Atípica l’actuació d’aquest passat dissabte al barri de Nou Barris de Barcelona. Una actuació ja tradicional dels Castellers de Barcelona canviava de dia, en comptes de celebrar-se el diumenge al migdia després del pregó com ja anava sent habitual, en aquesta ocasió l’actuació passava a dissabte a la tarda.
Potser el fet de ser un únic cap de setmana de Festa Major, o potser pel fet de què la colla ja tenia concertada una actuació pel diumenge, l’actuació passava a dissabte tarda. Aquest fet en si no és dolent, el pitjor horari per mi sempre és el dissabte al matí, però la fatalitat feia que coincidís part de l’horari de l’actuació amb l’horari del darrer partit de la lliga de futbol, el disputat entre el Barça i l’Atlético de Madrid, i el qual decidia el campió de la Lliga. Tots som plenament conscients que davant d’una coincidència com aquest sempre condiciona i més si el partit és a Barcelona i al Camp Nou.
Després d’un assaig de divendres molt profitós i intens, aprofitem que visitem el barri de Nou Barris per anar a dinar a casa d’una de les meves tietes que viu ben a prop del barri, i amb la planxa ben plena ens adrecem a la Plaça Major de Nou Barris amb la incertesa de quina actuació podrem fer.
Tot i no ser una legió, els castellers que ens reunim són els suficients per a fer una complerta actuació de castells de set, la qual servirà per a nous debuts, per a rodar estructures i canalla, una tònica en aquest inici de temporada.
Al no haver-hi cap activitat prèvia comencem puntuals i anem directes al primer castell del dia, que és el 2 de 7. Hi debuta el Pintxo de baix, i es demostra de nou la solvència que estem agafant amb aquesta estructura i la confiança de cara a poder pujar el castell damunt del folre.
Tot seguit encarem un 3 de 7 amb un tronc amb experiència de castells de vuit pisos a partir de terços però amb un pis de segons ben jove i que estan agafant rodatge en castells de set. No recordo si va haver-hi cap debut, podria ser perfectament. El que si que recordo és que el castell no va presentar cap mena de problema.
Per acabar les rondes de castells fem un 4 de 7 amb el pilar. Castell “màgic” com sempre, on hi debuten el Manxego i el Marcel (tot i que aquest últim ja havia fet el 4 de 8 a segons). El castell passa les penúries habituals però no es complica ni perilla en cap moment.
És hora ja quasi de plegar i el partit de futbol ja ha començat com es pot comprovar al veure alguns dels presents amb auriculars a les orelles, i tot just amb la ronda de pilars hi ha la notícia del gol del Barça que de forma momentània fa que el campionat de lliga sigui blau i grana. Fent un vano de cinc per acabar on hi destaca els debuts del Marc “Twitter” com a segon i de la Clàudia com a aixecadora, cada un d’ells en un pilar diferent.
Ens acompanyen en aquesta actuació els Castellers del Riberal, colla de la Catalunya Nord que vam apadrinar en el seu moment i amb la qual mantenim una estreta relació tot i que darrerament no s’havia vist reflectida en moltes ocasions. Veig algunes cares de sempre, algunes d’habituals que trobo a faltar, i també castellers nous. Salden l’actuació amb tres castells de sis amb els quals no tenen complicacions, com són el 2 de 6, el 3 de 6 i el 3 de 6 amb el pilar. Finalitzen amb un pilar de 5 que resolen bé tot i patir en consideració al pis de segon en tota la realització del pilar.
Aquesta vegada no hi ha remullada pels debutants, l’aigua és reserva per l’endemà i la plaça es buida ràpidament a la recerca d’algun bar per a poder veure la segona part del futbol. Entre ronda i ronda de cervesa la lliga s’acabaria escapant, però en comptes de desil·lusió hi ha l’esperança per a que per a la propera temporada hi hagi foc nou.
L’actuació es salda amb bona nota, i amb bones perspectives de cara a la diada del diumenge a Gràcia. I amb la incertesa de saber que passarà l’any que ve amb aquesta actuació tradicional en el nostre calendari.
Per acabar vull fer un apunt. M’agraden que hi hagin debuts, m’agrada que cada vegada hi hagi més gent nova a la colla, que s’hagi rejovenit en gran part, ja això indica la bona salut de la colla i que hi ha corda per a molts anys més. Però també crec que no ens hem d’oblidar dels castellers que també participen als assaigs però que són més veterans. Tots som castellers i tots som importants, tot i que ningú imprescindible.
Deixa un comentari