxaneta i amb la pinya específica d’aquest gran espadat. El pilar es descarrega de forma brillant.

Tot seguit anem cap al local dels Castellers de Lleida, un nou local que veig per primer cop, i on podem gaudir d’un pica-pica abundant, amb xocolota i coca a dojo per acabar, i tot seguit de nou cap a Barcelona.

Pel que fa a les altres colles, els de Lleida no han pogut descarregar el 4 de 8 que tant sols han pogut carregar. Un castell que no era espectacular però que estaven sabent treballar fins que un dels segons ha tingut un pinçament i s’ha deixat anar però ha tornat a agafar per al cap de dos segons tornar-se a deixar anar i tirar-se cap endavant. La caiguda ha fet que no poguessin fer el 2 de 7 , però han complert amb el 5 de 7, 3 de 7 i vano de cinc.

Pel que fa a la Colla Vella dels Xiquets de Valls una clàssica de vuit ben treballada tot i que el 4 de 8 l’han fet al segon intent ja que un primer la canalla ha tirat avall després de veure que el castell s’anava alçant massa rebregat.

La valoració de l’actuació és positiva ja que hem sumat un altre 4 de 8 i des del març en totes les actuacions amb altres colles l’hem anat fent, i amb tantes combinacions que fa que sigui possible fer molt més amb aquest castell en tots els cassos possibles. I l’hem fet a Lleida amb problemes de mans altes i amb el problema que tenim darrerament quan sortim massa lluny de Barcelona, que ens costa arrossegar molt la gent. Però actuacions a poblacions com aquesta s’han de fer si vols actuar amb colles importants i si vols tenir un bon nivell de colles en actuacions a Barcelona, tots aquests condicionants els hem de conéixer. Espero que la feina que s’està fent a l’assaig doni fruits ben aviat i que en altres castells més sensibles es puguin fer els canvis que siguin necessaris per a no haver de baixar el nivell de castells assolit fins ara. Propera parada: Nou Barris.