Sant Magí entre viatge i viatge (19/08/2012)

Durant el mes d’agost, en el qual la Colla dels Castellers de Barcelona fa vacances quasi en la seva totalitat, un acostuma a desplaçar-se a diferents poblacions de la geografia catalana, concretament del Camp de Tarragona, per a viure i presenciar actuacions castelleres, ja que el mono de castells enganxa, i fort.
Però aquest any aquestes visites han estat nul·les per diferents raons, i aquest any no he pogut anar ni a la Firagost a Valls, ni a la Bisbal del Penedès (quina grandiosa diada em vaig perdre), ni podré estar al Catllar ni per Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Però hi ha una diada, que per a mi és màgica i que no em volia perdre de cap manera, i aquesta no era una altra que la diada de Sant Magí a Tarragona, i així ha estat i he estat fidel a ella i la colla amb la qual col·laboro des de fa quatre anys, els Xiquets del Serrallo.
Tot de tornada d’Eskuadi, ja no vaig passar per casa i vaig anar directe cap a Vilafranca del Penedès, on m’esperava el grup vingut des de Barcelona, i on dormiríem i visitaríem l’endemà les Bodegues Torres. Tot seguit ja cap a Tarragona i dinar amb els amfitrions que teníem a Tarragona, i ja ens vam submergir en les Festes de Sant Magí.
L’endemà és el dia clau, el dia de Sant Magí, i després d’un esmorzar un pèl accidentat cap a la Plaça de les Cols, una de les més maques per a fer i veure castells però també tota una autèntica caldera.
Arribem tot just quan l’actuació comença amb el primer castell de la jornada, el 4 de 8 amb el pilar de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Després de desmuntar un peu el castell tira amunt i ho fa amb bones mides i el quatre es carrega sense gaires complicacions, les qual sorgeixen en alguns pisos a la descarregada però que aconsegueixen solventar sobradament, i un cop queda sol el pilar aquest es ben defensat i l’assoleixen descarregar, un més de la temporada, el sisè, i que evidencia el bon moment de la Colla amb aquest castell.
L’actuació continua amb el 5 de 8 dels Xiquets de Tarragona, el segon de la temporada. El castell es comporta de forma excel·lent en tot moment i el descarreguen sense gaires complicacions.
És el torn dels Xiquets del Serrallo i em situa en el meu lloc en la pinya del 4 de 7 amb el pilar, que serà el primer castell de la colla blava per Sant Magí. Si no recordo malament, després d’un peu desmuntat, el castell tira amunt i poca cosa més puc dir ja que no el vaig veure, però pel que vaig sentir i viure el quatre es va solventar prou bé tot i tenir una rengla girada i el pilar va ser marca de la casa. El segon de la temporada, i llàstima que no el puguin portar a plaça més sovint ja que és un castell plenament al seu abast.
Les rondes de castells les acaba la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau , i a la primera ronda ho fa amb el 5 de 7, el primer intent d’aquest any. El castell es descarrega no sense problemes, sobretot per part del tres, i amb dubtes de saber si l’aixecadora del dos s’havia col·locat correctament. Com no estem en el concurs, per a mi qui ho ha de decidir és la colla, i aquesta va considerar el castell descarregat.
La segona ronda comença fort, amb l’intent de 3 de 9 amb folre per part de la Jove de Tarragona . Tornen a desmuntar el primer peu i al segon el castell tira amunt nerviós, amb moviment al folre i al tronc que no para, a l’entrada dels dosos el castell no s’assenta i es tanca per sisens i tot just l’enxaneta té temps per a dibuixar l’aleta, per tot seguit trencar-se el castell començant per la part de dalt del mateix. El segon carregat de la temporada, per un de descarregat i per un intent, males estadístiques per al que fa aquest castell aquest any.
Els Xiquets de Tarragona també aposten per aquest castell i quan el lliguen correctament puja amb bones mides i es carrega amb prou facilitat, a la descarregada han de treballar a nivell de folre i terços, però el tronc demostra una gran solvència i descarreguen de nou aquest castell per Sant Magí, el primer de la temporada.
És el torn de nou dels Xiquets del Serrallo i el castell triat per la segona ronda és el 5 de 7. En aquesta ocasió tampoc el puc veure des de la meva posició i pel que sento el castell és lent de ritme i mogut però es carrega sense problemes i quan es comença a descarregar i sembla que s’han salvat les dificultats màximes, el castell s’acaba trencat quedant en carregat. De seguida veiem si tothom està i així sembla, la caiguda ha sigut prou neta. El primer 5 de 7 de l’any, i que ha de ser descarregat en una propera ocasió.
Els de Sant Pere i Sant Pau aposten fort i ho fan amb el 2 de 7, castell carregat aquest any ja i que no han descarregat mai. El castell puja prou bé però l’aixecador té problemes/dubtes per pujar i quan finalment aconsegueix col·locar-se, l’enxaneta també dubta i el tronc ja no aguanta i es trenca el castell a nivell de quarts quedant en intent.,
La tercera ronda comença fort ja que la Jove no afluixa i porta a plaça el 4 de 9 amb folre, castell que aquest any ja havien carregat en una ocasió. El castell puja molt millor que el tres i es carrega amb relativa facilitat, a la descarregada sorgeixen alguns problemes a terços però que sembla que poden solventar però no és així i el castell s’acaba trencat a nivell de quarts, concretament el que no veia jo des de la meva posició a plaça i que pel que sembla ja feia estona que patia. Una autèntica llàstima ja que estava molt a prop de descarregar-se el castell.
És el torn dels Xiquets i tenen l’oportunitat dels darrers anys per posar-se al davant de la Jove, i aposten fort amb el 4 de 9 amb folre, castell que crec que intentaven per primera vegada en aquesta actuació. Després de desmuntar un primer peu, el castell tira amunt un pèl obert pel meu gust a terços però no pinta malament però amb dosos pujant, l’enxaneta a nivell de folre decideix no pujar i el castell es desmunta.
Tot i la caiguda amb el 5 de 7, Serrallo no canvia de programa i el darrer castell és el 3 de 7 amb el pilar, el primer de l’any. El castell el visc com sempre, sense veure però sentint crits per tot arreu, finalment el tres es carrega bé, a la descarregada s’aconsegueix salvar i quan el pilar queda sols ja no hi ha cap problema més.
Els de Sant Pere i Sant Pau també aposten pel 3 de 7 amb el pilar, castell que han de defensar de valent a la descarregada però que un cop deixat el pilar semblava que descarregaven, però no va ser així ja que es trenca el pilar de forma sobtada.
A la ronda de repetició els Xiquets de Tarragona aparquen el 4 folrat i tanquen l’actuació amb el 2 de 8 amb folre. El castell l’aconsegueixen descarregar després de defensar la posició dels terços la qual no era la millor possible.
La ronda de pilars l’enceta la Jove amb el pilar un 6. Un pilar que passa per un moment de compromís a la motxilla d’entrada però que salven portant el pilar enrere i d’allà no passa i el descarreguen amb solvència. Les altres colles alcen cada una un pilar de 5, i els del Serrallo, tal i com em va afirmar el Jonathan a mitja actuació, el fan girar completament a cada costat.
Tot seguit cap a dinar, i posteriorment de tornada cap a Barcelona i cap a casa, la qual no visito des de fa una setmana sencera, per posteriorment viatjar de nou cap a Euskadi, on de nou escric una crònica pel meu bloc.
Aquest any la diada va ser llarga i sufocant però amb resultats castellers molt interessants.
La Jove no va poder completar l’actuació descarregant tots els castells però van complir amb el programa previst tot i caure de dos castells i això diu molt d’ells. Aquest any han aconseguit augmentar la gamma de castells des del principi de temporada, però tot i portar més castells de 9 que no pas l’any passat, sols han descarregat un i això no és gaire bona senyal per a veure castells superiors d’aquesta colla, com per exemple el 5 de 9 amb folre que van aconseguir carregar l’any passat. Ara és fàcil dir-ho per tal i com està anat la temporada, però la Jove no té la culpa d’haver estat convidada a Sant Fèlix, i crec que tant ells, com la Joves Xiquets de Valls com els Capgrossos de Mataró són colles que poden actuar per Sant Fèlix, el problema van ser les formes que van tenir els administradors de la festa major Vilafranquina amb la colla vallenca. Crec que alguns comentaris dels anomenats “periodistes castellers” i d’alguns castellers sobren. Ja m’agradaria veure quantes colles son capaces de fer l’actuació que va fer la Jove per Sant Magí.
Pel que fa als Xiquets de Tarragona tornen a estar en un gran estat de forma, tal i com ja van mostrar l’any passat, i sembla que hagin fet una passa endavant. Sembla totalment factible que aquest any puguin tornar a descarregar la tripleta màgica i haurem d’estar atents per a veure si tiren més amunt i cap a on. Tot apunta a que es pot veure castell de nou matalasser el primer cap de setmana de setembre a Torredembarra, en una actuació on sembla que la Joves de Valls prepara alguna sorpresa.
Pel que fa als Xiquets del Serrallo els hi va faltar completar l’actuació amb el 5 de 7, quan ja estava tant a prop de descarregar. Per a mi haurien d’estar més tranquils a plaça i no deixar-se emportar pels nervis, i que la gent aprengués a estar callada mentre es fa un castell. Els castells es fan per collons, però també amb tècnica i amb silenci. Quan volen, poden, i en dies com ahir és quan mobilitzen la seva gent, però haurien de ser capaços de fer-ho més sovint per a tenir una continuïtat major en els castells de set bàsics, com a mínim.
I pel que fa als Castellers de Sant Pere i Sant Pau van fallar amb el màxim objectiu del dia, el 2 de 7 que no van poder ni carregar, i que va incidir amb el 3 de 7 amb el pilar, que sols van poder carregar, i que no els va permetre fer ús de la ronda de repetició per a completar l’actuació amb tres castells.
En resum, un bon Sant Magí, en un ambient màgic com sempre, i amb la trobada amb molts amics, companys i coneguts. L’any que ve ens tornem a veure?