Aprenent el valor dels castells (19/05/2013)

Aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem actuat al barri de Gràcia de Barcelona amb motiu de l’Aniversari de la colla local, els Castellers de la Vila de Gràcia. Una actuació marcada en vermell després de les darreres de la colla, pel ritme de castells que portem en aquesta temporada, per les proves a assaig i pel fet d’actuar a Barcelona que sempre és un plus d’assistència tot i la incertesa del pont de la segona pasqüa d’aquest dilluns.

L’actuació, tot i no poder descarregar el 7 de 8, ha resultat ser la tercera consecutiva amb tres castells de 8 pisos. Però si una cosa hem d’aprendre d’aquesta actuació és respecte al valor que tenen els castells.

Tot i actuar a la Plaça de la Vila de Gràcia, la concentració era a la Plaça del Sol i aquí és on l’únic segur del dia era que començariem l’actuació amb el 5 de 8, ja que el fet de poder portar altres castells depenia de les camises que poguessim concentrar i d’algun casteller que havia d’acabar l’actuació a una hora concreta.

Enfilem el cercavila cap a la Plaça de la Vila i fem una parada al carrer dels Xiquets de Valls on alcem un pilar de 4, i tot seguit som els primers en entrar a plaça amb el pilar de 4 caminant i ens situem a la part dreta de la plaça mirant l’Ajuntament on hi és a la façana la placa que recorda el primer 2 de 8 amb folre carregat per la colla a l’actuació d’aniversari del 1995, o sigui, fa 18 anys.

Sortim de 5 de 8 després del castell de sortida de la colla local i pugem el castell al primer peu. Les sensacions són millors que als dos anteriors tot i el bellugeig del meu segon però amb tot el pes a dalt el castell es para i la descarregada és molt més tranquil·la que la del diumenge passat a Nou Barris, i amb una pinya extremadament compacta i forta.

Un cop resolt el 5 de 8, s’acaba de muntar la pinya del 7 de 8 i es decideix que el segon castell serà aquest. De nou el castell tira amunt al primer peu i tot i sentir masses veus pròpies dels nervis del primer de l’any el castell es carrega força bé, però la descarregada es complica ben aviat pels pisos inferiors de l’estructura del quatre i acaba cedint per aquí i amb ella tota la resta del castell. L’impacte és important i la pinya no l’aguanta de forma suficient i s’acaba ensorrant. Caiguda lletja i en alguns casos impactant però sortosament les baixes són poques, i no greus. Ànims als lesionats que els volem veure ben aviat a l’assaig.

Després de ser la colla que n’hem fet més no és gens agradable ser la primera colla que cau d’aquest castell però potser ara se li donarà més importància a aquest castell que darrerament se la desvaloritzat massa.

Amb els ànims tocats per la caiguda i sobretot pel fet d’haver-se obert la pinya, anàvem qüestionant el que havia passat sense pensar que encara quedava una tercera ronda i que aquestes coses el millor és pensar-les en fred i analitzar-les un cop es tingui tota la informació. Finalment es renunciava a portar el primer 2 de 8 amb folre de la temporada i s’acabava l’actuació amb un nou 4 de 8, el desè de la temporada. El castell també va pujar al primer peu (miracle!!) i es va bastir amb força tranquil·litat i amb molta solvència en tot moment.

Per acabar, a la ronda de pilars dos de cinc simultanis que mostren part de la feina que s’està fent a assaig amb els pilars superiors. Dos pilars magnífics i molt ben parats, tot i que amb tècniques i maneres de treballar diferents. Per acabar del tot un pilar de 4 amb l’estrena de l’Oriolo de segon, veí del barri, i del Cristian a baixos.

Pel que fa a les altres colles, la colla local ha celebrat l’aniversari a lo gran ja que han assolit la millor actuació de la seva història. Després de completar un bonic 3 de 8, també han descarregat el 7 de 8, controlat en tot moment i el seu segon de la història, per acabar completant el seu primer 2 de 8 amb folre descarregat. Castell que no havien aconseguit descarregar en els dos anys que l’havien intentat i que avui l’han completat amb molta maestria. I amb aquest nivell, junt amb el nivell dels Castellers de Sants i el de la nostra colla, es presenta una temporada a nivell de Barcelona amb un nivell molt alt i amb una Mercè que pot ser històrica, també per les colles més petites de Barcelona que també es troben en un molt bon moment.

Pel que fa a l’altra colla convidada, els Xiquets de Reus, finalment no han fet el pas endavant amb els primers castells de vuit de la temporada, però han resolt una actuació complerta de castells de la gamma alta de set amb el 2 de 7, el 5 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar.

De nou sortim d’una actuació amb una sensació agredolça. L’alegria de descarregar el segon 5 de 8 de la temporada i ben maco, amb l’amargor de sols poder carregar el 7 de 8. Però si una cosa ha demostrat la nostra colla l’any passat i aquest és que després de cada caiguda la Colla s’aixeca i ho fa de forma més forta. I tampoc ens podem oblidar que estem al mes de maig i que portem ja 23 castells de vuit, dos d’ells sols carregats. Ara queden dues setmanes més d’actuacions i després ja vindrà el descans previ a l’actuació d’aniversari. Tots sabem quin és el gran objectiu per l’aniversari i a cada assaig hi estem més a prop però encara hem de treballar més i millor per arribar-hi.

Sobre el 7 de 8 s’haurà d’analitzar pels responsables de la tècnica i extreure conclusions i aprendre dels errors. I recordar de nou que tots els castells poden caure, i que el 7 de 8 és un castell d’una màxima exigència a tots els nivells: pinya, tronc i canalla.  I que crec, opinió personal, que darrerament se l’ha volgut treure valor i importància com a castell. No sols es tracta de tenir tronc i ja està, s’ha de tenir quelcom més.