Després del gaudir del bateig dels Encantats de Begues, en una actuació que havia de ser de tràmit però que es va convertit en una nova mostra del estat de forma de la Colla dels Castellers en aquesta temporada, a l’endemà ens tornàvem a trobar a plaça per una diada ja tradicional en el nostre calendari: l’actuació de Can Jorba.
L’actuació es va iniciar l’any 2004 (tot i que algunes cròniques que he llegit indicia per error que és una actuació més recent) en motiu del 40è aniversari del primer Concurs de Can Jorba celebrat al Portal de l’Àngel de Barcelona l’any 1964. Durant els primers anys l’actuació s’havia celebrat al mes de juliol en un dissabte a la tarda, però això impedia fer-la al Portal de l’Àngel per les rebaixes, amb el canvi de data al mes d’abril i a diumenge permet fer-la en el lloc on es feia el Concurs de Castells celebrat en tres edicions i que va suposar un punt d’inflexió en el món casteller d’aquella època.
Una actuació, en la qual, per no perdre el costum hem descarregat una nova clàssica de vuit, concretament la quarta de la temporada, i segurament amb la millor execució global dels castells, amb el que permet tenir una major confiança de cara als castells superiors que vindran properament en un temps més curt o més llunyà.
L’actuació començava força puntual amb els pilars d’inici, concretament dos de quatre. Tot seguit encaràvem un nou 3 de 8, el sisè de l’any. Crec que repetint l’alineació del dia abans a Begues aconseguiem descarregar de nou el castell amb unes mides forces bones i ben controlat en tot moment, tot i que no tant maco com el del dia abans. Si el dia abans hi havia debutat de crossa la Carme, aquesta repeteix, però s’afegeix en el debut de crossa el Cristian.
A la segona ronda continuem rodant l’estructura del dos amb un 2 de 7 descarregat, i de nou descarregat amb un cert control del tronc però amb algun petit problema quan es carrega el castell. El pom de dalt nou continua fent el seu rodatge del castell, i el tronc continua demostrant la gran solvència que té amb una experiència ja important tot i la joventut dels que ens formen part.
Per acabar, el castell ensenya de la colla, el 4 de 8, el qual permet canvis cada vegada que es porta a plaça i que en aquest cas hi destaca el debut de la Clàudia com a enxaneta del castell. No resulta un castell fàcil però si que es fa amb més tranquil·litat que alguns dels darrers carro gros.
Com a pilars de comiat alcem un vano de cinc, el qual feia actuacions que no feiem ja que darrerament havia agafat força el fet de fer dos pilars de cinc simultanis. Un vano de 5 que es descarrega de forma solvent amb un nou pilar de quatre femení.
Pel que fa a les altres colles els Minyons de Terrassa signen una actuació amb tres castells de la gamma alta de set. El dia abans havien tingut una caiguda de 2 de 7, i en aquest principi de temporada s’està veient a plaça rodatge de les moltes cares noves que s’està veient als troncs. El fet de fer aquests canvis de forma radical fa que els castells de vuit no estiguin encara llestos per una colla que en aquestes dates n’acostumava a fer. El no haver fet el relleu de castellers any rera any de forma més continuada fa que la seva situació actual sigui aquesta, però pel que segueixo a assaig s’està fent un gran treball que encara no s’ha vist a plaça. Els castells van ser totalment controlats amb el 3 de 7 amb el pilar, el 5 de 7, el 7 de 7, i vano de cinc.
L’altra colla, els Xics de Granollers, van signar el seu millor inici de temporada descarregant a la segona ronda el seu 2 de 7 més matiner, un castell tremolós a terços però ben controlat. Hi van afegir al seu repertori el 5 de 7, el 4 de 7 amb el pilar, i també un vano de cinc. Una colla que ha començat molt bé la temporada i que voldrà atacar el 4 de 8 en les properes dates.
Després de fer la quarta clàsica de la temporada, en unes estadístiques que cuasen impressió per l’alçada de temporada que estem, vist des de fora molts creuran que aquesta colla s’avorrirà de fer tantes clàssiques, però no és així, s’estan rodant aquests castells bàsics, que dintre de poc s’han de convertir en els grans castells de la temporada, i es demostra quan cada setmana a assaig som més gent i a plaça també. Aquest diumenge a Can Jorba feia molt goig veure la quantitat de camises vermelles que erem. Jo no m’avorreixo pas, però cada setmana tinc més ganes de fer alguna cosa més ja que estic plenament convençut que ho aconseguirem.
El fet casteller vist pel TETE 
Deixa un comentari