Tan a prop i tan lluny (14/06/2015)

Aquest diumenge celebràvem el 46è Aniversari dels Castellers de Barcelona, un aniversari on havíem de demostrar tot el potencial casteller que hem assolit al pati d’assaig i que ens fa dignes hereus dels que van iniciar la colla amb aquell pilar de 4 el 8 de juny del 1969 al Vendrell.

Però els castells són imprevisibles, aquesta és una de les gràcies dels castells, i una de les raons que ens apassiona a tots els que aixequem castells. I si aquest aniversari estàvem en disposició de fer la tripleta màgica, finalment hem quedat més lluny que mai.

Després del cercavila que ens porta de la Plaça Nova cap a la Plaça de Sant Jaume, entrem a plaça amb el pilar de 4 caminant.

Tot seguit en principi seria el torn del primer castell de la jornada, però ens anem a a una època ja quasi oblidada i fem el pilar de 5 al balcó al principi i no al final de l’actuació. El primer acte institucional de la nova alcaldessa de Barcelona, l’Ada Colau.

Després d’això si que encarem el primer castell de la jornada, i aquest no és un altre que el 3 de 9 amb folre. Desmuntem un primer peu ja que la dreta està massa oberta i al segon peu si que el castell presenta bones mides i tira amunt, ho fa amb bones maneres i quan tot està a punt per a carregar el castell des de la soca estant notem una primera caiguda i tot seguit una segona. Cares d’incredulitat, ganes de saber que és el que ha passat, … Tant fàcil i cruel com que el castell està impecable però a l’entrada de l”enxaneta ha cedit el pom de dalt, i amb ell tot el castell.

És el moment de saber amb qui comptem i amb qui no i com podem recompondre l’actuació. I a diferència del que estem acostumat en els darrers quatre anys en aquesta ocasió la caiguda ens condiciona totalment.

Deixem actuar a les colles convidades i a la ronda de repetició encarem el 4 de 8, castell sòlid i impecable.

L’actuació és va desenvolupant però a nivell de pinyes sabem quin castell toca a la segona ronda en plena segona ronda. El castell triat és el 3 de8, castell amb canvis a terços, quints i canalla, i que el descarreguem amb nervis però amb bones maneres.

És el torn de la tercera ronda i seguim amb el dubte de quin castell encararem. Al principi sembla que serà el 5 de 7, després el 5 de 8, i finalment és el 5 de 7. Com no, el castell no presenta complicacions destacades tot i no ser el de gala i el descarreguem plàcidament tal i com ha de ser per la categoria de colla.

Arriba la ronda de pilars i alcem un pilar de 5 acompanyat de 4 pilars de 4. El que havia de ser un comiat plàcid es converteix en un malson totalment imprevist al caure el pilar de 5 i un dels de quatre. Quan no es té el dia no és te.

Tot seguit els  Xiquets de Hango (una representació que està de tecnificació castellera durant un mes a Valls) que ens han acompanyat a l’actuació alcen un pilar de 5 esplèndid, demostrant el gran nivell tècnic d’aquesta colla tant peculiar i llunyana.

Pel que fa a les colles convidades, totes dues han sortit amb els deures fets de plaça. Els Minyons de Terrassa han tornat a demostrar el gran nivell d’aquesta temporada i han signat una diada de preparació de cara a la Festa Major de Terrassa. 5 de 8, 3 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, i pilar de 7 amb folre, assolits de forma controlada i sense cap mena de contratemps. Un pis més de cara a Festa Major? Tot és possible.

Els Castellers de Sabadell han signat un principi de temporada amb alts i baixos, i en aquesta ocasió han donat el millor de si assolint la seva millor actuació d’aquesta temporada. Actuació que han començant amb un 7 de 8, ben controlat tot i cert bellugeig constant a l’estructura del 4, per tot seguit dominar sense cap mena de problema els castells bàsics de vuit, el 3 i el 4.

Actuació d’aniversari de Castellers de Barcelona decepcionant i molt lluny del vist i fet a assaig, però altament comprensible després de la desafortunada caiguda del 3 folrat. Fer millor actuació en la vigília que no pas en l’aniversari no és gens normal i aquest any ha estat així. Els que seguim el dia a dia de la colla sabem que podíem oferir a la Plaça de Sant Jaume una actuació molt més lluïda. No era fàcil, tot i que era perfectament pausible fer la tripleta màgica, però teníem recursos per si teníem algun entrebanc, però aquest ha estat massa alt i dur, i finalment hem fet una actuació que aquest any ja havíem fet al mes de març.

Sabem que som capaços de molt més. L’actuació d’aquest diumenge ha de ser un punt d’inflexió per encarar amb més ganes encara el que queda de temporada, que és molta. No defallim i el que hem somiat per l’aniversari serà possible ben aviat, amb la participació de tots i totes.

Fotografies de Natàlia Mocholí