El diumenge 27 d’abril els Castellers de Barcelona vam actuar a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. Aquesta és una de les poblacions quasi fixes en el nostre calendari any rere any i fins i tot va haver-hi un any que hi vam actuar fins a tres ocasions: per Sant Jordi, per Festa Major i per la Diada dels Bordegassos de Vilanova.
En aquesta ocasió el motiu de l’actuació era la Diada de Sant Jordi, data en que es celebra l’aniversari de la colla local, els Bordegassos de Vilanova, una de les t
antes colles que hem apadrinat al llarg de la nostra llarga trajectòria.
Com és habitual en els darrers anys la Colla en massa es mou amb transport públic des de l’estació de Renfe d’Estació de França i nosaltres ens hi afegim a Barcelona-Sants tot baixant des de la Garriga.
Arribem a una hora adequada a plaça i després de fer els darrers preparatius de la diada, o sigui, la primera cervesa del dia i un petit mos, ens dirigim a la plaça on l’actuació és a punt de començar.
O així hauria de ser per l’hora que és però com ja és habitual en aquesta plaça la diada comença amb un pèl de retard. Tot i això el ritme de l’actuació és bo i tot i ser els tercers en actuar de quatre colles plantem el primer castell relativament aviat. Es tracta del 3 de 8, castell que es desmunta en un primer peu però al segon tira amunt i ho fa perfecte i el castell es basteix completament amb molta tranquil·litat.
Entre ronda i ronda fem una cervesa barateta al Lizarran de prop de la plaça i tot seguit alcem el segon castell de la jornada, el 2 de 7. Tot just a
quest és el segon de l’any i el primer que hi sóc a plaça ja que a la darrera actuació a Vic no vaig poder-hi ser present. El paro a baixos, un fet no gaire habitual en aquest castell, juntament amb el Fuentes que hi debuta. Tot i haver fet la prova a assaig desmuntem un primer peu per problema d’alçades, girem els baixos i el tirem amunt. El castell es controla força bé tot i la canalla que encara està rodant.
El entre ronda i ronda canvia i ens apropem al celler del costat de la plaça i ens sorprenen amb un vermuth de la casa ben bo. Tot seguit plantem el 4 de 8 per a completar la segona clàssica de l’any. Un quatre molt lleuger amb els germans Borrell a segons i el Carlos “Muyayo” a terços, tot just el segon ja que tant l’Aaron com el Muyayo havien debutat a Vic. El quatre va ser un pel remenat però d’aquí no va passar i es va descarregar sense més complicacions.
De nou un vermutet i acabem l’actuació amb un vano de 5, el qual queda en carregat un dels dos pilars de 4 ja que es trenca de forma sobtada. Un petit accident que no taca una actuació molt ben executada.
Pel que fa a les altres colles, la colla local descarrega uns castells de set ben executats, potser el que menys el segon d’ells el 7 de 7 que tot just era el segon que descarregaven en la seva història. Van fer a la primera ronda un estable 5 de 7 i van acabar amb un molt ben treballat 4 de 7 amb el pilar, i amb un vano de 5.
Pel que fa a l’altra colla habitual en aquesta diada la Colla Joves Xiquets de Valls, bona actuació i tot just a la segona actuació a la temporada. Estrenant els tres castells van completar la clàssica de vuit. A destacar el 2 de 7, castell poc habitual en els darrers anys, i absent tot l’any passat, i amb un tronc totalment renovat i que va donar molt bones sensacions. Els castells de 8, tant el 3 com el 4, els van descarregar sense gaires complicacions. Per acabar també amb un vano de 5.
I per últim, els Nens de Vendrell. Colla que ha començat més fort que altres anys i que va començar l’actuació amb el seu millor castell, un 2 de 7 q
ue dominen completament. Acompanyat tot seguit d’un estàtic 5 de 7 i d’un 4 de 7 lleuger de pes, el qual apunta a 4 de 8 ben aviat. Per acabar, com no, amb un vano de .
Actuació que tot i ser amb quatre colles es va completar de forma força ràpida i amb tots els castells descarregats excepte en contratemps que vam tenir nosaltres en un dels pilars del vano. I la segona clàssica de 8 molt ben resolta, amb molta confiança i consolidant les estructures a nivell de tronc i consolidant la renovació de canalla. Tots sabem que la clàssica de 8 és el pal de paller, és la punta de llança cap a castells més grans i que poc a poc es van mostrant a l’assaig. Amb el seny de les actuacions, i amb la bona feina feta a l’assaig, sense haver d’arriscar i apretar en excés, i sense córrer per a portar els castells a plaça, segur que farem una gran temporada. Està a les nostres mans.
Deixa un comentari