Aquest diumenge 16 de març els Castellers de Barcelona hem realitzat la segona actuació de la temporada. Després d’una diada de Santa Eulàlia amb el 4 de 8 més matiner de la història de la Colla però amb una actuació amb sols dos castells per problemes amb la canalla, afrontàvem aquesta segona actuació amb un mes de rodatge a l’assaig. Feia dies que es parlava de fer la clàssica de vuit però canvis al tronc dels castells i la renovació de la canalla feia que fos un objectiu difícil d’assolir i que finalment avui no estava plantejat per portar a plaça.
La segona actuació de la temporada era al barri on tenim al nostre local social, el del Clot, i tal i com vam fer l’any passat era la Diada d’Inici de la Temporada ja que a partir d’ara el ritme d’actuacions serà més intens.
Una actuació ben a prop de la casa on hi he viscut fins fa set mesos i un barri, el del Clot, del qual sempre em sentiré ben a prop. Però a part d’això l’actuació adquiria un valor especial ja que tot just el dia abans celebràvem amb la meva parella els dos anys plegats.
Després de passar un dissabte de celebració en terres de la Catalunya castellera tradicional empreníem el viatge cap a Barcelona amb els dubtes de quin camí emprendre per a poder sortejar la Marató que es celebrava aquest diumenge a Barcelona. Finalment arribàvem a plaça entrant pel Parc del Clot escoltant el so de les gralles i timbals que anunciaven l’entrada a plaça de la Colla.
Es decideix no fer ni pilar caminant d’entrada ni pilars d’inici i ataquem ja a la primera ronda el 4 de 8. Per problemes d’alçada sorgits a l’assaig del divendres finalment el paro a baixos i ho faig amb l’equip habitual de crosses. El muntem al primer peu i el castell es treballa amb una raonable comoditat tot i que no complerta ja que es nota que encara no estem del tot rodats o almenys jo no em trobo en el estat de forma necessari. Dos anys de parella i dos anys fent castells junts, fet que pot dir ben poca gent i del que em sento afortunat i feliç tot i que no sempre ho demostro com caldria.
A la segona afrontem el primer 5 de 7 de la temporada. Amb un pom de dalt totalment renovat i amb debuts al tronc com el Pol a segons el castell es descarrega de forma absolutament plàcida tot i que lent de temps. Amb perfeccionament de la canalla i pel vist el divendres a assaig amb la gran prova que es va fer, aquest any també pot ser un any ple de “catedrals”.
Per acabar les rondes de castells portem a plaça el 2 de 7. Després de descarregar-ne uns quants 2 de 6 nets i amb un 2 de 7 fins a aixecador la confiança era alta però en cap dels dos intents que hem portat avui a plaça el castell ha presentat bona mida estirant-se a nivell de quarts i per això han quedat en intents desmuntats per decisió del cap de colla. Per no sortir amb sols dos castells de plaça i estant a casa hem tancat l’actuació amb el 3 de 7, també el primer de l’any ja que a Santa Eulàlia va quedar en intent desmuntat, i que no ha comportat cap mena de problema. Tot i estar a casa no sóc gaire partidari d’aquestes decisions però qui decideix és el cap de colla i endavant amb això.
Tot i que hi havien rumors de pilar de 6 a la ronda de pilars finalment hem tancat l’actuació amb un vano de cinc. Un vano ben especial per diferent ja que el Jofre ha debutat com a segon al pilar de 5 central i en un dels pilars de 4 hi ha debutat la Laura com enxaneta, i ho ha fet en el pilar que he parat a segons. Un pilar molt especial per a mi ja que era una manera màgica de celebrar els dos anys amb la Mar ja que ella l’ha parat a baixos. I també ha estat especial que entre els espectadors estigués la meva família i també un dels meus fillols, el petit Marçal.
Pel que fa a les altres colles els Castellers d’Esparreguera han demostrat un bon nivell amb els castells bàsics de set, el tres i el quatre, però han hagut de desmuntar el 4 de 7 amb el pilar que aquest any ja han descarregat en una ocasió, però que patia massa pel pis de quarts. Han acabat l’actuació amb un 2 de 6 ben plantat i un pilar de 5 aixecat per sota ben defensat.
I els Marrecs de Salt, amb la primera actuació de l’any, han rodat els primers castells de set, el tres i el quatre, i han completat l’actuació amb un 5 de 6 que aviat serà de set i amb dos pilars de quatre.
Com he titulat aquest article, fins ara el ritme de la temporada és apretar però anant a poc a poc i amb bona lletra. Crec que hem de tenir confiança amb la feina que s’està fent, que tot i el canvi de cap de colla, és molt semblant a tots nivells. Una feina que s’ha demostrat vàlida en aquests dos darrers anys i que ens ha de portar a fer els grans castells. Tinc la sensació que alguns castellers volen anar més ràpid, ja obligant-nos a fer la clàssica de vuit o fins i tot castells superiors, però hem de ser conscients que hi han canvis a nivell de tronc i que a nivell de canalla s’ha fet una renovació quasi total que condiciona totalment els castells i els hi hem de donar temps. Amb la confiança amb la feina feta i amb la gent a l’assaig, podem fer un assaig tant magnífic pel nivell de temporada que portem com el del passat divendres. Però si en fem algun que no surt del tot bé tampoc cal estripar-ho tot.
El que si que ens hem de plantejar és si l’assaig de dimarts es pot millorar d’alguna manera.
Aquests dos anys de parella i de colla m’han ensenyat moltes coses i una d’elles és que tot ha d’anar al seu ritme i al seu temps, amb humilitat, respecte i treball. Amb tots aquests ingredients segur que aquesta temporada tornarà a ser màgica. Hu-ha!!
Hu-ha.! !!
M'agradaM'agrada