Revalidant estructures: tri-clàssics al Vallès (07/04/2013)

Enceto aquesta crònica amb un títol que ha estat escrit a quatre mans, gràcies a la col·laboració de la persona que m’estimo més.

Després d’una setmana totalment lliure de castells i de descansar i carregar les piles, aquesta setmana hem tornat a la feina i amb dos bons assaigs, fins i tot el de dimars tot i jugar el Barça.

Amb la moral ben alta i passejada a Tarragona en el marc de la Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller, ens trobàvem el diumenge al matí a la Plaça de Catalunya davant del Zurich per a agafar els FGC camí a Terrassa. Una plaça que a aquelles hores estava ben atapeïda dels participants a la cursa del Corte Inglès, alguns d’ells membres de la colla i tot, i també es trobava present al meu fillol i els seus pares, tot i que el fillol i la mare es quedaven a barcelona. Baixem a l’andana i ens trobem a membres de la Jove de Barcelona que actuen a Sant Cugat del Vallès però no agafem el nostre tren, i tampoc l’agafa els Castellers de Sants, que també actuen a Sant Cugat.Amb la tranquil·litat de viatjar amb tren anem construint les pinyes del que ha de ser la tercera clàssica de la temporada, i que per no perdre el costum, presenta novetats i canvis. Ja som a Terrassa i ens encaminem cap a la Plaça Vella, punt de reunió, però no ens trobem als habituals Minyons de Terrassa sinó a l’altra colla de Terrassa, els Castellers de Terrassa, els quals ens han convidat a la diada del local. Enfilem el camí cap a plaça pel carrer dels Gavatxons, mític carrer de Terrassa ja que es troba el Frankfurt Vallès i ens adrecem al nostre lloc d’actuació, a l’altre costat de la plaça, tot just al contrari d’on estem acostumats a actuar-hi.

Potser en el seu moment havíem actuat en aquell costat de la plaça però el que és segur és que des de la remodelació de la plaça l’any 1998 sempre hem actuat al costat dret de la plaça mirant l’Ajuntament. Un lloc molt millor degut a que la pendent no és tant pronunciada i a diferents costats com ho és al nostre lloc habitual.

Encetem l’actuació amb dos pilars de quatre simultanis i tot seguit muntem la pinya del primer castell, el 3 de 8. Però ho fem a un ritme més lent de l’habitual ja que falta per arribar un dels terços del castell. Finalment arriba i tanquem el castell i puja amunt al primer peu, una mica remenat pel que sembla i es nota des de la pinya, però el tronc el para una mica abans de carregar, però a la descarregada es desmadra una mica i s’ha de treballar. Quart 3 de 8 descarregat de la temporada, amb debut de la Cris Doc (crec) i amb la novetat del Julià a quarts. I a baixos debut de l’Albert Mateo.

A la segona ronda és el torn del 2 de 7, amb un canvi a segons que canvia força les mides del castell i que a l’assaig no havíem acabat d‘encertar. A la primera a plaça tampoc encertem i finalment paro jo el castell a baixos acompanyat amb l’equip de luxe habitual. La pinya és extremadament compacta i es treballa amb massa pressió, per dalt el castell es gira però el tronc el resol perfectament. Però per pujar-lo damunt d’un folre el castell no s’ha de girar en cap moment.

Per acabar, un nou 4 de 8, i un castell de nou diferent. Desmuntem un primer peu (això ja és un clàssic) i al segon el castell tira amunt, però des de bon principi les sensacions no són del tot bones ja que hi ha massa rectificacions des d’un bon inici de castell. Tot i això, i amb un murmuri incessant a la pinya, el castell es descarrega.

A la ronda de pilars en vam descarregar dos de cinc simultanis, demostrant de nou el domini pilar i la varietat d’alineacions de què disposem.

Pel que fa a les altres colles, bona actuació de castells de set. Pel que fa als amiftrions, els Castellers de Terrassa van descarregar els primers 7 de 7 i 5 de 7 de l’any, per acabar amb un 4 de 7 amb el pilars. Castells ben treballats i totalment controlats i que apunta a que properament veure’m altres castells dels de la camisa blau turquesa a plaça.

Pel que fa a l’altra colla convidada, els  Moixiganguers d’Igualada van resoldre bé una actuació de tres castells de set amb el 3 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7, castells que no van tenir gaires complicacions per una colla que l’any passat va descarregar el 4 de 8.

Com bé diu el cap de colla, ja hem fet tres clàssiques de vuit i tirem endavant amb els castells però ara els hem de fer millor, per a poder plantejar-nos els reptes de castells superiors que ja estem assajant al local i amb bona nota. La mobilització de camises que estem portant a totes les actuacions és molt bona i la incorporació de nous castellers està sent molt profitosa. La colla està rendint a un nivell molt bo a tots els nivells, i tractant-se del mes d’abril i amb tot el que queda de temporada, és un senyal altament positiu.

No ens hem d’aturar amb això, continuar apretant i ja veurem si la clàssica la superem aviat o no, però el que estic segur és que es superarà, i de llarg.