Sembla que no arribi mai, però un cop ja hi som a les Festes de la Mercè, aquestes passen sense quasi adonar-nos ja que la suma d’emocions, des de les positives a les negatives és tant extrema que fa que costi d’assimilar tot aquest grapat d’emocions.
Aquesta Mercè era molt especial per a mi ja que la meva situació personal ha canviat molt ens els darrers mesos, i a millor, és clar. Sense poder baixar a Tarragona per a poder gaudir de les Festes de Santa Tecla, el divendres va ser el darrer assaig per a veure amb quins castells arribàvem a la Mercè i després d’un assaig llarg i intens les cartes estaven posades a damunt de la taula: 5 de 8, 7 de 8, 2 de 8 amb folre, pilar de 6, 3 de 9 amb folre.
I amb la feina feta a l’assaig ens vam presentar al Palau de la Virreïna, situat al bell mig de la Rambla de Barcelona, amb un parada prèvia al Zurich de Plaça Catalunya, er tal d’encarar el cercavila que ens havia de portar fins a la Plaça de Sant Jaume, una plaça que desprèn una màgia molt especial. (més…)