Una nova clàssica, ara al Serrallo (30/06/2012)

Aquest cap de setmana ha estat llarg i intens i això ha comportat que fins ara no m’hagi posat a fer la crònica de l’actuació al Serrallo, una actuació per a mi ben especial per la relació que m’uneix amb aquesta colla tarragonina.

Un barri, el del Serrallo, que la colla dels Castellers de Barcelona no visitava des d’un llunyà any 1998 i també amb motiu de la Diada de Sant Pere.

Després de fer un petit escalfament al matí en forma de mudança, arribàvem a Tarragona a l’hora de dinar i tot seguit enfilàvem camí cap al barri del Serrallo, concretament cap a la Plaça coneguda com de Sant Magí, tot i que actualment porta el nom de Narcís Monturiol. Primeres salutacions i esperar que arribes el gruix de la colla.

Un cop a plaça es confirma que tot i les ganes que hi havien, les dificultats són grans i finalment no podem portar a plaça el 2 de 8 amb folre, tot i que desplacem un bon gruix de camises. Però el fet de renunciar a la segona tripleta de vuit comporta tenir la possibilitat de fer la tercera clàssica descarregada de la temporada, i amb canvis i debuts en alguns dels castells, fet que sempre és important.

L’actuació la comencem amb el 3 de 8. Desmunten un primer peu, i el segon el castell tira amunt. Les sensacions des de la pinya són molt bones, el nucli està ben tancat i compacte i es pot treballar de forma molt còmode, el tronc i la canalla també rendeixen a bon nivell i això fa que descarreguem el quart 3 de 8 de la temporada, consolidant aquesta estructura a mesura que en sumem i quedant-nos a un de tots els descarregats en tota la temporada passada.

A la segona ronda portem el 2 de 7, on hi ha la novetat de l’Edu París, al pis de segons i que debuta en aquest castell. El castell es basteix amb tranquil·litat i sols s’ha de defensar sense problemes a la descarregada. Un nou debut al sac! També hi debuta com a baix l’Oriol Martin i com aixecadora la Paula

Per completar una nova clàssica portem l’11è 4 de 8 de la temporada. Desmuntem un primer peu i el segon el castell tira amunt, des d’un primer moment no es treballa de forma còmode i això fa que el castell no es basteixi amb la tranquil·litat suficient, però la colla demostra la seva categoria i torna a a descarregar aquest castell. I per variar amb debuts, al pis de segons el Jordi Marimon i al pis de quarts la Laura de la Rosa.  De tanta gent que ha pujat en aquest castell aquest any ja ni recordo tots els noms.

A la ronda de pilars la tècnica de pilars li fa un regal al cap de colla, a lo Ramon, i para com a segons l’únic pilar de cinc que alcem, un pilar sense cap complicació.

Després de l’actuació ens vam quedar al Serrallo a gaudir de la festa, i tant que vam xalar, crec que la gent del barri del Serrallo es recordarà de la colla dels Castellers de Barcelona.

Pel que fa a les altres colles, Serrallo va fer el millor Sant Pere dels darrers anys descarregant el 3 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, el 4 de 7, pilar de 5 (impressionant com el van girar a costat i costat) i dos pilars de quatre. Llàstima que el 4 de 7 va tenir el despenjament de l’enxaneta.

Xiquets de Tarragona van demostrar un bon domini dels castells de vuit bàsics, tant del 3 com del 4, del primer segurament podríem dir que a hores d’ara és el més “pesat” de tot el món casteller. Per començar ho van amb un 5 de 7 que estant rodant de cara  a portar ben aviat a plaça el 5 de 8.

Com a valoració de l’actuació és positiva ja que fer una clàssica a Tarragona sempre està bé, tot i que molts ens vam quedar amb el mal regust de no poder fer el 2 de 8 amb folre. Tots hem de ser conscients que si volem fer grans castells hi hem de ser-hi tots, i que la feina que s’està fent a l’assaig és molt bona, o sino pregunteu als qui van ser-hi al darrer divendres. Ara toca descansar amb les colònies de la canalla però no ens hem de relaxar ja que en 15 dies tenim un nou repte, l’actuació del barri del Raval de Barcelona.