Poble Nou sense premi (14/09/2014)

Després de l’ensopegada amb el castell de 9 a Sabadell tocava refer-se amb una actuació que en els darrers anys ha agafat protagonisme i que ens dóna bon resultat, la Festa Major del barri del Poble Nou de Barcelona. Els ànims estaven a dalt de tot, a resultat d’un extraordinari assaig el darrer divendres.

Però l’estat d’ànim és molt canviant i  malauradament vam sortir de l’actuació tocats. La paternitat la nit anterior del Luisito va fer que no pogués estar a l’actuació i això va condicionar el programa de castells a aixecar, descartant d’entrada el 5 de 8 i tot seguit el 3 de 9 amb folre, no sols per la seva baixa (ja que a Màrtirs el Gabi va ocupar el seu lloc a quarts), sinó per no tenir un gruix suficient de soca pròpia segons l’equip tècnic de la colla.

Tot i això, l’actuació es presentava amb interès per veure el resultat de l’actuació i de dos castells en particular que eren prova del futur més o menys proper.

Comencem l’actuació amb dos pilars de quatre simultanis i tot seguit encarem el 4 de 8 amb el pilar. El castell puja amunt al segon peu i es presenta una mica més còmode a nivell del quatre que el darrer, i amb això ja va tot molt més rodat. Un altre més al sac descarregat.

A segona ronda plantem el 3 de 8. Però ho fem amb la particularitat de què la pinya és amb la mida del 3 de 8 amb el pilar, això comporta que sigui més obert, i amb una disposició de mans diferents, i amb les mans del pilar a dins. El castell puja amunt al primer peu i es complerta amb el debut de l’Aida a la rengla, però amb excessiu patiment en els segons.

I encarem la tercera ronda amb el 9 de 7, versió un enxaneta. No amaguem pas que s’està assajant al pati i portem a plaça l’estructura del 9 com a rodatge a tots nivells. El castell es basteix plàcidament fins que l’enxaneta fa l’encavalcada per a fer la primera aleta i de sobte es fa el silenci, s’ha despenjat però el castell es manté a lloc, però això dura uns pocs segons i finalment la magna estructura es desfà prematurament de forma complerta. Decepció profunda.

Ens deixem de provatures i amb forces tocats, repetim la tercera ronda amb el 4 de 8, un quatre que combina una mica de tot a nivell de tronc i que no comporta cap mena de problema.

A la ronda de pilars aquesta vegada no portem a plaça el pilar de 6, però finalment es pot veure a plaça el vano de 5 femení que tants dies portava amagat. Un vano que demostra de nou el potencial femení de la colla i on debuta la Patri de segon al pilar de 5, la primera dona a la colla que fa de segon a un pilar. Dones: sou tot un orgull per la Colla!! Enhorabona.

Pel que fa a les altres colles presents a plaça, els Castellers de la Vila de Gràcia van donar bona mostra de nou del seu potencial i de la seva extraordinària temporada. 2 de 8 amb folre d’execució impecable, 3 de 9 amb folre solvent i 4 de 8 amb el pilar amb una bona defensa del pilar van ser bona mostra del seus màxims, i van tancar amb un extraordinari pilar de 6.

L’altra colla va ser una altra que vesteix camisa blava, els Castellers de Berga. En una temporada que estem fent els seus millors castells van portar-hi tres de set, els dos bàsics, tres i quatre, i el 4 de 7 amb el pilar. Tots bastits amb força suficiència i que són una bona mostra del nivell de castells de set que estan exhibint aquesta temporada.

De moment aquest mes de setembre no ha gestat del tot bo. Els plans que teníem de com arribar a la Mercè no s’han complert. Un cop arribats fins aquí, toca fer foc nou i pensar sols en el que ve i no en aquestes dues darreres actuacions. Tenim les dues actuacions més importants de la temporada a pocs dies vistes, i tenim una gran feinada a l’assaig amb unes ganes immenses d’ensenyar-se a plaça, i què millor que a la Plaça de Sant Jaume.

Això no treu que s’hagi de reflexionar del que ha passat i de com hem arribat fins aquí. Ja portem més d’un despenjament de canalla i això s’ha de solventar. I també s’ha de solventar l’estat de nervis d’alguns tècnics de la colla ja que que crec que en masses ocasions aquest estat que tenen durant les actuacions no és gens bo i ho transmeten a la colla. Han de ser curosos amb la responsabilitat que tenen i saber portar la colla. I els castellers de peu, el que hem de fer és estar per la feina i fer castells, sense crits ni veus d’alerta.

No vull acabar sense comentar la gran notícia de la setmana, l’absolució del company Sergi Rubia dels càrrecs que queien a sobre seu pels fets de Can Vies. El dimarts va ser el judici i no van pasar ni 24 hores que el jutge va dictar la sentència d’absolució tenint en compte les contradiccions del policies que van practicar la detenció i els testimonis aportats per la defensa. Des d’aquí vull destacar que la colla ha estat a l’alçada de les circumstàncies des d’un primer moment, i el món casteller, tant com a castellers com a colles han donat bona mostra de la seva solidaritat i implicació ja que des del primer moment sabíem de  la seva inociència. Qui no ha estat a l’alçada ha estat la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya, que ha estat en silenci en tots els mesos que ha durat aquest tema, quan en canvi per la jornada reinvidicativa del 8 de juny de la campanya “Catalans want to vote” si que es van implicar i mullar.

Per una Mercè Vikinga, per unes grans actuacions i per una gran festa. Esperit #HuHa.

Som-hi!!!