Cercle virtuòs: ens caiem i ens aixequem (2/06/2013)

Aquest diumenge els Castellers de Barcelona hem actuat a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, però en aquesta ocasió no érem la colla amfitriona per primera vegada a la història sinó que érem els convidats d’una de les colles que hem apadrinat al llarg de la nostra història, els Castellers de Sants, que avui celebraven l’actuació dels 20 anys de la Colla.

Aquest component feia que els mitjans castellers es freguessin les mans per la possible rivalitat que es podia produir a plaça i un cert morbo, però tant els padrins i avui convidats, com els fillols i avui amfitrions ens hem comportat com el que som, dues colles que fem grans castells i que hem tingut una actitud a plaça impecable i envejable.

Una actuació a l’anomenada zona tradicional que el fet de què a les 12h hi hagués concert de carrilló amb motiu de Corpus, ha fet que s’iniciés amb horari de la zona tradicional, o sigui a les 13h.

Diria que també ha estat la primera vegada que hem actuat en aquesta plaça i que no ens hem concentrat en alguna altra plaça per entrar-hi en cercavila i amb pilar caminant i això ha fet que tothom estigues a plaça quan tocava fer l’actuació. I com no, la primera vegada que no hem actuat al centre de la plaça i que ho hem fet en un dels costat, concretament a l’esquerra mirant l’ajuntament.

Hem començat l’actuació amb un clàssic ja d’aquest any, com ja va ser l’any passat, el 5 de 8. Després de desmuntar un primer peu el castell ha tirat amunt. Des de la pinya se l’ha vist un pèl nerviós però ben controlat i tot i haver de treballar la descarregada l’hem completat per tercera vegada aquest any. Personalment he sortit tocat d’aquest castell ja que des d’un bon inici no he acabat de tenir bé el peu esquerra del segon i m’ha provocat un dolor constant tot i no molt fort a l’espatlla esquerra que m’ha  provocat un cert pessigolleig als dits de la ma.

Això ha fet que anés a la recerca del Jordi Moratona per a que em pogués posar a punt de cara a la segona ronda ja que venia un plat fort, el 7 de 8. M’ha costat però per fi l’he trobat i el resultat de les seves mans damunt de la meva maltreta espatlla han donat el fruït desitjat. I així hem muntat el sempre difícil peu del 7 de 8 i l’hem desmuntat, però al segon peu el castell ha tirat amunt i anava força bé però a l’entrada dels quints s’ha manat desmuntar amb bastant perplexitat per part de la pinya i mentre es desmuntava anava arribant la notícia de que a un quart se li baixaven els pantalons i per aquest motiu s’ha hagut de desmuntar. Després del segon castell dels Castellers de Terrassa i amb canvi al pis de terços ja que ja havia arribat l’hora límit del Pauet,  de nou hem muntat el preu i de nou l’hem desmuntat, per tot seguit muntar el que ha estat el definitiu i que crec que ha estat el que ha quedat millor lligat. Això ha fet que el castell pugés molt bé de mides i que es pogués treballar, s’ha carregat amb solvència i la descarregada ha estat llarga però ben parada tot i els nervis que anaven sortint. En aquest castell s’ha produït un detall important ja que per primera vegada els set baixos eren de veritat, que vull dir amb això; doncs que en els altres sempre havíem hagut de tirar d’algun segon o terç que no pujava al castell però que avui els set que l’han parat a baixos assagen en aquesta posició tot i que un d’ells s’havia estrenat tot just la setmana passada, l’Eric Llambric. Segurament hi ha hagut forces debuts al pom de dalt, però ara no el sé concretar, i també ha debutat l’Aïda al pis de quarts en el seu primer castell de vuit en aquest pis.

A la tercera ronda ha estat el torn del 3 de 8, aquest si que ha pujat al primer peu i com els darrers ha estat de postal, sense res a destacar, i sent ja l’onzè de la temporada.

Però faltava la ronda de pilars i aquí ens reservàvem el darrer pebrot del dia, el pilar de 6. El pilar ha pujat mogudet i després de carregar no ha tingut opció de parar la motxilla de sortida i s’ha trencat. Una absoluta llàstima ja que no es fa justícia a la feina que es fa a assaig amb aquest pilar. S’ha d’analitzar pels qui els hi toca el que ha passat i com solventar-ho, si és que s’ha de solventar alguna cosa. Des d’aquí sols puc donar ànims als pilaners i demostrar-lis l’absoluta confiança cap a ells, i crec que l’acabarem descarregant.

Pel que fa a les altres colles, les dues han fet la millor actuació de la temporada. Pel que fa als Castellers de Sants han segellat una actuació impecable amb tres castells de la gamma alta de vuit, amb el seu primer 5 de 8 de l’any, i amb els segons 2 de 8 amb folre i 7 de 8, demostrant que aquest any també s’han posat les piles molt aviat i que el nivell casteller a la ciutat de Barcelona és molt alt ara mateix.

Sense l’altra colla padrina, els Castellers de Cornellà per coincidència amb l’actuació de la seva Festa Major, la tercera colla ha estat la dels Castellers de Terrasa. Han començat amb un impecable 5 de 7, per tot seguit descarregar un 2 de 7 molt serè i per acabar amb el primer 4 de 8 l’any, també descarregat tot i que més mogut i treballat sobretot a la descarregada ja que se’ls hi ha obert a l’alçada dels quarts. Una altra colla que promet i que pot oferir una gran actuació per la Festa Major de Terrassa de principis del mes de juliol.

Amb aquesta actuació hem tancat una sèrie de cinc actuacions consecutives que ens han exigit molt com a colla, amb grans castells i també amb alguna ensopegada. Però després de cada una d’elles ens hem aixecat i hem demostrat que havien estat accidents, i així hem fet una gran feina per a tenir un cap de setmana sense actuacions la setmana que ve de cara a arribar a l’actuació del 44è Aniversari dels Castellers de Barcelona d’aquí a dues setmanes amb el millor estat de forma possible i amb nous reptes a punt.

El resultat és contundent: 4 5 de 8 (1 carregat), 2 7 de 8 (1 carregat), 5 3 de 8, 5 4 de 8, 1 4 de 7 amb el pilar. Ara sols queda que tots ens apropem al local per a posar a punt els propers reptes i els que puguem portar-los a la Plaça de Sant Jaume dintre de quinze dies. T’ho perdràs?