Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2013

Aquesta crònica està feta des de dijous però no l’he pogut publicar abans-

Faig la crònica de la Diada de Colles Locals de la Mercè 2013 en el vol de tornada cap a Barcelona després de 10 dies a Anglaterra.

Com ja deveu saber, per motius de feina aquest any no he pogut estar a les actuacions de la Mercè. I em sabia greu per les actuacions en si i pel nivell que té aquest any la colla, però si una cosa em feia més llàstima no ser-hi aquest era el dia de la Mercè, el 24 de setembre. Un dia que comença ben d’hora, ben d’hora, amb les matinades i que mai es sap quan acabarà.

El dimarts em vaig despertar com si anés cap a la Plaça de la Mercè on tenia lloc l’inici del recorregut de les matinades, però no podia ser, on m’havia de dirigir era a la planta on havia de treballar.

A l’hora de l’esmorzar no vaig poder assaborir una de les meravelles de la cuina del Bidasoa i em vaig haver de conformar amb un cafè “expresso” i unes galetes. (més…)

Read Full Post »

Finalment l’actuació de la Mercè de colles convidades no la vaig voler viure per internet ja que crec que ho hagués passat molt bé i vaig preferir aprofitar el dia de festa i fer turisme per la zona. Amb els companys ens vam desplaçar fins a Whitby, un poble de costa ben pintoresc i que em va agradar molt. Tot just arribar vam anar a fer el tradicional “full english breakfast” i amb això vaig poder calmar una mica els nervis a la panxa que tenia des de que m’havia llevat.

Tot visitant el poble vaig rebre trucades de la meva estimada informant.-me de l’evolució de l’actuació i vaig poder parlar també amb la Núria Moratona i amb l’Afra Suárez; em va fer molta il·lusió parlar amb tots.

Un cop passat el dia d’ahir, avui he tingut l’ocasió de veure l’actuació a la web de BTV i amb les imatges, més els comentaris que he llegit, més diferents aportacions intentaré fer la meva primera crònica d’una actuació que no he viscut. Jo no en tinc experiència, però molts cronistes castellers oficials si que en tenen, per tant, em llenço a la piscina ja que crec que està plena d’aigua, com a mínim per a no fer-me mal.

Entrem a plaça amb el pilar de 4 caminant després d’un cercavila entretingut però que sembla que no acaba mai. L’entrada és feixuga ja que la plaça està plena a vessar.

Un cop ja estem tots a lloc és l’hora de muntar el primer castell i l’escollit és el 5 de 8. El castell puja al primer peu i ho fa molt bé, i tot ser dinàmic el castell presenta bona cara en tot moment i es descarrega sense complicacions. Vuitena catedral de l’any i vintena descarregada per la colla.

A la segona ronda és el torn del 3 de 9 amb folre. Després de descarregar-ne dos però quedar en carregat el darrer és l’hora de tornar-lo a descarregar. Muntem el peu al primer peu i el castell té bona pinta i es carrega amb certa solvència però aquí comencen els problemes ja que el pis de quints s’obre en excés i quan sembla que s’aguanta el castell, a la sortida de dosos el castell es trenca sense remei.

És hora de fer recompte i la caiguda no ha estat dolenta. Per això, a la tercera ronda es segueix el programa previst i s’ataca el 4 de 8 amb el pilar, i en aquesta ocasió el castell puja al segon peu. El quatre es comporta bé i es descarrega sense complicacions extremes, i un cop el pilar queda sol aconsegueix salvar la motxilla de sortida de l’enxaneta i amb ella tres quartes part del pilar, i així es descarrega el segon 4 de 8 amb el pilar de la temporada.

A la ronda de pilars és l’hora del pilar de 6, es carrega força bé però a la descarregada s’ha de treballar molt pel segon i terç i quan l’enxaneta ja està fora i comença a baixar l’aixecador el pilar es trenca cap enrere.

Però no han acabat els pilars, primer fem un pilar de cinc al balcó i tot seguit onze pilars de quatre simultanis, tal i com ja vam fer l’actuació del 44è Aniversari, amb la Mar parant un pilar tot femení.

Pel que fa les altres colles, per ordre d’actuació, els Castellers de Vilafranca demostren un cop més el gran estat de forma que tenen aquest any, amb grandíssims castells i sense caigudes. Descarreguen un perfecte 4 de 9 amb folre, per tot seguit descarregar un 3 de 9 amb folre i pilar que a moments sembla que no es vagi ni a carregar el tres. A la tercera ronda planten el primer 9 de 8 que es veu a Barcelona i tal i com el fan ells, amb un enxaneta. A la ronda de pilars aixequen un pilar de 7 amb folre que el descarreguen xiulant.

La intenció era fer el pilar de 8 amb folre i manilles però pel que es veu la colla no va voler moure’s per deixar lloc al pilar verd i això ha fet que el twitter bulli ple de comentaris. Com no era a plaça no sé exactament que és el que va passar però si ha estat el mateix dels darrers anys en que els verds han fet el pilar de 8 ja sé el que és. Alguns diuen que no som uns bons amfitrions però potser alguns no són uns bons convidats ja que les formes són molt importants. Altres anys el que ha passat és que els verds s’han mogut sense preguntar a ningú, quan el més normal és demanar a la colla local si es pot moure, i això no són formes de fer. Sembla que estiguem en una època del món casteller que tot valgui per a fer grans castells, i jo sóc dels de l’opinió que no tot val

L’altra colla, els Minyons de Terrassa, ofereixen un nivell inferior al que ens tenen acostumats per la Mercè però que s’entén perfectament després de les caigudes de les darreres actuacions. Se la plantegen com una actuació per agafar confiança i descarreguen el 5 de 8, el 3 de 9 amb folre, el 2 de 8 amb folre i el pilar de 6. Tard o d’hora els Minyons tornaran, d’això estic convençut.

L’actuació es pot considerar molt bona en general i tenint en compte que es descarrega tot un 4 de 8 amb el pilar després d’una caiguda de 3 de 9 amb folre. Llàstima de les dues caigudes, però això demostra que hem de seguir treballant i tenir confiança amb la feina feta. Si vam ser capaços de descarregar el 3 de 9 amb folre fins a dues vegades abans de vacances, perquè no hauríem de ser capaços de fer-ho ara? Demà tenim una nova oportunitat, el segon plat de la Mercè, el dia de la patrona de la nostra ciutat, no hem de perdre l’ocasió que ens brinda la història.

Read Full Post »

La Mercè d’aquest any pels Castellers de Barcelona pot ser d’aquelles que es quedin en el record de tots ja que hi ha la convicció que pot ser històrica per molts motius.

Malauradament jo en aquesta ocasió no seré a plaça i això significa que de tots els anys que estat com a casteller en actiu (des del 1985 fins al 1990, i des del 1994 fins a l’actualitat) serà la primera Mercè que em perdo.

Ja fa dies que sabia que passaria això però no ha estat fins divendres a la nit que vaig viure la real dimensió del que em passava, ja que a Barcelona s’estava fent el darrer assaig i no sols no hi podia participar sinó que tampoc m’arribaven notícies de les proves que es feien.

Dissabte al llevar-me ja vaig conèixer les proves que s’havien fet i les sensacions que s’havien transmès, vaig anar a treballar amb jornada intensiva i ja a l’hotel vaig anar coneixent la prèvia de l’actuació d’avui. I em va començar a recórrer per tot el cos un pesillogeig, i si abans de venir aquí a on estic tenia la intenció de viure l’actuació en directe per internet cada moment que passa estic convençut que ho passaré malament i que no sé si és millor aprofitar el dia per a fer una mica de turisme i seguir l’actuació però sense el segon a segon.

No ho sé, no ho tinc decidit i no sé que faré.

El que si sé és que vagin com vagin les actuacions de la Mercè estem en el camí correcte, a l’assaig les proves van vent en popa i sols aquell puntet de sort per a que tot surti bé. Però la temporada no s’acaba a la Mercè, dura quasi dos mesos més i tenim actuacions on ho hem de donar tot i no seré pas jo el que afluixarà

Read Full Post »

L’actuació de la Festa Major del Poblenou ja és un clàssic de la temporada dels Castellers de Barcelona. Però si fins fa poc era normalment la darrera actuació abans de la Mercè i amb una exigència a nivell de castells força minsa, a nivell de calendari no ha canviat però sortosament ha canviat pel que fa als castells que es porten a plaça i és una excel·lent manera de veure en quin estat de forma la Colla es presenta de cara a les dues actuacions més importants de l’any, les actuacions de les Festes de la Mercè.

En aquesta ocasió, tot i que el programa de castells no estava del tot clar ja que el darrer assaig (dur i exigent) havia estat més encarat als grans castells de cara a la Mercè, si que sabíem del cert que l’objectiu seria fer una gran actuació i així va ser.

Per a mi aquesta actuació sempre és molt especial ja que és al barri veí del que jo he nascut i crescut, i on he viscut moments significatius de la meva vida, com és l’escola i els amics fets en els anys que vaig estar-hi. Casualment en aquesta ocasió em vaig trobar un d’aquests companys, i d’aquells que no havia tornat a veure des del llunyà curs de 8è d’EGB, l’Albano.

Però aquest any tenia un punt que la feia encara més especial, ja que era la meva darrera actuació fins el viatge a Anvers, a Bèlgica, del darrer cap de setmana. Com alguns sabeu, per motius de feina he hagut de marxar a Anglaterra i això fa que em perdi per primera vegada durant els meus anys de casteller actiu (del 1985 al 1990, i del 1994 fins l’actualitat) la Mercè.

Amb una barreja de sentiments arribava a plaça representant a mi i a la meva estimada que no podia ser a aquesta actuació, amb ganes de contribuir a fer la millor actuació a la Festa Major del Poblenou.

Poc a poc el Parc del Centre del Poblenou s’omple de castellers i d’un públic que podrà presenciar l’actuació com si estigués a un teatre, asseguts en cadires de fusta facilitades per l’organització.

Ja és l’hora de començar i ho fem amb el 5 de 8. L’any passat en aquesta plaça vam descarregar tot just el segon de l’any i alguns ho van veure com una gosadia massa gran a una setmana de la Mercè. Vist el resultat de l’any passat i el que portem aquest, la Colla ha madurat molt en aquest sentit i ja li sembla del tot normal afrontar un repte com aquest. El castell el tirem amunt al segon peu i es carrega amb comoditat, a la descarregada s’ha de treballar ja que el tres ha quedat una mica estirat en algunes rengles però no arriba al nivell de complicacions del descarregat la setmana anterior a Sabadell. Tot just el sisè de l’any descarregat.

A la segona ronda encarem el 4 de 8 amb el pilar, el qual no vam poder portar el diumenge passat a Sabadell i amb el qual volem demostrar la feina feta a assaig i que el descarregat per Màrtirs no va ser cap casualitat. Desmuntem un primer preu per problemes amb una crossa i de nou al segon peu el castell tira amunt. El quatre es treballa amb convicció tot i que no surt del tot perfecte i hi han alguns nervis pels pisos superiors però l’aconseguim desmuntar pel complert i deixar sols el pilar, però malauradament aquest no aguanta la motxilla de sortida de l’enxaneta. Quan s’obre la pinya intento recuperar poc a poc l’aire que havia deixat de tenir degut a la pressió de la meva cara contra l’esquena del primeres del pilar.

Amb la desil·lusió de sols carregar aquest castell,i amb la preocupació per l’estat físic d’una castellera (per sort, no va ser res greu), afrontem la tercera ronda i ho fem amb el 3 de 8, després descartar el 7 de 8 per falta de gent. De nou el castell tira amunt al segon peu, i ho fa tot i no tenir les mides bones, però això es el que fa tenir absoluta confiança amb aquest castell. El fet de no tenir-lo bé de mides fa que sigui un castell lletjot però que no perilla en cap moment.

Arriba l’hora dels pilars i amb ella la pluja, bé, havia començat a ploure tot just amb el tercer castell dels de Gràcia. La incògnita planeja per la plaça: hi haurà pilar de sis? I quan tot semblava indicar que no n’hi hauria s’anuncia. El pilar el tirem amunt al primer peu i ho fem amb el ritme característic d’aquest, tremola una mica quan l’enxaneta arriba a l’aixecador però aquí es para un moment per a carregar-lo amb molta serenor, i ara sols cal mantenir la calma per a poder completar el segon pilar de sis de la temporada, i així és, el descarreguem i amb ell arriben els aplaudiments i les felicitacions.

La pluja, que poc a poc redueix la seva intensitat, fa que el tradicional pica-pica quedi reduït a patates xips i poca cosa més, però com també queda reduït el nombre de castellers fa que els que quedem ens posem les botes, sempre i quan tinguem la sort de poder aconseguir una cervesa a una barra que té un ritme certament lent.

Pel que fa a les altres colles, l’actuació és d’un gran nivell. En primer lloc els Castellers de la Vila de Gràcia ens obsequien amb una tripleta de vuit, i ho fa amb uns castells molt macos i parats, sobretot el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre. En canvi el 4 de 8 no el lliguen bé i el treballen més del que és normal. Per a ells aquesta actuació és una gran injecció de moral de cara a la Mercè de colles locals, en la qual encara tenen molt a dir.

I pel que fa als Xics de Granollers demostren de nou que estan en un molt bon estat de forma, el millors dels darrers anys, descarregant la clàssica de vuit (4 de 8, 3 de 8, 2 de7) i amb un castells molt ben executats. Aquesta és la segona clàssica de vuit en 5 dies i després de nou anys de no fer-la. L’objectiu de folrar el dos està al seu abast.

Com a resum, l’actuació és pot considerar una molt bona pedra de toc de cara a la Mercè. Ara sols queda apretar en els assaigs d’aquesta setmana per a veure si som capaços de tornar a descarregar el 3 de 9 amb folre i d’anar mes enllà. Jo no hi podré ser, però seria una llàstima que els que si que hi podeu ser no aprofitéssiu l’oportunitat que tenim davant nostre, l’oportunitat de fer la millor Mercè de la història, tot recordant que tenim la gran sort de comptar amb dues actuacions igual d’importants. Sols queda recordar una cosa: la recta final de la Mercè comença aquest dimarts a assaig i acaba el dimarts que ve a la diada de colles locals.

A la lluiteeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!

Read Full Post »

Aquest passat diumenge 8 de setembre els Castellers de Barcelona hem tornat a actuar a l’actuació castellera amb motiu de la Festa Major de Sabadell. Si al 1994, la darrera presència de la Colla, es descarregava el 4 de 8 com a millor castell, han canviat molt les coses en quasi 20 anys, tant a la colla com al món casteller en general.

L’actuació de Sabadell era la segona ja d’aquest segon tram de temporada i després d’un primer tram de temporada històric, a quinze dies de la Mercè, tornàvem a ser ambiciosos i encaràvem l’actuació amb ganes de repetir la històrica actuació de Màrtirs 2013, ja que així es desprenia del gran assaig efectuat el divendres.

(més…)

Read Full Post »

Després d’un mes de descans merescut i guanyat després de la millor primera part de la temporada de la història dels Castellers de Barcelona, aquest diumenge tornàvem a les places castelleres a una de les tradicionals en el nostre calendari de les darreres temporades, la de la Porxada de Granollers amb motiu de la Festa Major dels Blancs i Blaus.

La tornada després de vacances sempre és una incògnita de cara als castells que es poden arribar a fer, ja que sols s’han fet dos assaigs generals i perquè encara hi han castellers que estan de vacances

Però vist el resultat de l’assaig del divendres era optimista de cara a l’actuació i sols la falta de camises faria que no poguéssim fer tres castells de vuit. (més…)

Read Full Post »