No recordo quantes vegades he iniciat aquesta crònica que no he pogut completar mai… Ja fa més d’un any de la Diada de Santa Eulàlia del 2014, diada que va venir precedida d’un dolor molt gran que va afectar a tota la colla i el qual m’ha acompanyat durant tot aquest temps.
Però tot camí té un final, i el dolor no pot quedar submergit en el meu cos per sempre, i aquest s’ha de convertir per fi en un record. En el record de l’amic que se’n va anar per sempre però que tantes coses ens va aportar a tots els que sortosament varem tenir la gran sort de compartir moments amb ell.
En aquest temps he viscut altres situacions doloroses de prop, i de totes he intentat aprendre i no arrossegar-les per sempre, i sols quedar-me amb els records i amb els bons moments viscuts. Tot just recordo com els seus últims dies a l’hospital, el meu fillol Marçal feia les seves primeres passes en aquesta vida i tot just ara ja sap pujar a damunt de la seva mare tot fent pilars de 2. Una veritable metàfora del que és la vida, per sort i per desgràcia.
Tots els que el vam conèixer vam tenir la gran sort de poder-nos donar suport mútuament, entre nosaltres i també per donar-lis molta força a la seva família. I aquest suport tant gran es va veure reflectit en el comiat més maco i emotiu que he pogut presenciar i en un pilar de 4 de dol que va ser un mar de llàgrimes.
Llàgrimes que es van repetir en el pilar de 4 a la Plaça de Sant Jaume que va donar inici a la Diada de Santa Eulàlia, i el qual vaig tenir el gran privilegi i honor de parar a baixos, en el moment més trist fent castells.
Una Diada de Santa Eulàlia la de fa un any que va ser tota una mostra de les intencions de la Colla del que volia que fos la temporada. Una temporada on ell va ser-hi sempre present en tots els grans moments que la Colla va tenir, que van ser molts.
Però com que no has marxat, com encara el tenim en el record, ens seguiràs acompanyant per sempre més. Amb els teus bons consells, amb les teves bromes, amb els teu humor particular, … Amb tu!! Perquè ets el més gran!!
Per sempre més Sr.Amics!!!
Me l’he llegit 10 cops, barreja de dolor per no ser-hi i alegria de que encara hi sigui. Sou grans, els millors amics que podria tenir una grandiosa persona!
M'agradaLiked by 1 person