Un somni fet realitat: Clot de 9! (10 i 11/11/2012)

Aquest cap de setmana els Castellers de Barcelona hem convertit en realitat, tot i que no ha estat del tot complert, un somni que perseguiem des de fa uns anys, convertir la Plaça Valentí Almirall del barri que acull el nostre local social en plaça de nou.  I ho hem fet amb el 3 de 9 amb folre carregat, i aquest ha arribat en el tercer intent de la temporada, ja ho diuen que a la tercera és la vençuda.

Però aquest ha estat el punt àlgid d’un cap de setmana plenament casteller i plenament satisfactori. Tot començava el divendres a la nit amb el primer assaig i on, entre d’altres proves col·locavem amb molta solvència i serenor sisens al castell de nou.El dissabte al matí la Colla actuava al barri veí, el de la Verneda, el qual també celebra la seva Festa Major per Sant Martí. Després d’un bon esmorzar i d’una llarga espera feiem un pilar de 4 a la Rambleta de Selva de Mar amb l’estrena de l’Eric com a enxaneta, la primera de moltes. Per tot seguit començar el cercavila que ens duria al lloc de l’actuació. En mig del recorregut parada per a fer un altre pilar de 4, en aquest cas amb l’estrena com a segon del Jaume Doc, i amb aquest les emocions comencen a alliberar-se. Arribem al Parc de Sant Martí i amb l’habitual companyia de la fumera del tradicional concurs de paelles alcem la nostra actuació, la qual serà trànquila però amb estrenes a tots nivells. En primer lloc fem un 3 de 6 on hi debuta la Lúcia d’aixecadora, tot seguit arriba el 4 de 6 on hi debuta el Jordi Soler de segon i l’Eric d’aixecador. El plat fort és per la tercera ronda on alcem un 4 de 6 amb el pilar, i on quasi tot el pilar del mig del castell hi debuta, començant pel baix que és la Mar, el segon que és el Dídac i l’aixecadora que és la Cris Doc. Per tancar l’actuació pilar de 4 de comiat amb l’estrena del Tarrats com a segon i del Biel com a enxaneta.

En tots el castells realitzats a la Verneda hi han debuts i on hi destaca la presència dels castellers recent estrenats amb la camisa.

Amb un somriure deixem la plaça per anar a dinar, i tot seguit cap al local de nou on hi ha el darrer assaig i on tornem a col·locar sisens amb certa facilitat.  Un cop acabat el cap de colla és clar, oblidem-nos del 3 de 9, primer hem de fer el 5 de 8 i després ningú ens ho podrà negar.

El diumenge comença ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora, ja que anem a matinades però ens enganxem tot just a la parada del Pere Rovira, i on no ens perdem la batalleta de cada any. Continuem el recorregut festiu pel barri i a la parada de la Iaia Anita se’m regala amb l’honor de fer de segon en un dels dos pilars de quatre simultanis que aixequem. Però el moment emotiu arribaria més tard quan el Jaume Doc i la Cris doc farien un pilar junts. Un cop acabades les matinades és el moment de passar l’estona el millor possible abans de que no arribi l’hora de començar el cercavila cap a la plaça.

El local es va omplint a poc a poc, i va fent goig. És l’hora de marxar a plaça i ho fem amb el convenciment de que el dia continuarà sent magnífic.

Entrem a plaça amb el pilar de 4 caminant, i tot seguit tanquem la pinya del 5 de 8, castell de sortida i que havia de ser el novè de la temporada, que és diu ben ràpid. El castell puja amunt al segon peu i ho fa amb convicció i la carregada és serena, a la descarregada es torna a complicar una mica però no a nivell del dos darrers, i es descarrega amb l’alegria de saber quin castell toca a la segona ronda.

I arriba el moment, després d’una espera més llarga per una caiguda de Cornellà, tanquem el peu i pugen els segons, però aquests baixen de seguida ja que sembla que l’ambulància hagi de marxar de plaça. Apareixen fantames a plaça però sortosament és una falsa alarmai tornem a muntar la soca i es tanca molt bé i pgen segons i ho veuen bé, sembla que el folre vagi per feina i de seguida estn els quarts col·locats i sentim el crit de quints amun i sonen gralles; això va de debó! Les sensacions són immilorables, el castell té corda, sentim dossos col·locats, aixecadora col·loca i de sobte un murmuri a plaça i tot seguit d’aplaudiments que indiquen que el castell està carregat, i aquest continua ferm i les gralles contineum sonant, sembla que el poguem descarregar però de sobte sentim la sotregada i el castell es trenca. L’alegria és gran però no és plena, primer ens volem assegurar de què ningú hagi pres mal i perquè sabem que l’actuació encara no s’ha acabat. El primer castell de nou per molta gent de la colla que no n’havia viscut cap dels que ha fet la colla al llarg de la seva història, feia cinc anys que no feiem cap castell de nou, i set des del darrer 3 de 9 amb folre. Per tant, la llista de debuts seria interminable, i pocs repeteixen al mateix pis i encara menys en la mateixa posició.

La caiguda no semblava dolenta però hi ha una rengla, la de la dreta, que rep com cap altra, i això fa que quedi bastant el l’aire quin serà el tercer castell de l’actuació. Espero que els lesionats es recuperin ben aviat, finalment sembla que els pitjors ronostics no s’han complert.

Tot i les baixes importants, finalment no es canvia el programa previst i el tercer castell és el 7 de 8. El castell es basteix al primer peu i es resol amb força seguretat i convicció, i al descarregar aquest si que es desferma l’alegria de la colla cantant com mai la cançó que ha entrat amb força aquest any a la colla.

Les baixes sí que afecten al pilar de sis, i fem un pilar de 5 de comiat, per tot seguit fer els tradicionals pilars de quatre simultanis, aquest any un total de dotze, un d’ells portat al balcó. I com no hi han debuts en molts dels pilars, i en alguns d’ells pel que fa als baixos on hi entren diferents dones de la colla, com la Núria Moratona, la Raquel o la Mar. Tot seguit celebrem  per tot l’alt l’actuació i fem la fotografia de grup, per tot seguit cadascú s’organitza el dinar com vol i/o pot, per tot seguit anar cap al lcoal a veure el vídeo de l’actuació.

Però abans del vídeo s’ha de complir amb un tràmit, el de realitzar un pilar de 4 davant del Casino l’Aliança del Poblenou amb motiu de la festa d’entrega dels Premis Sant Martí. Un cop fet,  xino xano cap al local a veure el vídeo i emocionar-nos de 9, i comprovar que havíem estat a prop de poder descarregar el castell.

Pel que fa les altres colles, els Castellers de Lleida han signat la clàssica de vuit sense excessius problemes, en un final de temporada que ha estat fenomenal per a ells. Haurem d’estar atents per veure si finalment l’any que ve fan el pas cap als castells de 9.
Els Casteller de Cornellà no han estat de sort ja que han fallat amb el primercastell, el 3 de 7 amb el pilar, que s’ha trencat de mala manera per dalt, i que els ha condicionat la diada. S’han recuperat amb el 3 de 7 i el 4 de 7, per finalment portar a plaça el 3 de 6 amb el pilar, però el despenjament del pom de dalt ha fet que el castell quedes en itnent. Una llàstima, després de la gran diada de la setmana passada.

I com a valoració de l’actuació és plenament positiva, tot i les ganes de poder descarregar el 3 de 9 amb folre, després de dos intents, carregar-lo ja és un primer èxit, però incomplert. I de nou hem demostrat el canvi de mentalitat de la colla i la convicció de que som una colla de la gamma alta de vuit totalment consolidada i que els castells de nou els tenim plenament a l’abast.

Ara sols queda una actuació, la Diada dels Minyons de Terrassa. A hores d’ara no sé sap quins castells podrem portar a plaça, si es podrà recuperar a algun dels lesionats, però vista la trajectòria de la colla aquest any estic convençut que anirem a donar-ho tot. Som Castellers de Barcelona!