Un Màrtirs històric i amb bigotis (04/08/2012)

Escric aquest article des d’Euskadi, concretament des d’Elgoibar, on hi torno a ser aquesta setmana per qüestions de feina. I tot i la distància que em separa de casa meva i dels meus, i que ja han passat més de 48 hores de la històrica diada de Màrtirs Street a Vilafranca del Penedès, l’emoció m’embarga completament al recordar tots els moments viscuts.

L’actuació de Màrtirs per a mi és molt important ja que la vaig viure plenament quan era canalla, i quan es va recuperar fa pocs anys vaig ser un dels més insistents en participar-hi i en aconseguir que no fos sols un tràmit com havia estat els dos darrers anys sinó que fos una diada de les més importants de la temporada, i aquesta temporada la Colla ho ha aconseguit, en primer lloc gràcies al cap de colla que la tenia marcada en vermell, i després en tots els que han confiat en què era possible, tècniques diverses, junta, i castellers de peu, sobrepossant-se a totes els obstacles que han anat sorgint. Els castellers de peu han estat cabdals perquè aquests van ser els que van inicar la campanya #tothomambbigoti i que va tenir un èxit important, i que per la Mercè segurament s’intensificarà.

I també gràcies als que han sacrificat part de les seves vacances per estar als assaigs i a l’actuació, i també aquells que no han pogut estar perquè tenien plans previs però que ho han gaudit com si haguessin estat protagonistes. Ara ja saben que Màrtirs torna a ser una cita clau!

Després del grandiós assaig del divendres, amb proves de castells per l’actuació però també de futur (feia molts anys que no sentia la paraula sisens dalt en un 3 de 9 amb folre), la feina estava feta i sols quedava demostrar a plaça l’intens treballat dut a plaça.

Ben d’hora vaig arribar a Vilafranca per a preparar la soca i el folre del 2 de 8 amb folre i ja em vaig trobar amb companys dels Xiquets del Serrallo. Mentre omplia forats arribaven les notícies de què un dels autocars s’havia espatllat a la Ronda de Litoral.

Un cop resolta l’incidència ja vam ser tots a plaça i estavem a punt per a fer història, i així va ser. Després dels castells de les altres dues colles presents a plaça, ens tocava fer el primer castell i no era un altra que el 5 de 8, castell que no portàvem a plaça des del descarregat a les Corts del 2003. En la mateixa posició del de fa 9 anys, de baix a la rengla, el castell va tirar amunt a la primera i amb un ritme trepidant que sense adornar-nos, l’Edu 51 amb el seu mostatxo afrancesa ja cantava “una Clàudia/Paula fora”, i poc després “una Clàudia/Paula fora”, i poca estona després miro cap a munt i veig que ja surten els quints del tres i és quan em crec que el castell es descarrega. Un cop s’obre la pinya m’abraço (i alguna cosa més) amb la meva parella, que em feia de crossa a la dreta, tot seguit amb l’altra crossa, per tot seguit tapar-me la cara tot digerint el que havíem aconseguit, per després ja no recordar res més. A més de ser el tercer 5 de 8 descarregat de la colla, representava el castell de vuit número 500 descarregat, una fita que poques colles poden pressumir. Un castell on hi debutava quasi tothom, excepte al tron el George Michael i el Julià.

Tot i l’èxit s’havia de rematar l’actuació i a la segona ronda era el torn del 2 de 8 amb folre. Després d’esperar a que tornés l’ambulància que havia marxat per una caiguda de Xicots de Vilafranca, i de dos intents desmuntats de peu, el castell el vam poder tancar i va pujar a la primera, a l’entrada de la canalla va haver-hi una sotragada però es va parar i el castell es va descarregar, el tercer de la temporada, i un rècord d’assolits abans de vacances.

Havíem de rematar al tercer castell i no ens podíem anar de plaça sense fer de 4 de 8, en el mateix lloc on fa 30 anys la Colla havia descarregat el primer. Com a detall el cap de colla va voler que el castell fos portat per qui havia portat el castell fa 30 anys, el vilafranquí i fundador de la colla Josep Sala. Aquest va voler que l’ajudessin dos històrics més de la colla, el Pere Rovira que era el cap de colla i que fa 30 anys pujava a segons, i el Josep Maria Esteban, ex cap de colla i agulla del castell. Tot això demostra la solidesa i categoria de la colla! El castell també va anar amunt al primer peu i, fet increïble, va ser el castell que més vaig patir, però a nivell de tronc es va defensar sense excessius problemes i de nou amb una alineació inèdita, tot i que sense debuts o almenys crec jo. Si que va haver-hi debut al pinya, el Jordi Soler de primer lateral.

Però això no acabava aquí, quedava estrenar el pilar de 6, amb una alineació completament diferent al carregat l’any passat. El pilar va pujar bé, a semblança de la feina feta a l’assaig, i es va carregar amb solvència però l’aixecada de l’enxaneta va remenar el pilar i aquest no va aguantar la motxilla de sortida. Un pilar sempre és un castell diferent, però vist a plaça i a l’assaig aquest pilar es pot descarregar sense problemes.

Pel que fa a les altres colles, els Castellers de Vilafranca van estrenar dos castells plenament al seu abast com són el 3 de 8 amb el pilar i el 5 de 8, descarregant també el 3 de 9 amb folre, i fallant per sorpresa en un valor segur com és el pilar de 7 amb folre, el qual va quedar en intent.

Pel que fa als Xicots de Vilafranca van fer la millor actuació de la temporada amb el 2 de 7, el 3 de 8 carregat i el 4 de 8. Crec que han d’acabar d’afinar el pis de quints per a poder fer els castells de vuit sense problemes.

 Tot seguit sopar, festa i música, i com ja és habitual Barcelona és qui participa més de la festa, i amb tot l’espectacle de retallar barbes com la de Lo Ramon, Montu o Oriol Costa.

La valoració de l’actuació és extremadament positiva en tots els sentits, i ho podem dimensionar a la resta d’aquesta primera part de la temporada, la millor de la història de la Colla, amb rècord de castells de vuit, amb la millor actuació, amb rècord de 4 de 8 i de 2 de 8 amb folre, … Però el millor de tot és que volem més, molt més, … I recordeu, encara queda pelar el gallina!